Poca gent ha contribuït tant com Josep Maria Mainat a la indústria catalana de l'espectacle. Primer amb la conya marinera de La Trinca. Després amb Gestmusic, la gran fàbrica d'entreteniment televisiu. Avui aquest home de currículum extraordinari té un problema compartit amb molts altres catalans: encara no sap per qui votarà demà. Me l'emporto a un míting del PSC -el partit amb què ha simpatitzat tota la vida- per si el puc ajudar a sortir de dubtes.
Pinta de 'sociates'
Els socialistes fan el gran acte de campanya dijous al vespre al pavelló 2 de la Fira de l'Hospitalet. Fa goig, el local. No hi trobem ni una cadira lliure. Entre el públic, majoria de gent gran, molts arribats en autocars. "Quantes persones hi ha, Josep Maria, 5.000?" "Posa 10.000 segons els organitzadors i 3.000 segons la Guàrdia Urbana". Ens toca seguir els discursos drets. Cartell de luxe: Alfredo Pérez Rubalcaba, Pere Navarro i dues alcaldesses, Núria Marín, de l'Hospitalet, i Núria Parlon, de Santa Coloma. "Si alguna cosa té bona el PSC -diu Mainat- són aquestes alcaldesses que parlen avui. Han contribuït molt a la convivència i a la integració dels que han vingut de fora. El mateix Navarro, alcalde de Terrassa, forma part d'aquest grup". Mainat té ganes de sentir com Rubalcaba es mulla en dos temes: la relació fiscal entre Catalunya i Espanya i el referèndum per l'estat propi. Mentrestant, em demana que ens fem una foto junts. De seguida la penja a Twitter. Primera resposta d'un dels 21.000 seguidors de Mainat: "De pinta de sociates no en teniu gaire".
Suar socialisme
Mainat mai ha sigut militant del PSC. No ha pagat quotes ni ha tingut carnet. Les seves inquietuds polítiques, després de la mort de Franco, les va canalitzar a través d'Independents pel Socialisme, un grup de gent de la cultura afins al PSC, entre els quals també hi havia la seva exdona Rosa Maria Sardà. En aquella època era habitual que La Trinca actués en actes socialistes o del PSUC, "mai de Convergència". Mainat va assistir al primer míting tolerat després de morir Franco: la constitució del PSC-Congrés el 22 de juny del 1976, en un atapeït Palau Blaugrana. Allà Joan Colominas va pronunciar una frase per a la petita història dels mítings polítics: "Companys, estem suant socialisme". La temperatura política d'avui, 22 de novembre del 2012, en aquest acte a l'Hospitalet és molt diferent. També la implicació de Josep Maria Mainat: "Amb més o menys ganes, pràcticament sempre he votat socialista. Aquesta vegada ja no. El PSC ha quedat reduït al PSOE".
Una paraula buida
Alfredo Pérez Rubalcaba està arribant al final del seu discurs sense aixecar gaires entusiasmes. Fins que pronuncia una paraula que posa tot el públic dret, aplaudint-lo i victorejant-lo. Rubalcaba ha dit federalisme i la gent ha reaccionat com si acabessin de sentir que els nens de Sant Ildefons cantaven el seu número a la grossa de Nadal. La militància socialista sembla que en té prou. Mainat, no. "Si federalisme és només això, una paraula buida, una paraula màgica, no vol dir res. Has d'explicar com ho faries, quina és la teva solució, sobretot després que l'Onze de Setembre hi hagués a Catalunya la manifestació més gran a Europa després de la II Guerra Mundial". Rubalcaba s'abraça a Navarro sense haver parlat ni de reformar la Constitució ni de donar suport al referèndum legal que planteja el PSC. "Avui no hi ha hagut el famós apoyaré de Zapatero", sentencia Josep Maria Mainat.
La decisió, diumenge
És dijous a la nit i Mainat està convençut que arribarà dissabte i encara no tindrà decidit el seu vot. No descarta utilitzar la jornada de reflexió per escriure en un paper, en dues columnes diferents, la llista de pros i contres de les seves opcions de vot. De vegades ho fa, quan ha de prendre decisions importants. "M'he arribat a plantejar votar Artur Mas. Crec que és un bon líder, però no m'ho permeten les polítiques del seu partit i la gent que l'envolta". Descartat el PSC i descartada CiU, es redueixen les paperetes que pot escollir algú que troba a faltar un socialisme catalanista centrat. "Ara mateix dubto entre un vot més útil i un vot més ideològic. Segurament no em decidiré fins que arribi al meu col·legi electoral".
El retorn de La Trinca
Mainat resumeix la relació Catalunya-Espanya amb una d'aquelles frases que es diuen quan deixes la parella: "Noia, jo ja ho intento, però no estem fets l'un per a l'altre. És el sentiment general del país i també és el que penso jo". Aquest ha sigut el canvi polític més important de Josep Maria Mainat els últims anys: deixar de creure en l'encaix de Catalunya a Espanya. Per ell, el punt d'inflexió va ser l'Estatut: "El van retallar, hi van passar el cepillo , que deia l'Alfonso Guerra, el PP va recollir firmes per tot Espanya i el Constitucional va rematar la feina. Si de tot allò n'hagués sortit un Estatut ampli, suficient i respectuós, ni Artur Mas seria independentista ara mateix". El dia que Catalunya sigui independent haurem de recordar la promesa que va fer La Trinca. "Fa 10 o 12 anys, quan algú ens demanava si mai tornaríem a ajuntar-nos sempre els dèiem que ho faríem el dia que Catalunya fos independent, com una d'aquelles coses que saps que no veuràs mai. Ara ja ens pregunten si estem assajant".
