De les vocacions

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsVaig a provar de donar-vos mos consells i mes suggestions, encaminats a fer factible el vostre ideal. En primer terme, amic, lo que jo faria si em trobés al vostre lloc, fora en encaminar mos esforços directament a l’ideal immediat, acomplint ara si és necessari el més gran esforç, sacrifici, o com vulgueu anomenar-lo, que jamai hagués acomplit en ma vida. El vostre ideal s’esvairà com fum a la llarga, si no comenceu a fer-lo tangible de seguida, a fer-lo obra, a fer-lo motor productor. Jamai és massa aviat per a començar les grans obres, però algunes vegades se fa tard. Vos me direu: com començar? Jo vos responc, començant pel començament. El treball en que esteu ocupat actualment no està ni remotament relacionat amb vostres somnis i l’experiència que hi pugueu adquirir no us servirà de res el dia que us poseu a treballar en la vostra obra somniada. Jo vos diria: procureu deixar immediatament aquesta feina si vos ne podeu proporcionar una altra que us acosti a lo que desitgeu. Recordeu que Carnegie i tants altres que ara són gent prominent en el món americà, començaren per escombrar l’oficina. Jo us diria: comenceu per escombrar l’oficina si altra cosa no podeu de moment. La qüestió és guanyar experiència amb vostres mans que us pugui servir per vostra tasca somniada. Especificant: perquè no us poseu a una casa dedicada a anàlegs afers, o a una impremta, o a la redacció d’un periòdic? Tot això són coses factibles quasi a l’instant. Totes elles us donaran pràctica utilitzable més tard. Mes, com fer el salt? Aquest és el real problema en vos, me penso. Us he dit més amunt, que jo en vostre lloc tiraria endavant mos plans encara que hagués de fer el sacrifici més gros de ma vida. Quin és aquest sacrifici? No ho sé ben bé, en vostre cas; mes podria ben encloure’s en aquesta idea “desobediència”. Tireu endavant i no desmaieu. Recordeu lo que us vaig dir un dia parlant del vostre conflicte: que un dia al matí us aixecaríeu i us trobaríeu fet un gran home. Això es va realitzant ja. Heu fet bastant de camí en poc temps. Mantingueu-vos ferm i deixeu dir als altres. Tingueu fe en vos mateix i estigueu convençut de que vos i jo i tots els que pensen i “obren” com nosaltres, tots els que ens desvivim en pensar i obrar, posseïm la veritat o ens hi acostem més que els altres. No feu cap cas de la discordança que en certs moments sembla haver-hi entre nosaltres i el món; és el món el qui porta el desacord, no nosaltres.