Efímers  /  Tema del dia 27/10/2013

Catalunya, a la cua en execució d'inversió estatal

L'Estat havia fet al juny un 30% de la inversió real del pressupost del 2013, enfront de la mitjana del 46%

Roger Tugas
4 min
ACCESSOS AL PORT Una de les inversions claus que hi ha obertes a Catalunya correspon als accessos viaris i ferroviaris del port de Barcelona.

BarcelonaFa gairebé un mes els partits catalans es posaven les mans al cap en constatar que els pressupostos de l'Estat del 2014 retallen un 25% la inversió de l'Estat a Catalunya. Aquesta setmana les formacions han presentat les seves esmenes parcials per intentar que el sostre s'apugi lleugerament, tot i que poques tenen possibilitats de reeixir. Tot i això, també és probable que la gravetat de la situació s'accentuï quan es passi a executar el pressupost. I és que Catalunya és un dels territoris on l'Estat sistemàticament incompleix més els compromisos de despesa. L'execució dels comptes, però, sol ser una informació que copa menys titulars que la seva aprovació i, per això, la percepció del greuge cap a Catalunya acostuma a ser inferior al que realment és, també amb les inversions. El 2013 no sembla que s'hagi d'apartar d'aquesta tendència.

Part de les dificultats per detallar l'anàlisi de les inversions definitives de l'Estat en cada territori, no només de les previstes, és que el grau d'execució dels comptes és una informació que no acostuma a arribar fins que s'han liquidat, dos anys més tard. La informació, per tant, llavors ja és quasi obsoleta. Tanmateix, es pot conèixer semestralment com evoluciona una part d'aquestes inversions amb poc retard, ja que la Intervenció General de l'Administració de l'Estat publica cada mig any un informe territorialitzat sobre el grau d'execució de la inversió real de l'Estat.

Malgrat tot, les dades no inclouen l'evolució de totes les inversions, sinó només les dades de les que es coneixen com a inversions reals. Són les que paga l'Estat directament als proveïdors i les empreses contractades. És, però, una part relativament petita del total d'inversions, ja que la fórmula habitual és el traspàs de recursos als governs autonòmics o als ajuntaments perquè les paguin en un últim terme aquestes administracions descentralitzadament.

La quarta on menys es compleix

Tot i això, l'informe sí que mostra per on anirà la cosa pel que fa al grau de compliment de compromisos de l'Estat. Segons se'n desprèn, el primer semestre havia executat un 46,2% de les inversions reals pressupostades per a tot el 2013. Una xifra força pròxima a la meitat del total aprovat en els comptes, cosa lògica, ja que es refereix a la despesa de la primera meitat de l'any. Tanmateix, la distribució per territoris no és gens homogènia. Així, a Catalunya el percentatge d'execució és del 30%, molt per sota de la mitjana autonòmica, cosa que la situa com la quarta autonomia amb menys compliment. Dels 186,7 milions pressupostats en aquesta partida, al juny se n'havien gastat 56. Sols per sobre d'Euskadi -16,1%-, Cantàbria -22%- i Galícia -29,4%-.

A l'altre cantó de la balança, al dels més afortunats, s'hi situa al capdavant Extremadura, on al juny ja s'havien executat un 147,2% de les inversions reals previstes per a tot l'any. Al darrere, però lluny, ve el País Valencià, amb un grau d'acompliment del 75%, l'Aragó -63,2%- i les Balears -56,8%-. El cas de Navarra és peculiar, ja que l'Estat hi ha invertit 9,4 milions, molt més del que s'havia pressupostat, tot i que el compromís inicial era de només 454.000 euros, 22 cops menys que a Melilla.

La majoria d'inversions incloses en aquesta partida provenen del ministeri de Foment per a la construcció d'obra pública. En aquest sentit, la situació de Catalunya encara és pitjor, ja que el grau d'execució cau fins al 28,2%. Dels 182 milions previstos, al juny només se n'havien gastat 51, cosa que situa Catalunya en el tercer lloc per la cua en acompliment dels compromisos inicials d'inversió real de Foment. I això que preveien donar un impuls a obres iniciades fa anys, amb 35,4 milions per a l'A-2, 16,1 milions per a l'A-27, 10 milions per als accessos al port de Barcelona per carretera i 10 milions més per a la N-II, així com 10 milions per a Rodalies de Barcelona i 10 més a l'aeroport de Reus.

El grau d'execució de les inversions reals previstes per Foment és, de fet, més baix que la inversió global. De mitjana, Foment havia executat al juny un 42,4% de les inversions compromeses, quatre punts per sota que el global del govern estatal. En aquest cas, el territori més afavorit és el País Valencià -un compliment del 73,2%-, seguit per Extremadura -71,5%- i, lluny, les Balears -55,6%-. A l'altre cantó, només s'havien executat un 21,1% de les inversions pressupostades per Foment a Cantàbria i un 26,7% de les previstes al País Basc, els dos territoris situats per sota de Catalunya.

Més execució als territoris del PP

Casualitat o no, hi ha un patró que es repeteix a l'hora de classificar les comunitats segons el grau d'execució de les inversions reals pressupostades, i és que els territoris que no estan governats pel PP -o UPN, amb qui Mariano Rajoy es va coaliar a les estatals- se solen trobar per sota de la mitjana en grau de compliment. Malgrat que el 2011 els populars es van imposar a la major part dels executius autonòmics, n'hi ha quatre que no controlen, a banda de Catalunya: Andalusia i Astúries -en mans del PSOE-, les Canàries -governades per Coalició Canària- i Euskadi -presidit pel PNB.

Curiosament, aquestes cinc comunitats presentaven al juny un grau d'execució de les inversions reals del 39,9% de mitjana. Per contra, la mitjana d'acompliment de les autonomies governades pel PP -o UPN, a Navarra- és 10 punts superior, del 49,6%. És un retrat encara parcial de la situació de les inversions, però que apunta a un biaix partidista.

No seria una novetat, ja que un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona fet públic a finals de juliol denunciava que, entre el 2001 i el 2011, l'Estat sols havia executat un 77,4% de totes les inversions pressupostades a Catalunya. La mitjana era del 86,5%.

Sis depuradores sense funcionar perquè l'Estat no les traspassa

Fins i tot en els casos en què el govern espanyol compleix els compromisos, a vegades en costa veure les conseqüències per un excés de zel a l'hora de traspassar la gestió de certes instal·lacions. És el cas, per exemple, de sis depuradores que van costar a l'Estat prop de 12 milions d'euros en total i que no estan en funcionament perquè el ministeri d'Agricultura no n'ha cedit l'ús a la Generalitat, que no les ha pogut incorporar, per tant, al pla de sanejament de Catalunya. Aquest tràmit es du a terme quan el ministeri ha verificat el funcionament de les instal·lacions, però en ocasions el tràmit triga anys. Segons una resposta parlamentària del conseller de Territori, Santi Vila, a la diputada d'ERC Rosa Amorós, aquesta situació té paralitzades les depuradores de Bellver de Cerdanya, Ulldemolins (Priorat), Horta de Sant Joan (Terra Alta), Sant Jaume d'Enveja (Montsià) i Térmens i Menàrguens (Noguera), així com el perllongament del col·lector d'Alguaire (Segrià).

stats