OBSERVATORI GLOBAL

Quatre teories i un funeral

Un toc de color entre les restes ennegrides de l’MH17: la portada de la guia Lonely Planet de Bali i Lombok. Es distingeixen flors violeta entre palmeres, un cel blau i la silueta d’un volcà. La cruel paradoxa d’aquests temps de mundialització és que, per arribar al paradís, cal agafar l’avió, travessar mig planeta i sobrevolar desenes de països, molts dels quals en guerra.

El que no s’acaba d’entendre és que l’espai aeri de l’est d’Ucraïna estigués obert després de quatre mesos de conflicte farcits d’episodis bèl·lics: abatiment d’avions, bombardejos de ciutats, destrucció d’infraestructures i centenars de morts. Diuen que les companyies aèries pressionen perquè es mantinguin els espais aeris oberts i evitar així les despeses addicionals de combustible i la pèrdua de temps. És possible, però el responsable de tot plegat ha sigut el joc de la política de les armes i també de la semàntica.

Una guerra disfressada

Des del principi, totes les parts implicades (també els Estats Units i la Unió Europea) s’han afanyat a reduir el qualificatiu d’aquesta autèntica guerra per ressituar-la al nivell de “conflicte de baixa intensitat”, “crisi”, “insurrecció”, “operació antiterrorista”...

És cert. Al febrer Rússia va envair Crimea saltant-se l’ordre internacional i no va passar res, no hi va haver declaracions formals de guerra. A l’abril, les milícies separatistes pro-russes van ocupar casernes i edificis oficials, van confiscar tancs i canons, i van engegar operacions militars per imposar el seu control territorial. Aquest cop, les dues parts tampoc es van declarar mútuament la guerra, una situació incòmoda que hauria obligat Europa, Washington i Moscou a intervenir-hi directament d’una manera o altra. Sí, això ara s’anomenen guerres brutes, conflictes armats que es desenvolupen al marge del marc legal que regeixen els conflictes armats internacionals.

Sí, hi hagut una certa complicitat col·lectiva. Per això serà molt difícil que s’admeti de seguida l’autoria de l’abatiment de l’avió de Malaysia Airlines.

Motivacions i sospitosos

La maquinària d’intoxicació informativa ja està en marxa, tot i que les opcions són reduïdes:

1. Una maniobra de l’exèrcit ucraïnès per criminalitzar les milícies separatistes. Podria ser, però no sembla intel·ligent provocar aquest drama internacional just ara que Kíev estava guanyant la guerra.

2. Un atac dels rebels. Si és així, ¿es van confondre amb un avió ucraïnès o ho van fer expressament per tornar a atreure l’atenció de la mare pàtria, Rússia? Caldrà veure-ho, però alguns experts en armament dubten que aquesta milícia pugui disposar d’uns míssils tan complexos.

3. Un atac de Moscou. Té l’armament i la capacitat per fer-ho, però... De què li serveixen a Putin 298 morts holandesos, malaisis i australians ara que estava en plena fase de reconciliació amb Europa, ara que estava tan cofoi per l’èxit de la cimera dels BRICS? De res.

4. La intervenció d’una part no implicada directament en el conflicte. Aquí el terreny serà fèrtil en conspiracions i altres herbes. Ja estem llegint tota mena de teories, que van des de les més exòtiques fins a les més plausibles.

S’haurà de fer un esforç i caldrà molta concentració per destriar bé la informació. Sigui com sigui, el panorama internacional contemporani ha demostrat que hi ha forces que sempre aposten per allò de “com pitjor, millor”.

Més continguts de