VIOLÈNCIA, UNA PLAGA MUNDIAL
Efímers Tema del dia 30/06/2014

Mil milions de dones pateixen abusos al món

En guerres o per tradicions, la població femenina és víctima d’atacs físics i psíquics

Marta Rodríguez Carrera
4 min

BarcelonaMil milions de dones, una tercera part de la població femenina del món, pateixen abusos de qualsevol mena. Des de violacions fins a matrimonis forçats, passant per vexacions i discriminacions a la feina. En països en guerra o en territoris estables. Són estimacions de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) però la xifra segurament és més elevada perquè la por, la ignorància, l’estigmatització i les dificultats per arribar a la justícia fan que molts delictes continuïn sota el silenci i impunes, adverteixen les organitzacions.

Ja sigui com a estratègia d’un pla de guerra o per la força del costum, les dones, i també les menors, han sigut des del principi dels temps el camp de batalla, per la disputa d’unes fronteres, per les motivacions d’un govern o per un matrimoni. Després que es firmi la pau, els efectes de la guerra continuen durant molts anys. “Els que maten obtenen suport. A les que els han destrossat la vida, ningú les ajuda”. Les paraules de Phumzile Mlambo-Ngcuka, la directora executiva d’ONU Dones, són prou eloqüents per il·lustrar les dificultats de refer-se de les ferides físiques i psicològiques que deixen els conflictes.

Fa poc Mlambo-Ngcuka va inaugurar a Londres una cimera sobre la fi de la violència sexual en països en conflicte, on el 70% de les denúncies provenen de dones. Malgrat això, és cert que hi ha exemples de supervivents que s’organitzen amb èxit per plantar cara al silenci i als abusos i juntes aconsegueixen reforçar l’amor propi i la dignitat.

Però, per desgràcia, aquests abusos estan a l’ordre del dia, tot i que no tenir sempre ressò mediàtic. En són un exemple les més de 200 nenes nigerianes segrestades per Boko Haram des de l’abril, les noies violades i penjades a l’Índia o les violacions a la República Centreafricana.

Testimonis a Londres

Amb tan sols nou anys, Esther Atim va ser raptada pels insurgents a Uganda i obligada a presenciar la mort d’un home esquarterat en vida i, posteriorment, va ser violada repetidament. A la periodista colombiana Jineth Bedoya Lima, els paramilitars la van sotmetre a tortures i abusos durant les 16 hores que la van retenir. Són dos dels testimonis que es van sentir a Londres.

La cimera s’ha plantejat grans objectius però sense terminis. Per resumir: el compromís internacional de perseguir els botxins, assistir les víctimes a llarg termini i, en definitiva, acabar amb la impunitat d’aquests delictes, i també canviar mentalitats en tots els nivells. Malgrat que s’admet que ja s’ha fet un pas, caldrà esperar “si es prenen mesures en cada país i als organismes multilaterals”, matisa Stephanie Barbour, cap del Centre de Justícia Internacional d’Amnistia Internacional.

“En un any, ¿veurem més processaments per violència sexual en els conflictes? ¿Les supervivents seran consultades sobre què necessiten? ¿Els soldats estaran preparats en temes de gènere i violència sexual? ¿Els futurs supervivents rebran el suport social, mèdic i psicològic necessari? ¿Els països portaran les dones a la taula de negociacions de pau?”. Són algunes de la preguntes que s’han fet.

Però la victimització de les dones pel fet de ser-ho no és un patrimoni exclusiu de l’anarquia de les guerres. Les tradicions que abusen de les dones, les maltracten o les humilien es perpetuen al llarg del temps en països que estan en pau. Simplement en nom de la cultura i del costumari popular es cometen atrocitats. O, sota l’excusa de la protecció de la dona, es “regula la seva sexualitat, què poden esperar i què no, es controla el seu cos i la seva vida”, explica Jen Thorpe, advocada sud-africana especialitzada en drets humans.

El Centre Legal de Dones (WLC) de Sud-àfrica ha elaborat fa poc un informe sobre una desena de costums del país i del continent, després d’haver entrevistat centenars de dones. Les investigadores admeten que van topar amb certa resistència de les enquestades a parlar, per la qual cosa no s’han atrevit a donar xifres. Tampoc hi ha estudis fiables que serveixin per conèixer la magnitud de la problemàtica, malgrat que convencions internacionals i lleis nacionals condemnen i castiguen determinades tradicions.

L’ONU apunta que la discriminació social i sexual, les religions o els costums d’un gran nombre de països conserven altres tradicions que pretenen controlar “el cicle de la vida de les dones”. La tradició és la que hi dóna cobertura però, per Amanda Gouws, autora de l’estudi de WLC i professora de la Universitat de Ciutat del Cap, la societat no en pot quedar al marge perquè “no es tracta d’un debat entre drets individuals i cultura” sinó de “drets humans, d’eradicar les males pràctiques i que els costums s’adaptin als nous temps”, diu.

L’educació és decisiva

Entre els que s’han d’adaptar als nous temps hi ha policies i jutges, adverteixen les expertes, que expliquen els testimonis de dones que s’han sentit que els retreien que van en contra dels ancestres. Només es combat amb “l’educació”, afirma Gouws, que parla de reforçar el “triangle família-escola-policia”. Hi ha costums que deixen ferides físiques, com l’ablació del clítoris o la malformació de parts del cos, com pateixen les anomenades dones girafa, a qui col·loquen anells per allargar-los el coll, o les xineses, a qui embenen els peus perquè no creixin. Al Camerun, al 40% de les nenes d’entre 9 i 12 anys els planxen els pits per no provocar la libido de l’home. Les mares i àvies es justifiquen dient que només volen “protegir” les nenes.

Altres tradicions tenen efectes psicològics per a tota la vida: l’abandonament o ostracisme si no arriben verges al matrimoni; les exhibicions forçades amb el cos nu davant els homes, o l’obligació de les viudes de mantenir el dol, que les condemna a no poder sortir soles de casa o a ser preses fàcils de “lladres i homes dolents”.

Investigat per acceptar una esposa com a regal

Com passa amb el flagell de la violència domèstica, que castiga el món occidental, les pràctiques culturals contra les dones tampoc diferencien entre classes socials. Sud-àfrica investiga si un directiu de la radiotelevisió pública va acceptar de líders tradicionals una jove esposa com a regal. Tot i que la tradició està arrelada a les àrees rurals, l’escàndol ha sacsejat el país després que el diari The Sowetan publiqués que Hlaudi Motsoeneng havia rebut una vaca i un vedell i havia triat una núvia de 22 anys d’entre 10 candidates, informa Efe. Els caps tribals li van voler agrair la seva generositat.

stats