PROTESTA GLOBAL ELS SÍMBOLS

El negoci de la màscara icona de les protestes

L'empresa d'un artista català a Rio de Janeiro fabrica 12.000 efígies de Guy Fawkes per a les mobilitzacions

L'onada de protestes al Brasil va disparar la demanda. Olga Gibert, responsable de la fàbrica de màscares Condal de Rio de Janeiro, va trucar als treballadors que estaven de vacances, en uns mesos en què normalment no hi ha gaire feina, passat el boom del carnaval. En unes setmanes han produït 12.000 màscares de Guy Fawkes, la icona que s'ha fet veure al Parc Zuccotti de Nova York entre els joves d'Occupy Wall Street, a la plaça Tahrir del Caire, entre la boira de gasos lacrimògens a Istanbul i als carrers plens a vessar de São Paulo.

La fàbrica Condal -el nom és un homenatge a la ciutat de Barcelona- la va fundar el 1958 Armando Vallès, un escultor de Barcelona. Havia fugit de la postguerra amb una beca que el va portar a París i després va decidir fer les Amèriques. "Quan a mitjans dels anys 80 es va acabar la dictadura, l'Armando es va posar a fer màscares polítiques", explica per telèfon Gibert, que va ser la seva companya els últims anys, i ha continuat amb l'empresa després de la mort de l'artista. Un altre escultor català, Sergi Arbusà, va agafar el relleu durant uns anys, i ara els dissenys estan en mans d'un artista plàstic brasiler.

La història del Brasil es pot seguir a través de les seves màscares, i fins i tot la vida d'alguns dels seus dirigents, com Lula da Silva, de qui va fer tres versions: el sindicalista, el president i el Lula sense barba. Alguns episodis sonats, com l'escàndol dels suborns del mensalão, que va esquitxar diversos diputats, van donar lloc a kits de caretes de diferents personatges.

De Bin Laden a Carod-Rovira

Però a Condal no en tenien prou amb tot el joc que els donava la política brasilera. De les mans de l'escultor -que feia els models de fang- en van sortir les màscares de Bin Laden i Saddam Hussein, que també van tenir molt bona acollida. Al seu catàleg, amb centenars de referències, sorprèn trobar-hi Josep Lluís Carod-Rovira i Pasqual Maragall (unes màscares que els va encarregar fa uns anys una empresa de Barcelona), entre Hugo Chávez, Gaddafi i els prínceps Felip i Letizia.

Condal, amb 10 treballadors a la fàbrica i 25 d'externs, fabrica unes 300.000 màscares a l'any. "En el moment àlgid de les protestes servíem entre 800 i 1.000 màscares de Guy Fawkes cada dia. I el més sorprenent és que la majoria d'encàrrecs eren de persones i no de botigues", explica Gibert.

Del 1605 a 'V de Vendetta'

La màscara blanca del cavaller somrient amb un llarg bigoti, que va ser popularitzada per la pel·lícula V de Vendetta, respon a un personatge històric. Guy Fawkes va ser un soldat anglès catòlic que el 1605 va planejar fer volar amb pólvora el Parlament britànic mentre el rei Jaume I inaugurava les sessions. Formava part d'un complot per instar un aixecament contra el domini protestant del país. Però la guàrdia reial va acabar amb la Conspiració de la Pólvora i Fawkes va ser condemnat a la forca. Es va suïcidar abans de morir i després d'haver delatat els seus companys. El còmic d'Alan Moore i David Lloyd del 1982 el va reciclar en un anarquista que combatia un estat tirànic en una Anglaterra post guerra mundial nuclear.

Els activistes d'Anonymous es van apropiar de la icona el 2008 en la seva lluita contra l'Església de la Cienciologia. "Milers van sortir de darrere dels seus ordinadors i es van llançar al carrer. Sortien a la llum per primera vegada i volien preservar les seves identitats, i per això van escollir la màscara de V de Vendetta", recorda Gabriella Colemann, professora de Mitjans, Cultura i Comunicació de la Universitat de Nova York. "Feia posar la pell de gallina: milers de persones amb la mateixa màscara de Guy Fawkes". Internet va fer la resta.

Més continguts de

El + vist

El + comentat