Twitter i Facebook agiten el món

BarcelonaInternet bullia com mai ho havia fet. I l'intent d'apagar-lo encara encenia més els ànims. Així eren les twitterrevolucions, les que van convertir la plaça Tahrir -entre altres indrets del món- en una causa universal. A Tunísia, Egipte, Líbia i Síria, però també a Taksim, Nova York i el Brasil, les xarxes socials van jugar un paper determinant en l'esclat d'una indignació que es va alçar contra l'autoritat. Potser Twitter i Facebook no van encendre la metxa, però sí que van catalitzar el malestar.

"Les xarxes socials creen massa crítica allà on no n'hi ha, i les causes, per petites que siguin, es converteixen en universals", explica Ismael Peña-López professor dels estudis de dret i de ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya. "S'ha acabat l'era de la intermediació, en què els partits polítics, els sindicats o els periodistes tenien el monopoli del coneixement. Ara és a l'abast de tothom", conclou.

Ningú diu que l'activisme al carrer no fos decisiu per derrocar els dictadors que van caure durant la Primavera Àrab: "No es pot confondre l'eina amb el missatge", coincideixen els analistes. Però les dades mostren que el debat públic es va accelerar a les xarxes socials fins a un punt que es va fer imparable. Només a Egipte, si la setmana abans de la caiguda de Mubàrak corrien 2.300 tuits cada dia sobre un canvi polític, amb l'esclat de la revolta la xifra es va disparar fins als 230.000.

Però l'activisme a la xarxa, el ciberactivisme, té múltiples cares més enllà de Twitter i Facebook. Una web ideada l'any 2006 per l'informàtic Julian Assange va obrir el meló de les filtracions. I així Wikileaks va començar a publicar informació confidencial de governs i empreses d'arreu del món lliurada anònimament. La indignació es va fer més gran quan van quedar al descobert les interioritats de l'actuació dels poders.

L'ètica 'hacker'

"L'ètica hacker que neix al món informàtic, la del codi obert, es trasllada al món polític. Es comparteixen els protocols de com manen els governs. I la política deixa de ser només rendiment de comptes sinó que el procés decisori queda al descobert", explica Peña-López.

I després de Julian Assange -i Chelsea Manning, la soldat que va filtrar els centenars de milers de comunicacions del departament d'Estat- va ser el torn d'Edward Snowden. Aquest informàtic va despullar les pràctiques de l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels EUA i altres organismes d'intel·ligència occidentals. I ho va fer escandalitzat per l'abast dels programes d'espionatge que involucraven des de les grans empreses informàtiques fins als principals líders mundials.

Snowden, tal com va fer Assange, va recórrer a la premsa tradicional per esbombar el seu missatge. ¿I les xarxes socials? "Internet sempre suma. No existeix la disjuntiva mitjans tradicionals o internet: és un tot. I internet permet fer arribar material inèdit i de primera mà als grans mitjans que el reboten altre cop a la xarxa", explica Peña-López.

Julian Assange Obrir el meló de les filtracions per despullar els poders

És el símbol -per a molts l'heroi- del poder de canvi que tenen les filtracions d'informació confidencial dels grans poders mundials. Des dels abusos de l'exèrcit nord-americà a l'Iraq fins a les interioritats del llenguatge que gasten les ambaixades dels EUA, la web Wikileaks, que ell va idear, s'ha convertit en la bèstia negra del govern nord-americà. El principi inspirador de Julian Assange és alliberar la informació a través de les noves tecnologies per aconseguir transformar el món. I així va néixer Wikileaks com a punt de trobada dels que -anònimament- volen donar a conèixer material confidencial. Assange està refugiat a l'ambaixada de l'Equador a Londres des del juny del 2012. Perseguit per la justícia sueca per acusacions d'abús sexual, el fundador de Wikileaks denuncia que tot és una persecució política del govern dels EUA com a venjança per la publicació de les interioritats de Washington. Però, des de la seva reclusió a la capital britànica, res no atura el filtrador, que manté el seu activisme -dóna suport a Edward Snowden-, participa en política i fins i tot s'atreveix a col·laborar en l'enregistrament de discos.

Edward Snowden Revelar per canviar unes pràctiques

Aquest jove informàtic que treballava per a l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels EUA no podia més. I va decidir compartir amb el món les pràctiques confidencials -de dubtosa legalitat- de l'espionatge nord-americà. Així va ser com Edward Snowden va volar fins a Hong Kong el maig del 2013 per revelar -a dos periodistes- els programes secrets dels EUA. Més tard va aterrar a Moscou, on va obtenir refugi temporal i ara resideix i treballa. Als EUA s'ha obert el debat sobre si la persecució judicial que s'ha obert contra ell està justificada. Més tenint en compte que el mateix president nord-americà, Barack Obama, s'ha vist obligat a moure peça i fer retocs en els reglaments d'espionatge. "Snowden ha proclamat el missió acomplerta no tant pels canvis que ha impulsat el president sinó pel fet que ara tothom sap les pràctiques perilloses de la intel·ligència dels EUA", assegura el periodista Jordi Pérez Colomé, autor del blog Obamaworld.