“Millor el més votat que la Champions”

Ets de l’Atlètic de Madrid? “Sí, la meva família ho és. Es pateix molt sent-ne”. Això et deu haver entrenat per al PSC... [Riu.] Guanyareu? “Espero que sí. I ho celebraré però me n’hauré d’anar a dormir d’hora”. Si et deixo triar entre guanyar la Champions i ser tu el més votat a les eleccions... “Jo escolliria ser el primer, perquè per al meu entorn és molt important el resultat electoral. Espero que ens vagi bé, però no per mi, pels companys i pel PSC”. Doncs passar de primers a tercers... “No seria un bon resultat. A més, el resultat d’Espanya dependrà també del resultat de Catalunya. El PP està content amb les enquestes a Catalunya perquè, si aquí ens va malament al PSC, a ells els surten els números, i això ho ha de tenir clar la gent”.

Militant contra l’Aznar de l’Iraq

Et votaran els pares? “Sí. Es van fer militants després de mi. A casa sempre han estat molt polititzats, sempre s’ha parlat molt de ciències socials, d’història i de filosofia”. ¿Et vas fer militant contra Aznar? Sí, amb les mobilitzacions de la Guerra de l’Iraq. No havia entrat encara a la universitat, però vaig participar-hi molt. Em vaig voler fer militant i no podia perquè no era major d’edat, em van dir que anés a les Joventuts Socialistes. El treball de batxillerat el vaig fer sobre les conseqüències de la caiguda del Mur de Berlín. Als 21 anys el professor de dret comunitari em va dir si volia ser el seu assistent i donar les classes. Em van fer secretari de les Joventuts de Catalunya del PSC amb 23 anys, també jovenet”. ¿Lligaves molt a les joventuts del PSC? “He tingut parella durant molts anys, que vaig conèixer a les joventuts socialistes. Ara no en tinc”. Candidat als 28 anys, com es viu? “Per al PSC escollir un candidat va ser una aposta de renovació generacional, fins llavors havia estat més conservador. Un dels objectius és regenerar la nostra base electoral. Sóc el candidat més votat en unes primàries de la història dels partits catalans, amb 8.000 vots. Potser no seria candidat si no haguéssim fet primàries”. Què aporta un jove de 28 anys? “Per si sola l’edat tampoc és una virtut. Però jo vaig néixer 50 dies abans que entréssim a la Comunitat Econòmica Europea [ara Unió Europea], i, esclar, jo no m’interpel·lo sobre la meva entrada a Europa. I a la vegada som la generació que més ha patit el còctel Molotov demolidor en termes socials que ha suposat l’austeritat. Europa corre el risc que, si no fa bé les coses, no només es pot carregar l’estat del benestar sinó acabar convertint-se en un museu del món, un lloc molt maco per visitar però sense energia, amb problemes demogràfics, de competitivitat, econòmics, assetjada pels populismes”.

Un cafè amb Lula

“Prenc tres o quatre cafès al dia, el primer en un bar aquí al Born, on comparteixo pis amb un company. Sempre esmorzo fora, mig entrepà de fuet, un suc de taronja natural i un cafè amb llet. M’agradaria fer un cafè amb Lula, perquè crec que el lloc on passen coses més interessant a l’esquerra és a l’Amèrica Llatina i perquè m’agrada molt la manera com barreja ambició i reformisme. Crec en el reformisme, no m’importa anar passet a passet, el més important és saber a on vas”.

Conviure amb Valls i Felipe

Vas dir a l’ARA que no estaves d’acord amb les retallades de Valls i te’l posen al míting central. “Hi ha coses en què no coincideixo amb ell, però que vingui el primer ministre de França vol dir el que representa el PSC, som els socialistes europeus a casa nostra, és la nostra fortalesa”. Felipe, que ja era president quan tu no havies nascut, no t’ajuda gaire proposant coalicions amb el PP. “Jo amb el Partit Popular no aniria ni a la cantonada”.

Ja t’has pres la pastilla (per la veu)

“El meu problema és la veu. Vaig prenent pastilles per no perdre la veu, i és fatal perquè a més fumo, que és un mal costum”. M’han dit que rius molt. “Jo crec que s’ha d’anar amb bon humor per la vida”. Té mèrit amb aquest PSC. “El bon humor és molt important. Hi ha gent que m’ha preguntat si no em sento en el millor lloc en el pitjor moment. I responc que em sento un privilegiat. A les primeres eleccions que vaig participar políticament tenia 17 anys i repartia entrepans als interventors, perquè no podia fer d’interventor. I ara sóc el candidat”. Com t’ho fas per ser amic del Navarro i que la Tura et vingui als mítings? “Em porto bé amb tothom al partit. El PSC ha fet una contribució molt important en aquest país i jo crec que fora del pim-pam-pum hauríem de ser capaços de reconèixer-ho, i ho hem fet fruit de la nostra unitat”. Però després arriba la consulta i us retireu... “Jo vull que hi hagi una consulta en aquest país. Si del PSC hagués depès la votació del 150.2, esclar que hi hauria votat a favor. Però sabíem que no depenia d’això. Pensem, sisplau, més en la consulta de veritat, pactada, i menys en la gesticulació parlamentària”.

BLOC DE CAMPANYA

Imatge

Ho decideixo jo. Millor ser natural, normalment americana i texans, o caçadora texana. L’únic consell que m’han donat és que no porti camises blanques en els mítings perquè el nostre fons és blanc.

Formats

M’agraden els mítings, poder parlar. Fer carrer també, durant dos anys he estat conseller de districte a les Corts, i he anat a jugar a petanca amb l’associació del barri. Els debats m’agraden constructius: el cos a cos i sobre arguments.

La paraula que diu més

Dignitat.

Qui li escriu els discursos

Faig esquemes a mà. Aquests dies em passen notes gent, he estat llegint molt per enfocar coses.

La campanya en un tuit

Europa la vam construir per compartir dignitat, no per compartir el color dels bitllets. Europa no era un mapa, era una idea.

Cartells i anuncis

Em sento molt estrany. M’interessa més la política que els focs d’artifici.