Sí que hi ha un lideratge en joc el 25-M: El de Navarro

BarcelonaEn un intent de mobilitzar les bases electorals, dirigents de CDC han assenyalat que el 25 de maig el lideratge d’Artur Mas en el camí cap a la consulta i la salut del procés estan en joc. El mateix han fet veus autoritzades del PP, que han assegurat que les europees són una revàlida per a Mariano Rajoy i les seves polítiques d’austeritat, que, diuen, han desembocat en una recuperació econòmica que veuen indiscutible i tangible. Però no està en discussió el seient de cap dels dos.

Al PSC no poden dir ni de bon tros el mateix. Pere Navarro, primer secretari des de finals del 2011, sí que se la juga personalment. Aquesta primavera afrontava dues revàlides importants que en condicionaven la continuïtat personal i el projecte del partit. La primera, les primàries de Barcelona, la va superar. Amb incidències que van projectar ombres i una participació més baixa de l’esperada, el candidat de la direcció, el fins aleshores portaveu del partit, Jaume Collboni, va ser triat cap de cartell per al maig del 2015 i a hores d’ara ja controla la federació de Barcelona i pot preparar l’alternativa a Xavier Trias.

El segon match ball de Navarro és el 25-M. Fa cinc anys, amb Maria Badia de cap de cartell i governant a l’executiu central, a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona, el PSC va guanyar amb claredat, amb el 36% dels vots. Ara donarien per bo un triple empat amb CiU i ERC. Però les enquestes pinten un escenari pitjor. L’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió concedia una estimació de vot del 17%, tres punts per sota del frec a frec dels seus rivals sobiranistes i que els relegaven al tercer lloc. Si fos així, el diferencial amb el PSOE seria històric. Els últims informes demoscòpics a El País i El Mundo situen la llista que encapçala Elena Valenciano per sobre del 30%. El PSC mantindria els dos eurodiputats, però Catalunya ja no es podria considerar graner del PSOE.

Els crítics fa temps que demanen que Navarro plegui i el partit es refundi. I ja no són els únics. Al PSC, sobretot entre les federacions metropolitanes, hi ha remor de fons i creixen els que s’hi abonen. Si el resultat del 25-M és dolent sorgiran veus, també del sector fins ara oficial, per demanar un congrés extraordinari o, com a mínim, una profunda renovació de l’executiva per “enfortir-la políticament”. La primera opció, que encara sembla remota i que Navarro ni preveu, deixaria tocat de mort el lideratge del primer secretari. Si fes un pas enrere i convoqués congrés després d’una patacada electoral, difícilment trobaria suports per seguir.

Dirigents consultats per l’ARA fins i tot especulen amb una gestora o una direcció de transició liderada per Miquel Iceta, a qui Navarro ha recuperat per a missions delicades com les relacions amb el PSOE i a qui, després que en els últims mesos el secretari d’organització, Esteve Terradas, s’hagi enretirat per qüestions de salut, ara s’ha encarregat dirigir la campanya de Javi López. En el seu dia Iceta ja es va postular per a primer secretari. Volia rellevar José Montilla però no ser cap de cartell. Navarro era l’opció d’Iceta per a les primàries, però finalment l’aleshores alcalde de Terrassa, amb el suport de José Zaragoza, va reclamar no només la condició de candidat a la Generalitat sinó també la de líder del partit. Iceta va apartar-se i ara veu com han de recórrer a ell.

Entre els alcaldes i dirigents del nucli dur, el congrés extraordinari crea divisió d’opinions. Alguns, desesperats perquè els resultats no arriben i tot es qüestiona dins i fora del partit, assumeixen que amb Navarro és impossible reflotar el partit i que els perjudica per a les municipals. D’altres consideren que ara cal estabilitat i no hi ha remeis màgics, i més tenint en compte que el calendari -amb la consulta del 9-N situada entre les europees i les municipals- no dóna gaire marge. En qualsevol cas, totes les fonts consultades accepten que un mal resultat pot tenir conseqüències imprevisibles i que un procés per renovar la direcció “se sap com comença però mai com acaba”. És una evidència que Navarro no s’escaparà de renovar en més o menys grau la cúpula, i més tenint en compte que la implicació dels alcaldes baixarà a mesura que s’acostin les municipals.

L’executiva del PSC està, de fet, extraordinàriament debilitada. El número dos de Navarro i responsable d’acció política, Antonio Balmón, està desbordat. Les obligacions com a alcalde de Cornellà i a l’Àrea Metropolitana deixen poc temps per dedicar-se a un partit ple d’urgències a qui encara és el principal suport del primer secretari. I Terradas no ha cobert el buit de Daniel Fernández a la secretaria d’organització després que dimitís per la seva imputació en el cas Mercuri.

Un debat al marge dels crítics

Quan els crítics eren a l’executiva, Navarro no trobava el clima de confiança necessari. Temes com la llei electoral, l’externalització de la publicitat de TV3 o BCN World no s’hi debatien per “manca de confiança”. Ara la majoria n’han estat apartats o l’han deixada voluntàriament. Dels crítics queden Jordi del Río, Àngel Ros i pocs més, però la cúpula continua sense ser operativa.

Els crítics tenen cada cop menys a dir. Les desercions no s’aturen al PSC (l’últim episodi és a Girona) i això li resta influència interna. Navarro ha pogut trampejar en part gràcies al fet que els diferents sectors no són capaços de posar-se d’acord. A finals de juny han de decidir de manera conjunta si persisteixen en l’intent de canviar el PSC, se’n van del partit o ofereixen formalment a Navarro pactar un vincle orgànic més dèbil que els permeti sumar forces a nivell local, un escenari que la direcció no preveu. Ahir mateix els tres diputats apartats per donar suport al dret a decidir van participar a Reus en la presentació de Nou Espai Socialista, que pretén la confluència de tots els crítics del Camp de Tarragona, on el PSC encara és fort.

Amb la vista al 25-M, Navarro confia que Javi López sigui una revelació, que Valenciano confirmi les bones vibracions davant el gris Miguel Arias Cañete i que una polarització de la campanya castigui CiU i ERC. Només així salvarà la segona revàlida i serà ell qui pilotarà la renovació de l’executiva des de la primera secretaria. Si no és així, pot haver de fer les maletes.