Només el 2,6% dels votants de Duran del 2011 faran confiança aquest 27-S a Unió

BarcelonaL'enquesta feta pública dijous pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) apunta a una victòria ajustada en escons de l'independentisme, malgrat que Junts pel Sí (60-61 diputats) requeriria el suport de la CUP (8 diputats) per assolir la majoria absoluta de 68 diputats. Un dels elements que destaca del sondeig, però, és que Unió no aconseguiria entrar al Parlament i, de fet, quedaria lluny de fer-ho, atès que en cap circumscripció superaria l'1,7% dels vots, molt per sota del 3% necessari per optar a aconseguir representació. A què es deu aquest fet? En bona mesura s'explica per l'escassa capacitat de retenir part de l'electorat de CiU, malgrat que els democristians constantment en reclamen l'esperit de moderació de què la federació feia bandera històricament. Quan CDC i Unió es van separar, alguns van apuntar que això serviria per poder-se comptar, ja que no s'havien presentat mai en solitari.

Tanmateix, el cert és que els democristians no sortirien gaire benparats pel trencament, segons el CIS. Així, segons l'enquesta, només un 2,6% dels votants de CiU a les eleccions espanyoles del 2011, quan Josep Antoni Duran i Lleida n'era el candidat, farien confiança ara a Unió. Respecte a les eleccions catalanes del 2012, els democristians retindrien el 2,7% dels vots de la federació, quasi el mateix. A banda, el seu cap de llista, Ramon Espadaler, només aconseguiria seduir un 2,3% dels electors de C's de fa tres anys, l'1,5% dels del PP i el 0,6% dels del PSC; és a dir, que esgarraparia només alguns suports del bloc unionista. Això explica que el seu partit tingui només un 1% d'intenció directa de vot, el qual creixeria fins a una estimació de l'1,5% després de passar per la cuina.

Una altra formació que no pot estar gaire contenta dels resultats pronosticats és Catalunya Sí que es Pot. D'unes expectatives properes als 25 diputats en les enquestes del juliol, el CIS els rebaixa la projecció fins als 18-19, lleugerament per darrere de C's. Això s'explica, en part, pel baix grau de retenció de vot que presenta ICV-EUiA, l'única de les formacions integrants que es va presentar a les eleccions del 2012. Només un 41,7% dels votants ecosocialistes de llavors votaria ara Lluís Rabell com a president de la Generalitat –un 20,8% està indecís, un 13,6% se n'aniria cap a Junts pel Sí i un 13,5% cap a la CUP–. ICV-EUiA és, de fet, la segona formació amb una menor retenció de vot, només per damunt del PSC –mantenen la confiança als socialistes el 39,7% dels electors–, cosa que assenyala que la solució al debat nacional ha foragitat electors o que l'opció de la confluència no ha agradat tant als votants com als militants.

De fet, en una escala del 0 al 10 en què 0 significa que mai es votaria aquesta candidatura i 10 vol dir que segur que es votaria, ICV-EUiA obté un 3,6, lleugerament per sobre del 3,4 de Podem, cosa que apunta que el valor de la marca de la formació de Pablo Iglesias no és realment superior al de la coalició històrica dels partits de Joan Herrera, Dolors Camats i Joan Josep Nuet. I això que Iglesias és clarament l'actor protagonista de la campanya de Catalunya Sí que es Pot, i que Podem té un paper preponderant en el cartell electoral de la candidatura.

Així, més enllà d'aquestes candidatures, ERC és la formació que reté més votants respecte del 2012, malgrat que no es presenta ara la qual també votaria el 67,6% dels antics votants de CiU. La candidatura unitària, per tant, surt clarament avalada per l'electorat de les dues formacions. El tercer partit que reté més votants és C's (66,7%), seguit per la CUP (64,5%) i el PP (51,1%). Junts pel Sí, a més, és el partit que més sedueix votants que el 2012 no tenien 18 anys –un 33,8% ara votaran la coalició–, que no tenien dret a vot (18,1%) o que es van abstenir (12,7%). Al seu torn, Catalunya Sí que es Pot és la candidatura que més vots aconsegueix entre els que fa tres anys van votar nul (16,1%) o en blanc (19,2%).

Pel que fa a l'escala ideològica, els candidats de Junts pel Sí s'imposen en totes les franges, excepte entre els més de dretes. En una escala de l'1 –màxim d'esquerres– al 10 –màxim de dretes–, Oriol Junqueras (ERC) és el presidenciable preferit per als electors més d'esquerres –els que se situen a l'1 i al 2– i Artur Mas (CDC) és el favorit per als que es defineixen de centreesquerra fins a centredreta –els que se situen del 3 al 8–. Xavier García Albiol (PP) és el president preferit per als catalans més de dretes. De fet, malgrat la crítica constant de Catalunya Sí que es Pot cap a Mas, els votants més d'esquerres prefereixen clarament Mas com a president que Rabell.