Catalunya mesura l'última revifada ultra

MadridMontjuïc oferirà avui la fotografia de l'últim intent de l'extrema dreta espanyola per fer-se un lloc en el panorama polític de l'Estat. La pregunta és si l'impuls sobiranista que viu Catalunya serà un catalitzador perquè aquest atomitzat sector polític es recompongui en un sol projecte, cosa que no van aconseguir provocar abans l'independentisme basc, la immigració o la croada atea de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Els rudiments per fer-ho són, però, minsos: la Policia Nacional xifra en només 2.600 els membres de l'extrema dreta que militen en algun dels 46 grups censats, cosa que dóna una idea del grau de fragmentació de la versió més ultra del nacionalisme espanyol.

La festa nacional espanyola és un dels dos dies grans de la ultradreta, al costat del 20 de novembre. Aquest any, el seu 12-O arriba enmig d'una campanya mediàtica sense precedents, la que van fer arrencar l'11 de setembre passat en assaltar la seu de la Generalitat a Madrid aprofitant la celebració de la Diada. Aquell dia es va saber fora dels seus cercles que, després de molt de temps fent la guerra pel seu compte, cinc petits partits s'havien unit al voltant del manifest de la plataforma La España en Marcha en un intent de convergir en una aliança electoral. Les seves reivindicacions no inclouen cap novetat respecte a l'ideari tradicional de l'extrema dreta, i tots els nacionalismes que no siguin l'espanyol reben una recepta senzilla: "La prohibició immediata de la difusió de les idees secessionistes amb el compliment íntegre de les penes per als delictes de lesa pàtria i de terrorisme".

L'agressió de l'11-S crea interès

La Policia Nacional creu que l'assalt a Blanquerna va ser una acció decidida sobre la marxa, una extensió precipitada d'un pla que consistia únicament a buscar el minut de glòria cridant a les portes de la delegació de la Generalitat contra l'independentisme. Casual o no, les imatges dels ultres vestits amb polos de marca tirant a terra la senyera i colpejant els assistents a la Diada els va valer una rellevància mediàtica la prolongació de la qual està per veure: el seu vídeo sobre la manifestació d'avui a Barcelona ja té 80.000 visites al YouTube, el Parlament debat la il·legalització d'Alianza Nacional, les televisions competeixen per descobrir la finca on van fer una corrida de toros informal per recaptar fons...

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va minimitzar el risc que representa l'extrema dreta durant la seva compareixença parlamentària per parlar de l'assalt a la Blanquerna, però va admetre "un punt d'inflexió" en aquesta acció. I és que l'assalt de la Diada va donar als experts algunes pistes de per on es mouen avui dia, que es resumeixen en una preocupant barreja d'ideologia i violència.

Voluntat d'assassinar

Els protagonistes de La España en Marcha ben just havien preocupat als experts policials. Eren els líders dels partits inclosos en la iniciativa que fins a aquell dia s'havien dedicat a exhibir parafernàlia, organitzar xerrades i cridar els seus lemes els dies assenyalats. Gairebé tots. El primer que van anar a detenir al seu domicili presentava un historial molt diferent. Es tracta d'Iñigo Pérez de Herrasti, de 56 anys, condemnat a 14 anys per haver emmagatzemat armes i explosius amb què pretenia, segons la policia, atemptar contra familiars de presos d'ETA.

Al seu costat va ser sentenciat Pedro Pablo Peña, líder d'Alianza Nacional (AN), un grup que va estar dirigit en els seus orígens per Ricardo Sainz de Ynestrillas, implicat en delictes comuns i que ara viu a l'Argentina. Peña va accedir a parlar amb Cuatro durant la corrida de toros informal celebrada el 28 de setembre a la serra de Madrid per recaptar diners per ser avui a Barcelona. I no se'n va anar en raons. El líder d'AN va advertir, abans de participar en la crema de banderes de Catalunya: "No s'escindirà un territori espanyol d'Espanya sense que hi hagi sang". AN té a les seves llistes electorals diversos implicats en pallisses a captaires i fins i tot Pedro Cuevas, l'assassí del jove independentista valencià Guillem Agulló. Cuevas va formar part de la llista electoral d'aquest partit a Xiva.

Un informe recent de la Comissaria General d'Informació de la Policia destaca quatre grups de l'extrema dreta per la seva perillositat, tots ells d'inspiració nazi. Es tracta de Hammerskin, Blood & Honour, Volksfront i Juventud Patriota. Els dos primers van ser il·legalitzats el 2009 i el 2010, respectivament. La Guàrdia Civil havia desenvolupat contra tots dos llargues investigacions que van culminar en operacions amb desenes de detinguts. Els 15 arrestats de Hammerskin el 2003 sumaven mig centenar de detencions per delictes "comuns". Es tractava de caps rapats amb amplis historials delictius. Anys després van arribar les sentències del Tribunal Suprem que n'ordenaven la dissolució. La Policia Nacional assegura que Madrid encara és reducte de grups de Hammerskin i Blood & Honour, i que aquesta última també té una delegació a Saragossa.

A Castella i Lleó i a Andalusia

No obstant això, i malgrat el seu escàs ressò mediàtic, el grup que més implantació té és Juventud Patriota, amb més de 35 cèl·lules repartides per 13 comunitats autònomes, la majoria a Castella i Lleó i Andalusia. Només a la província de Lleó n'hi ha nou, i sis més a la de Huelva. De Juventud Patriota només n'hi ha rastre en blogs de les seves cèl·lules locals. La Policia Nacional xifra en un centenar les webs que pertanyen a ideologia d'extrema dreta i que són vigilades per si els seus continguts poguessin tenir alguna rellevància penal.

Tots ells integren un perfil ultra que preocupa les forces de seguretat com a caldo de cultiu del delicte. En aquests perfils no hi són la majoria dels convocants de la marxa d'avui a Barcelona, tot i que els experts de les forces de seguretat coincideixen que actes com el de Montjuïc acaben cobrint tot l'espectre ideològic de l'extrema dreta, des de caps rapats fins a moviments catòlics integristes.

Altres iniciatives

Però Catalunya no és l'únic trampolí des del qual pretenen fer el salt. La seva pàgina web de referència, Patriotas.org, mostra iniciatives recents com un banc d'aliments. En això els porten avantatge altres grups com el Casal Tramuntana, la Plataforma per Catalunya i la valenciana España 2000, un reflex del caràcter local dels grups d'extrema dreta espanyols i que, sense confluir, ja han obtingut representació en diversos ajuntaments.