Barcelona1. Claire Lacombe, capitana dels suburbis
El 1793 la francesa Claire Lacombe, coneguda com la “capitana dels suburbis” durant la Revolució Francesa, ja va reivindicar el vot femení. Actriu de professió, volia per a les proletàries els mateixos drets que els seus companys. A principis del segle XX les dones ja podien votar en molts llocs d’Europa. A Espanya la igualtat arribaria molt més tard. Teresa Claramunt, una obrera tèxtil, defensava la igualtat a la premsa llibertària de finals del XIX. “Crec que al món no s’ha vingut a vegetar sinó a lluitar”, escrivia. No seria, però, fins a la proclamació de la Segona República que les dones tindrien dret a vot. En el moment que es va debatre el sufragi femení, només hi havia tres diputades: Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken. La Constitució republicana no només va donar el dret de vot a les dones, sinó una legislació que apostava per la igualtat. Federica Montseny va ser la primera dona a Europa que va ocupar un ministeri. El dictador Franco acabaria amb tots aquests avenços.
2. Carmen Burgos, la republicana ‘divorciadora’
Olympe de Gouges, poc després de la Revolució Francesa, va escriure la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadania. Aquesta escriptora, d’origen humil, volia mobilitzar les seves coetànies: “Dones! Quan deixareu d’estar cegues? Quins avantatges heu obtingut de la revolució? Un menyspreu més marcat, un menyspreu més visible”. Reivindicava la supressió del matrimoni i un nou tipus de contracte entre home i dona que garantís la igualtat i el dret al divorci. A finals del segle XIX, l’escriptora russa Lou Andreas-Salomé, companya de Nietzsche i Rilke, escrivia: “Em pertanyo a mi mateixa, no m’inclinaré davant les ordres de cap dona, home, déu, dimoni o estat”. A Espanya una de les pioneres de la llibertat sexual va ser Carmen Burgos, coneguda amb el sobrenom de la divorciadora per les seves columnes, a principis del segle XX, al Diario Universal. Burgos es va separar del seu marit i es va guanyar la vida com a periodista i professora. Aquesta republicana defensava l’amor lliure i atacava el feminisme cristià. Burgos denunciava a les seves columnes com les creences religioses i les normes socials limitaven la vida amorosa. Espanya no va aprovar el divorci fins al 1980.
3. Marie Curie, la científica que va guanyar dos Nobels
Marie Curie va rebre el premi Nobel de física el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. El 1911 li van donar el premi Nobel de química per l’aïllament del radi pur. Pacifista i profundament humanista, va renunciar als diners de tots els seus reconeixements, creia en una educació àmplia, que abracés des de la poesia fins a la ciència i la música. Durant la Primera Guerra Mundial es desplaçava pel front amb unitats de radiologia. Va morir de leucèmia, deguda segurament a l’exposició a la radiació durant la seva feina.
4. Hildegarda de Bingen, la monja revolucionària
Al segle XII, la teòloga, escriptora, compositora i metge alemanya Hildegarda de Bingen (1098-1179) va fundar el primer monestir femení. De Bingen és considerada una de les dones més influents de la Baixa Edat Mitjana i va criticar obertament la corrupció en el món eclesiàstic. Va arribar a compondre 78 obres musicals.
5. Alice Guy, una cineasta avançada i pionera
La japonesa Murasaki Shikibu (973-1014) va escriure la que es considera la primera novel·la psicològica de la literatura universal: El relat de Genji. No seria fins al segle XVI que una altra escriptora, la francesa Marie de Gournay, es podria dedicar professionalment a l’ofici. Alice Guy (1873-1968) es va posar darrere una càmera al mateix temps que els germans Lumière. Va dirigir i produir més de 600 pel·lícules i tenia el seu propi estudi cinematogràfic. Va ser pionera en molts aspectes. Per exemple, va dirigir el primer film, el 1912, en què tots els protagonistes eren negres.
6. Emilia Pardo Bazán, l’escriptora que volia ser lliure
El 1890 Emilia Pardo Bazán denunciava en un article el sistema educatiu espanyol: “Limita la dona, l’encongeix, la fa més petita i la manté en una infància perpètua”. Pardo Bazán, que va escriure la seva primera novel·la, Aficiones peligrosas, amb només 13 anys, reivindicava no només educació sinó també un canvi legislatiu perquè les dones poguessin accedir a l’àmbit públic. Va ser la primera dona a ocupar una càtedra de literatura a la Universidad Complutense de Madrid el 1916 i la primera sòcia de número admesa a l’Ateneu de Madrid. Pocs anys abans, Concepción Arenal va ser la primera espanyola a entrar, com a oient, a la universitat. Era el 1841 i per fer-ho es va vestir d’home. El 1882 la catalana Dolors Aleu es va convertir en la primera llicenciada de tot l’Estat. Es va doctorar en medicina també el 1882. Al segle XX la desaparició de l’analfabetisme i la feminització de l’ensenyament superior va significar la millora de la formació educativa i professional de les dones. A Espanya, però, després de la Guerra Civil hi va haver un gran retrocés. Les dones casades no podien, per exemple, tenir passaport o obtenir el carnet de conduir sense haver rebut abans el permís del marit.
7. Hedy Lamarr, actriu seductora i ‘mare’ del wifi
Hedy Lamarr va ser una actriu de bellesa pertorbadora i una de les primeres a despullar-se totalment davant la càmera, el 1933 amb Ecstazy. El 1941 va deixar el cinema per la tecnologia. Amb George Antheil va idear un sistema de codificació de transmissions anomenat Espectre Eixamplat, proposat llavors per al radioguiatge dels torpedes americans durant la Segona Guerra Mundial. Avui encara s’utilitza per al GPS, les comunicacions de naus espacials i el wifi.
8. Valentina Tereixkova, la primera astronauta
La russa Valentina Tereixkova es va convertir, el 16 de juny del 1963, en la primera dona que va viatjar a l’espai. És l’única que ho ha fet en solitari. Després d’aquella expedició, que va durar tres dies, va treballar amb altres científics en l’estudi de Mart. L’any passat, amb 76 anys, assegurava que estava disposada a viatjar a aquest planeta que tant la fascina. També va lamentar que les expedicions femenines a l’espai no fossin freqüents. “El somni era llançar una tripulació femenina. Però mai va passar”.
