L’espanyolisme situa ara l’ANC en el punt de mira
L’ombra de la il·legalització provoca un efecte bumerang i fa créixer en mil socis l’entitat
BarcelonaPoc es podien imaginar els responsables de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que, dos anys després del naixement de l’entitat, estaria en el punt de mira de l’espanyolisme polític i d’un radi ampli del panorama mediàtic espanyol. El full de ruta que l’entitat preveu aprovar el 5 d’abril inclou l’escenari “plausible” d’una declaració unilateral d’independència per al dia de Sant Jordi del 2015 i ha acabat d’encendre els ànims a la capital de l’Estat. “Aquesta organització reclama el carrer com una cosa seva i ha acordat un full de ruta que constitueix el disseny mil·limètric d’un cop de mà contra la democràcia representativa”, defensava ahir l’editorial del diari El País.
El posicionament se suma als atacs que ha rebut l’ANC de la dreta mediàtica més dura, com els diaris Abc i La Razón,i a veus que, dins del PP, comencen a veure l’entitat que presideix Carme Forcadell com l’autèntic enemic, una espècie de poder a l’ombra que guia les decisions polítiques d’Artur Mas. Els plans de l’Assemblea, que reclama al Govern que es prepari per dominar ports, aeroports i fronteres un cop assolida la independència -Alícia Sánchez-Camacho ja va advertir que això no es podrà fer de manera “pacífica”-, han encès totes les alarmes. Aquesta és la seqüència dels fets i l’escenari d’un hipotètic intent d’il·legalització de l’ANC que implica un debat polític i jurídic.
Quin és el detonant?
Un full de ruta amb la vista posada al Sant Jordi del 2015
El pla d’actuació de l’Assemblea es va fer públic dijous passat i immediatament va enervar la dreta mediàtica. El número dos de Ciutadans a les eleccions europees, Juan Carlos Girauta, va alertar l’endemà des del plató de 8TV que Forcadell seria la responsable de qualsevol incident que passés a Catalunya “en termes de violència”, al mateix temps que acusava l’ANC de ser “colpista”. L’ Abc, directament, demanava en un editorial al govern espanyol que dissolgués l’entitat, que defineix en el text com una “marioneta política finançada per CiU”.
El full de ruta de l’ANC dibuixa diversos escenaris: consulta pactada amb l’Estat, consulta amb la llei catalana, convocatòria d’eleccions plebiscitàries i declaració d’independència. Les crides a la mobilització entre l’Onze de Setembre d’aquest any i la celebració del referèndum, previst per al 9 de novembre, també han creat inquietud en l’Estat.
Té fonament legal?
Francesc de Carreras alerta sobre el delicte de rebel·lió
¿El govern espanyol podria il·legalitzar aquesta associació independentista? “Els seus posicionaments no contradiuen cap llei”, assegura el catedràtic en dret administratiu Joaquim Ferret. “El procés que planteja és en tot moment legal”, assegura la catedràtica en dret penal Esther Giménez-Salinas. “¿Oi que és legal ser republicà a Espanya, que és una monarquia?”, es pregunta retòricament l’expert en dret Javier Aroca, de la Universidad Hispalense de Sevilla, fent servir un argument que avala Giménez-Salinas.
El catedràtic de dret constitucional Francesc de Carreras, però, adverteix que sobre l’ANC hi podria pesar un delicte de rebel·lió estipulat a l’article 472 del Codi Penal perquè es refereix a la declaració unilateral d’independència. De Carreras assegura que el procediment per dissoldre l’Assemblea hauria de partir d’una denúncia ciutadana o bé d’un fiscal per incitar a un delicte i que qui l’hauria de promoure seria un jutge, però en cap cas una institució política.
Què al·lega l’ANC?
L’esperit democràtic i pacífic demostrat des del seu naixement
Perplexitat, consciència tranquil·la i perseverança en el camí emprès. “L’ANC forma part del procés i sabíem que, en qualsevol moment, estaríem en el punt de mira”, admetia ahir la presidenta de l’entitat, Carme Forcadell, a TV3. El cert és que si d’una manera ha afectat l’ANC l’ombra de la il·legalització és amb una allau de noves adhesions. Només ahir fins a les cinc de la tarda, havia registrat 363 inscripcions de nous socis de ple dret. Més de 1.000 noves altes -entre les quals la de Pilar Rahola, Xavier Sala i Martín, Juanjo Puigcorbé i Josep Guia- des que divendres començava l’embat per “embrutar” l’entitat, explicava ahir un integrant de la cúpula de l’ANC. Pel que pugui ser, l’entitat independentista estudia tots els possibles escenaris que puguin produir-se, inclòs un intent d’il·legalització que ahir Forcadell admetia que és un escenari que tem.
Malgrat això, però, la cúpula de l’ANC diu que té “la consciència molt tranquil·la”, tenint en compte la seva trajectòria pacífica i democràtica. A més, asseguren que l’espanyolisme ha “tergiversat” el seu full de ruta per concloure que no són democràtics. Per l’Assemblea, en realitat darrere aquesta campanya hi ha un intent d’“embrutar” la seva imatge per desgastar l’entitat, que ha actuat de catalitzadora de l’esclat de la demanda sobiranista. Si el relat antisobiranista, fins ara, atribuïa el procés d’emancipació nacional a un president de la Generalitat “embogit” -Sánchez-Camacho parlava dilluns en aquests termes-, ara “s’han adonat que el perill està en la força de la gent”, reflexionava un altre membre de la cúpula de l’ANC.
Què passa si s’il·legalitza?
Una reacció que també afectaria l’opinió pública internacional
¿Però i si, malgrat tot, l’Estat optés per buscar la il·legalització? A criteri del sociòleg David Murillo, aquesta opció podria ser contraproduent. “Faria semblar dèbil el govern espanyol de cara a l’exterior”, sosté Murillo, que avisa dels efectes que podria tenir a Catalunya. “No convindria una reacció airada ni caure en cap provocació”, apunta el sociòleg. El dia a dia del procés ha incorporat ara un nou element: la legalitat de l’Assemblea.
