DEBAT ELS PARTITS
Ara Premium 27/09/2013

Mas posa la directa de la mà de Junqueras

El president veu esgotada la "tercera via" al marge del que diguin Duran i Navarro, es crispa amb el PP i s'allunya més del PSC

Ferran Casas
5 min
ENTERRANT LA TERCERA VIA  Artur Mas va recordar ahir que tots els intents del catalanisme per fer encaixar Catalunya dins Espanya han fracassat.

BarcelonaMas volia un debat de política general sense sotracs i en què quedés clar que el procés de transició nacional cap a l'estat propi no té marxa enrere. Ja el té. Les gairebé deu hores de debat amb els set grups del Parlament van evidenciar que el seu pacte amb Oriol Junqueras gaudeix de molt bona salut. El líder d'ERC ja arribava satisfet amb el discurs de dimecres del president. Ahir encara va alegrar més la cara quan va veure com Mas defensava la consulta per l'estat propi (que CiU i ERC votaran avui que fixi data i pregunta aquest any), s'encarava amb el PP i s'allunyava una mica més del PSC, que de nou s'oferia com a alternativa als republicans per frenar o alentir el procés. El moment dolç de Mas i Junqueras contrasta amb les tensions evidents amb Josep A. Duran i Lleida, líder d'Unió i secretari general de CiU.

Duran, com Pere Navarro, defensa i busca aconseguir dels partits espanyols una proposta en forma de tercera via que estalviï la consulta per l'estat propi i allunyi Catalunya d'unes eleccions plebiscitàries que, si les guanyen les forces sobiranistes, desembocarien en la proclamació unilateral d'independència. Mas no dóna cap opció d'èxit als defensors del camí del mig entre l'statu quo que una amplíssima majoria de catalans volen canviar i l'estat propi. "Jo no els dic que no a una tercera via, però això és el que hem fet sempre i si ara som en aquest procés és perquè això no ha funcionat i acumulem 100 anys de decepcions amb les terceres vies". Ho va dir en la rèplica a Navarro però també es va referir de forma explícita a Duran, esverant així la majoria dels catorze diputats d'Unió.

Des de Madrid -i abans que Mas tanqués el debat a la nit recordant el compromís d'Unió amb el dret a l'autodeterminació, que en el seu moment va costar la vida a líders com Manuel Carrasco i Formiguera-, Duran es va afanyar a dir que ell, que ha proposat a Rajoy una consulta excloent l'estat propi i blindant competències en llengua, presència internacional o finançament singular, no té "100 anys" i no volia "polemitzar en públic" amb el president, tot i que entenia perfectament la "desqualificació pública" de la tercera via i demanava diàleg.

Cap confiança en Rajoy

En la demanda de negociació i la defensa del dret a decidir Mas i Duran coincideixen (en aquest consens també hi ha ERC, PSC i ICV-EUiA). El president, que ahir va evidenciar de nou fins a quin punt està escaldat de l'experiència d'un Estatut "que ja era la tercera via", no confia que el diàleg obert amb Rajoy fructifiqui. Si passés està disposat a matisar el seu pla. Així, va indicar a Alícia Sánchez-Camacho, que "si arriben a la conclusió que la consulta uneix i hi anem plegats" es podria fer amb tres respostes, "legítimes totes elles": seguir igual, un statu quo diferent però "amb algun acord amb l'Estat" o l'estat propi. Mas oferia de nou una pista d'aterratge a Rajoy -en la qual Unió va insistir tota la tarda per afermar la posició de Duran-, encara que sap que CDC i ERC volen una única pregunta i amb resposta sí/no.

En públic, el president també ha parlat de "preguntes", tot i que al debat ho ha evitat i la resolució que avui aprovaran CiU i ERC es refereix a "la pregunta". A Albert Rivera li va dir que la consulta, si es pot fer acordada o tolerada amb l'Estat i el procés no acaba en unes plebiscitàries -que serien un xoc "molt fort"-, ha de permetre triar entre seguir igual i l'estat propi. La independència, que Mas va citar explícitament diverses vegades, apareix a totes les opcions que ell es planteja, a diferència del que fa Duran.

El debat amb Junqueras va ser amable. Fins i tot ensucrat. El dia abans la número dos d'ERC, Marta Rovira, va advertir que volien més ambició per construir estructures d'estat i Mas va indicar que estava disposat a debatre sobre la Hisenda pròpia, el gran repte en aquest àmbit. Però Junqueras no va ni treure el tema. Sí que va mostrar preocupació per la marxa de l'economia (va dissertar fins i tot sobre l'evolució de les finances públiques del Japó o els Estats Units) i pels pressupostos. Mas el va tranquil·litzar i es va tranquil·litzar, i encara més després de sentir que la culpa de les retallades és, sobretot, del govern espanyol. L'únic retret que el president va sentir del seu soci, preocupat ahir per atreure indecisos de l'àrea metropolitana al sí, és que les retallades han debilitat els mitjans de comunicació públics catalans per afavorir grups mediàtics privats.

La batalla a l'exterior

Si el matí començava amb el debat més còmode, acabava amb el més aspre. Junqueras fa campanya pel sí i Sánchez-Camacho pel no. Mas la va acusar d'actuar com si fos la delegada del govern espanyol i de crispar. Ella el va situar prop de la tirania a mesura "que s'allunya de la llei". Camacho va apel·lar al diàleg però no en va concretar l'abast i sí que va optar per l'efectisme quan va ensenyar el passaport espanyol des del faristol. Segons ella el necessitaran els catalans si Catalunya queda fora de la UE. El discurs de la por a l'aïllament és un punt fort de l'espanyolisme i a Mas aquest tema li preocupa. Per combatre'l dilluns es veurà a Brussel·les amb dos vicepresidents de la Comissió Europea i un comissari. Rajoy també juga i ahir, a Nova York, afirmava que l'independentisme "va contra el progrés". El debat amb Camacho va ser rude i la líder del PP va retreure a Mas que faci servir amb ella un to "que no deu utilitzar amb Rajoy a la Moncloa". El president no va desmentir-la.

I enmig de Junqueras i Camacho, Navarro. Oferia pactes però Mas té poc interès en ell. El to del president amb el líder socialista va sorprendre a l'hemicicle perquè no li va recollir cap guant. Navarro va farcir el seu discurs de retrets però Mas no només no li perdona la seva fredor amb el dret a decidir. Tampoc li perdona les crítiques que rep del PSOE o que no donés suport al pacte fiscal. Per això Navarro no és Patxi López ni Mas Iñigo Urkullu. El líder del PSC havia apel·lat a la parella que controla ara l'escenari basc.

Navarro no acompanya el procés. Sí que ho fa Joan Herrera, que intenta vincular la qüestió nacional i la social. És allò d' Independència per canviar-ho tot que proclama la CUP, una formació que ICV té cada cop més present. Herrera no es despenjarà del procés, però lluita per no tenir un paper gregari davant el "liderat compartit" que Mas va proclamar que exerceix amb Junqueras.

stats