Qui treu i qui no treu la foto de Rubalcaba en portada
Un debat sobre l’estat de l’estat no dóna per a gaires alegries fotogràfiques i alguns dels recursos -com mostrar un polític al costat d’uns escons buits, per marcar solitud- competeixen amb Verano azul en nombre de reposicions. Ara bé, de la tria de cada diari es poden treure algunes conclusions sobre el seu posicionament i marc mental, ja fins i tot abans de llegir els titulars. Per exemple, Abc i La Razón omplen la portada amb un plans curts de Rajoy. Són sengles retrats d’aire regi, clarament afalagadors, a joc amb uns titulars que exalcen la seva (presumpta) victòria sobre Rubalcaba. També El País ocupa la portada només amb la foto de Rajoy -se’l veu mostrant el polze cap amunt- i relega Rubalcaba a uns baixos, sense imatge. Aquesta asimetria i un titular amable (“Rajoy dóna per acabada la crisi i anuncia estímuls al treball”) van fer que a les xarxes socials s’interpretés la primera pàgina com una nova mostra de l’apropament del diari al PP. De fet, tot i que El Mundo s’ha distingit -almenys en l’era Ramírez- per erosionar Rubalcaba, aquesta vegada al líder socialista se’l tractava millor allà: apareixia amb foto a la portada, al costat de Rajoy, i també sortia compartint protagonisme en el titular principal: “Rajoy presumeix de dades i Rubalcaba el culpa del «patiment de la gent»”. També El Periódico partia l’espai fotogràfic de portada entre Rajoy i Rubalcaba, i feia titular doble (i una mica sado): “Rajoy treu pit; Rubalcaba, el fuet”. L’ARA i La Vanguardia coincidien a fer portada tripartida -Rajoy, Rubalcaba i Duran-, que apropava el debat a Catalunya i a El Tema. El Punt Avui també hi feia sortir Duran i Rajoy, però no Rubalcaba. I, si la intensitat d’un titular es mesura per la seva brevetat, el diari marcava una fita minimalista. Sobre la foto de Rajoy, es llegia en vermell una sola paraula de títol: “No”.
Àlbum de titulars
“Benet XVI: «Vesteixo de blanc perquè quan vaig dimitir no hi havia una altra roba»” (Elmundo.es)
