La caça universitària de marit al ‘Wall Street Journal’
Els diaris globals s’han fet forts amb les xarxes socials: cada cop que esmenten algun afer local, aquell contingut es viralitza a l’instant. A vegades són afers transcendents (encara és recent la polèmica sobre el Wall Street Journal i el castellà a TV3). A vegades, retrats més o menys coloristes, que se sorprenen del caràcter mediterrani, com la peça d’aquesta setmana del New York Times sobre com els espanyols sopen a les deu. Hi ha un punt de complex davant del poderós: una versió 2.0 d’aquell acudit de fa dècades -no recordo si del Perich o de Cesc- on es veia una pancarta que deia “Dia mundial de la ràdio” i el protagonista de la vinyeta afirmava que estava molt content perquè havia vingut la televisió. Per agafar distància, pot venir bé constatar que, de tant en tant, també aquests diaris -grans diaris, sens dubte- tenen la seva quota de firmes diguem-ne... singulars. Susan Patton escrivia a les pàgines del Wall Street Journal una peça d’opinió adreçada a les joves universitàries. La tesi es podria resumir en: noia, relega els estudis a un segon pla i caça un marit abans no sigui massa tard. No exagero: “Malgrat tot l’esforç en el desenvolupament professional, per a la majoria de vosaltres la pedra angular de la vostra felicitat futura serà l’home amb qui us caseu”. O bé: “Aquests homes que estan tan ben educats com tu sovint estan interessats en dones més joves que no els suposin cap repte”, una frase amb el dubtós mèrit d’insultar d’una sola tacada tant els homes com les dones. Finalment, Patton parla sobre sexe. I recomana a les universitàries que dosifiquin el seu ús com a instrument per retenir un home al costat: “El consell de l’àvia segueix sent veritat: l’home no comprarà la vaca si la llet és gratis”. El proper dia que ens esvalotem per com ens retraten, farem bé de recordar que fins i tot aquests gegants fan misto de tant en tant.
Àlbum de titulars
“Absolt un venedor de coca per la pèssima qualitat del producte” (La Nueva España)
