MARTÍ I POL UNA DÈCADA SENSE EL POETA

El lobi martipolià, un valuós altaveu

El poeta va fer amistat amb personalitats de tots els àmbits culturals, que ajuden a difondre la seva obra

Quan s'acostava el 70è aniversari de Miquel Martí i Pol, a l'entorn del poeta va sorgir la idea de formalitzar una associació per difondre la seva obra. "Volíem organitzar actes per tot Catalunya", recorda el seu vell amic Ramon Besora, que en la seva tasca de professor ja havia promogut molts actes martipolians. L'advocat August Gil, pare d'Ariadna Gil, va aconsellar-los sobre els tràmits i el mateix Martí i Pol va triar-ne els integrants: la seva dona, els seus fills mutus, Lluís Llach, Pep Guardiola, Xavier Folch, Joan Rosaura, els difunts Emili Teixidor i Pere Farrés, i Besora com a president. Aquest és el pinyol que s'ha ocupat de centralitzar els actes d'homenatge des del 1998, que han sigut molts, diversos i sovintejats.

Però l'Associació d'Amics de Miquel Martí i Pol ha comptat amb molts asos a la màniga: els amics de l'escriptor. Al llarg de la seva vida, i sobretot en els últims vint anys, ja com a poeta consagrat, va anar sumant com a amistats personalitats de tots els àmbits que s'hi acostaven atrets per una gran obra i quedaven enganxats pel seu magnetisme. "La mirada t'ho deia tot, els seus ulls se't menjaven -recorda Xavier Graset-. Alhora et feia sentir molt a gust, era tendre i confiat". A casa seva els visitava molta gent, sobretot escoles, des que Besora li va portar els primers autocars. I tot i que després va quedar limitat per la cadira de rodes, els amics més pròxims l'ajudaven a sortir: passaven el Cap d'Any a Parlavà, temporades a Porrera, feien tiberis al restaurant de Santi Santamaria o a la Plana de Vic. "Va connectar una sèrie de gent que orbitava al seu voltant", diu Graset. És el cas de Pep Guardiola: "Vaig tenir la sort de coincidir amb ell, però sobretot el vaig conèixer a través de les paraules del Lluís Llach. Et feia entendre a l'instant la seva immensitat", explica l'entrenador. "És una de les amistats que més m'ha enriquit. Era una persona que tenia una conversa interessant i intel·ligent fins a límits insospitats", recorda Montserrat Tura. Entre àpats i actes festius, sempre hi havia recitals i trobades literàries. Les cares conegudes hi posaven la veu. "Ens aveníem molt", diu la seva vídua, Montserrat Sans, i entre els amics citats hi afegeix la Nina, Jordi Bosch, Florenci Crivillé i Jordi Dauder, entre d'altres.

A l'Associació sempre li ha sigut fàcil trobar col·laboradors i altaveus, siguin famosos o no. Aquest dilluns, al Teatre Victòria, 40 personalitats es reuniran en un gran homenatge que alhora servirà per recaptar fons per a la Fundació Esclerosi Múltiple. "La força del Miquel i la seva poesia, tan seductor com era, són el que ho impulsa tot. No necessitava que el catapultés ningú. Anàvem pel país i tothom s'hi volia acostar", diu Besora. A Catalunya han comptat 80 pobles amb una plaça, carrer o monument dedicat a Martí i Pol. "El Miquel ha donat la clau de la poesia a molta gent, ha obert portes, i ho volem continuar fent", afirma el president de l'associació.

"És un poeta molt complex i alhora comprensible. Però la seva obra té el risc de la banalització i la sublimació, està entre el recordatori de comunió i l'ús de versos fora de context. Em sembla imprescindible sortir dels tres versos que la gent sap de memòria, fer l'esforç de conèixer la totalitat de la seva obra i descobrir la coherència que tenia amb la seva vida", diu Tura.

Més continguts de