Estudiava a l'Hospital Clínic quan es va interessar per la salut sexual i reproductiva. Allà va veure de primera mà les conseqüències dels avortaments clandestins. Eren els anys 70. "Es feien avortaments a casa amb poca preparació en ambients no asèptics i hi havia dones que contreien infeccions o que arribaven a urgències sagnant. Era una barbaritat! Després de la quantitat de dones que vaig veure morir o amb problemes, em vaig prometre que no permetria que això passés quan fos metge", explica el ginecòleg Santiago Barambio, de 67 anys. Aquesta experiència el va impulsar a dedicar-se a la planificació familiar. Defensa que la majoria de metges que es dediquen a fer interrupcions de l'embaràs ho fan per "compromís social". Explica que quan encara estava prohibit avortar a Espanya, en ple franquisme, ell i altres companys del Clínic van proposar que les dones anessin a l'estranger. "I ens va semblar que Londres era el lloc més adient -afegeix-. En aquell moment avortaven dones que ja tenien molts fills i les que no en tenien però consideraven que no era el moment de tenir-ne". Primer van contactar amb la clínica Coniston Nursing, però aviat se n'hi van sumar d'altres. "A finals dels 70 ja hi havia agències de viatge especialitzades", diu. Més endavant, es va convertir en un "metge clandestí", però practicava les interrupcions de l'embaràs en una clínica. "Ingressava les dones argumentant que el fetus estava mort i les pacients tenien garanties sanitàries. El que era perillós eren els avortaments que es feien al menjador de casa", apunta.
