La corrupció colpeja el PP de Madrid

Francisco Granados, ex número dos d’Esperanza Aguirre, detingut en una macrooperació policial

Cinc anys després, l’ombra del cas Gürtel ha tornat a aparèixer en l’horitzó polític del PP madrileny, que presideix Esperanza Aguirre. Com en aquella trama, que liderava Francisco Correa, el cas de presumpta corrupció que va esclatar ahir -l’anomenada operació Púnica - té l’epicentre a la Comunitat de Madrid, tot i que amb derivades al País Valencià, Múrcia i Castella i Lleó. Hi ha 51 persones acusades en un afer de comissions il·legals a canvi d’adjudicar a dit obra pública. Entre els arrestats hi ha sis alcaldes, el president de la Diputació de Lleó (que va substituir Isabel Carrasco, assassinada aquest any) i Francisco Granados, durant molt temps l’home de confiança d’Aguirre tant al govern com al partit.

Segons la Fiscalia Anticorrupció, la xarxa que ara s’ha desmantellat estava “infiltrada” en diversos ajuntaments i comunitats autònomes. Funcionava a través de la “connivència” de càrrecs electes i funcionaris amb empresaris de la construcció: a les seves societats se’ls permetia aconseguir adjudicacions -250 milions d’euros només els dos últims anys- a canvi de compensar amb diners els polítics implicats. La investigació, encapçalada pel jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, va posar-se en marxa a instàncies de les autoritats de Suïssa, que tenien “sospites greus de blanqueig”. A principis d’aquest any, Granados ja va veure’s obligat a renunciar al seu escó al Senat i a l’Assemblea de Madrid quan es va saber que tenia 1,5 milions d’euros en un compte al país helvètic. El va obrir el 1999, l’any que va arribar a l’alcaldia de Valdemoro.

Mediació per al lucre personal

Tot i que l’operació, dirigida pel jutge Eloy Velasco, toca de ple els populars, els tentacles d’aquest hipotètic entramat s’estenen també al PSOE i, fins i tot, a una plataforma municipal independent. Dels sis alcaldes implicats, quatre són del PP: Valdemoro, Collado Villalba, Torrejón de Velasco i Casarrubuelos. L’alcalde de Parla és militant socialista i el de Serranillos del Valle de la Unió Demòcrata Madrilenya. Des de l’entorn d’aquest últim alcalde, però, no tenien clar ahir si els agents que van entrar a les dependències municipals hi buscaven informació seva o de la seva antecessora, del PP.

A la llista d’arrestats també hi ha empresaris. En destaquen dos. El primer, David Marjaliza, que va començar la seva carrera vinculat a la gestió immobiliària. Amic d’infància de Granados, s’hauria beneficiat de contractacions a Parla i Valdemoro. El segon és Alejandro de Pedro Llorca, vinculat a empreses de consultoria. El 2011 va fer l’estratègia de posicionament de 50 candidats a les eleccions municipals. Ara aquest mig centenar de noms a qui la justícia està investigant hauran de respondre per delictes com ara blanqueig de capitals, falsificació de documents, prevaricació o frau contra l’administració i organització criminal. A part dels 259 escorcolls fets ahir -les diligències continuaran en els pròxims dies-, el jutge va reclamar a les entitats bancàries el bloqueig de diversos comptes per evitar moviments de capitals i l’embargament preventiu de vehicles.

El suposat funcionament de l’engranatge per aconseguir beneficis il·legals recorda molt el patró de Gürtel, un escàndol que també va sacsejar les estructures dels conservadors madrilenys, tant a escala municipal com autonòmica. Segons les informacions que s’han anat desgranant, l’organització se servia de polítics amb capacitat d’influència, i que ja estaven de sortida a la vida pública, per pressionar els tècnics de l’administració i aconseguir tancar contractes amb determinades empreses de manera irregular. Un cop la bombolla immobiliària va punxar, aquesta feina de mediació se centrava en altres activitats, com l’eficiència energètica. L’empresa energètica Cofely podria ser un dels centres de la trama.

A finals del 2013 la Fiscalia de Lausana va alertar Anticorrupció a Espanya de moviments sospitosos de Marjaliza, un dels presumptes conseguidores del grup, i del seu amic Granados, exconseller de Presidència, Justícia i Interior, i secretari general dels populars madrilenys del 2004 al 2011. Aquest toc d’alerta va permetre desfer la troca. En qualsevol cas, però, fonts jurídiques van deixar molt clar que els implicats perseguien el seu enriquiment personal cobrant comissions d’entre el 2% i el 3%. No hi ha, darrere d’aquesta activitat delictiva, però, un cas de finançament irregular de partits polítics.

Rato ja no és militant

El nou cop policial a la formació de Mariano Rajoy arriba amb la mar encara moguda pels diversos escàndols que colpegen els conservadors. Els dos últims han estat el de les targetes en negre de Caja Madrid i la imputació de l’ex secretari general Ángel Acebes, fruit dels papers de l’extresorer Luis Bárcenas. De fet, ahir mateix el comitè de drets i garanties del PP va tramitar la baixa del partit dels afiliats implicats en el primer cas, entre els quals hi ha l’exvicepresident econòmic Rodrigo Rato -que ja va sol·licitar ser-ne suspès de manera voluntària-, i dels que ahir van ser acusats en l’operació Púnica (batejada així pel nom en llatí del magraner, del granado ). A diferència del que va passar amb Gürtel, aquesta vegada la resposta de la direcció del carrer Génova ha estat fulminant.

En l’agenda política espanyola, la regeneració democràtica s’ha situat en un lloc destacat. El bipartidisme no vol perdre més terreny davant de formacions com Podem. El vice secretari general d’estudis i programes, Esteban González Pons, va dir que estaven “indignats”. En conseqüència, va anunciar la “immediata suspensió” del partit dels detinguts, entre els quals hi ha Granados, que, durant anys, va tenir altes responsabilitats orgàniques. El PP va instar els alcaldes i regidors afectats a deixar els seus càrrecs institucionals. El PSOE també va actuar amb la mateixa celeritat i contundència amb els seus militants, com José María Fraile, alcalde de Parla, que va substituir en el càrrec Tomás Gómez, secretari general del PSM. L’operació Púnica ha fet que els socialistes descartin signar, per ara, un pacte anticorrupció amb els populars. Les converses entre els grups parlamentaris, però, no s’han trencat. Ahir Mariano Rajoy no va dir res. Diumenge es va limitar a admetre que a Espanya han passat “algunes coses”.

Aguirre demana perdó però no dimiteix

La presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, va comparèixer ahir a la tarda davant la premsa per demanar “perdó”. Primer, als ciutadans per haver situat “aquest senyor”, en referència a Francisco Granados, al capdavant de la macroàrea de Presidència, Interior i Justícia. En segon lloc, va demanar disculpes als militants de la formació per haver-los demanat la confiança per elegir-lo, el 2004, secretari general. Ahir Aguirre va admetre la seva responsabilitat, però va esquivar plegar com a màxima responsable del partit a Madrid. Va recordar que ella el va destituir l’any 2011 però assegura que mai va sospitar res.

El perfil

Francisco Granados L’home a qui l’aguirrisme ja havia deixat caure

“Si ha dimitit és que no ha pogut provar la seva innocència”. Amb aquesta frase implacable, l’expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, va valorar la dimissió de Francisco Granados com a senador a principis d’aquest any. Era la desconnexió final amb el partit madrileny després de temps de topades i desacords. L’aguirrisme va deixar a la seva sort l’home que havia estat un dels polítics més poderosos de la capital espanyola. Una actuació que ara fa pensar en una actuació preventiva.

La desconfiança d’Aguirre cap a ell té un moment fundacional: el cas d’espionatge que va esclatar el 2009. Aquell any, unes informacions periodístiques van apuntar cap a la conselleria d’Interior, que ell dirigia, com a responsable de seguiments a membres del seu propi partit, entre ells el vicepresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González. Els recels i l’enemistat creixent amb aquest últim, delfí de l’expresidenta madrilenya, ja no es van redreçar mai més. I, per a ell, va ser un cop definitiu: Aguirre va prendre partit per l’actual president.

Granados, nascut l’any 1964 a Valdemoro -la localitat de la qual va ser alcalde-, també es va veure esquitxat per les declaracions d’alguns dels presumptes implicats en el cas Gürtel. Fa tres anys Aguirre va decidir que ja n’hi havia prou i va prescindir d’ell a l’executiu i al partit. Trencava amb qui havia estat un dels primers alcaldes populars al sud de la comunitat. Ja fora del Senat, Granados havia tornar a treballar a Société Générale. Ara està detingut.

Més continguts de

El + vist

El + comentat