Efímers  /  Tema del dia 26/08/2014

Manuel Valls aparta els crítics amb l’austeritat

Hollande respon a la dissensió del ministre d’Economia forçant la dimissió del govern

Carme Riera Sanfeliu
3 min

BarcelonaEl govern “de combat” de Manuel Valls només ha durat cinc mesos. Les discrepàncies internes en matèria econòmica han acabat amb l’executiu que va néixer a l’abril amb l’esperança de recuperar-se després de l’estimbada electoral del Partit Socialista (PS) a les municipals. Ahir, en un pas coordinat amb el president, el primer ministre presentava la dimissió del govern i rebia l’encàrrec de formar un nou equip, que es presentarà avui. És un cop de força d’un tàndem que estava perdent popularitat a marxes forçades a casa, al Parlament i al carrer.

François Hollande va ser clar en la seva petició a Valls: constituir un executiu “coherent amb l’orientació que s’ha definit per a França”, segons el comunicat de l’Elisi. En altres paraules: prescindir dels ministres que no estiguin d’acord amb la seva línia econòmica, basada en l’austeritat (una retallada de 50.000 milions d’euros en despesa pública) i l’anomenat pacte de responsabilitat amb l’empresa, que estalviarà a les grans companyies 41.000 milions d’euros en impostos.

L’origen d’aquesta crisi de govern és precisament el titular d’Economia, Arnaud Montebourg, que amb els seus atacs a les retallades s’ha convertit en el principal maldecap d’Hollande. L’arribada d’aquest ariet contra la globalització i les polítiques d’austeritat al capdavant d’una cartera tan important va ser la gran sorpresa del govern Valls. El nou executiu s’havia format per aplicar “ràpidament i sense dubtar” una política econòmica molt qüestionada per l’ala més a l’esquerra del PS.

Contra l’ala esquerra del PS

Montebourg és un dels principals exponents d’aquest corrent i se’l veia com un peó escollit per equilibrar la balança, un contrapès en un govern liderat per un primer ministre partidari de virar a la dreta. Però en menys de mig any ha quedat clar que l’equilibri era impossible. El director del Centre de Recerca Política de la Universitat Sciences Po de París, Pascal Perrinaud, opina que era necessari fer fora Montebourg. “No es donava diversitat al govern, sinó que hi generava una cacofonia”, deia ahir a l’emissora France Info. “Tant en política interior com europea era impossible per a França continuar així perquè generava inconvenients amb Alemanya, amb els nostres socis europeus i amb els mercats”, va afegir Perrinaud.

El trencament era inevitable però Montebourg va dinamitar l’entesa diumenge “creuant una línia vermella”, segons l’entorn de Valls. Durant la Festa de la Rosa a Frangy-en-Bresse, el titular d’Economia va demanar un “canvi radical” de política a Hollande per deixar enrere una “política d’austeritat ineficaç i injusta” que provoca un “patiment innecessari” als ciutadans. El seu discurs contradeia l’últim missatge de Valls, per qui la línia d’acció econòmica de l’executiu és clara i es mantindrà per fer front a una rentrée complicada, amb la deflació a l’horitzó i l’atur en augment.

El cop de porta a Montebourg pot ser una mostra d’autoritat de Valls i Hollande però fragilitza encara més una majoria parlamentària que trontolla. Una quarantena de diputats socialistes díscols han complicat les últimes votacions del programa econòmic, abstenint-se contra les directrius del govern. Al setembre s’han de votar els pressupostos per a l’any vinent i si fins ara aquest corrent a l’esquerra del PS no tenia un líder clar, ningú descarta que Montebourg sigui el candidat perfecte. El ja exministre d’Economia celebrava ahir recuperar la seva “llibertat” en una roda de premsa amb aires de míting electoral en què va prometre seguir lluitant per un camí “alternatiu a l’austeritat” i pel “ made in France ”. No va trigar a rebre el suport dels crítics i de dos membres clau del primer executiu Valls: la ministra de Cultura, Aurelie Filipetti, i el d’Educació, Benoît Hamon, es van negar a formar part del nou govern.

stats