"Truquem dues vegades al mes a la Ciutat de la Justícia i la resposta sempre és la mateixa". Fa gairebé vuit mesos que la Montse Aguilar, una treballadora dels serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona, va morir en arribar a casa després d'una jornada de feina durant l'onada de calor de finals del juny passat. Des d'aleshores, la seva família segueix a l'espera de l'autòpsia definitiva que determini la causa de la mort per emprendre accions legals i defensar davant dels tribunals que va ser un accident laboral i no una defunció fortuïta. "Ens diuen que no tenen res. Portem des del 8 de setembre sense cap nova notificació", explica a l'ARA Clara Aguilar, germana de la Montse.

La família de Montse Aguilar, la treballadora de la neteja de l'Ajuntament de Barcelona que va morir el passat 28 de juny durant l'onada de calor a l'arribar a casa de la feina, ha avançat aquest dimecres que denunciarà tant el consistori com l'empresa subcontractada FCC si l'autòpsia definitiva confirma que la causa de la mort va ser un cop de calor. Aquestes accions legals s'emprendrien tant per la via social com per la penal.

Laia Bonet (Valls, 1972) és la primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona. Té a les seves mans dues de les carpetes més candents de la ciutat: l'habitatge i l'urbanisme. Atén l'ARA quan s'acosta l'equador del mandat.

Àlex Cano i Andrea Porta, capitans del CE Europa, han decretat aquest dilluns a la tarda l'inici de la Festa Major del barri de Gràcia de Barcelona en una plaça de la Vila carregada d'ambient festiu. L'alegria, però, s'ha barrejat amb la protesta quan ha parlat la regidora de Gràcia, Laia Bonet: una part del públic l'ha rebuda amb la primera xiulada al nou equip de govern de Jaume Collboni, que no ha assistit al pregó. Els xiulets i alguns crits d'"independència" han arribat a tapar alguns fragments de la intervenció de la socialista, que ha donat pas als pregoners i ha demanat que la festa es visqui "amb respecte".

El govern de Jaume Collboni ha presentat aquest dimarts el que no amaga que és un dels plans que més "il·lusió" els fa: el que han batejat com a Pla Endreça, que és la paraula que més ha fet servir el nou alcalde aquestes primeres setmanes per defensar millores en neteja i seguretat. Aquestes són, de fet, les dues preocupacions que més van tornar a repetir els barcelonins en l'edició de l'enquesta de serveis municipals que es va presentar dilluns i que marcava la xifra més alta de veïns preocupats per la seguretat dels últims 30 anys i cronificava la brutícia com a gran problema. Una situació que el govern socialista assegura que és inadmissible si es tenen en compte els recursos que es destinen a netejar (és el contracte més gran de la ciutat) i, per això, ja va amenaçar les empreses concessionàries amb més sancions.

Quasi una multa cada dos minuts o, dit d'una altra manera, 28 cada hora. Un total de 686 al dia. És el ritme sancionador dels 17 radars de punt que el 16 de gener van començar a multar a Barcelona després d'uns mesos en fase pedagògica i amb una pantalla on tothom pot veure a quina velocitat circula. L'estrena, com va comprovar aquest diari, va ser especialment sagnant en punts com el carrer Indústria entre Sant Quintí i Conca, on en cinc minuts d'observació es podien comptar fins a vint conductors que premien massa l'accelerador. Segons el balanç que ha presentat aquest dijous l'Ajuntament, hi ha hagut una reducció del 40% de les infraccions detectades des de llavors.

Tancat el serial del pla d'usos de l'Eixample, que és l'últim debat de ciutat que ha enfrontat els socis de govern a Barcelona, l'Ajuntament encara ara una altra patata calenta: la reforma de la ronda de Sant Antoni. Es tracta d'un projecte en què els socialistes ja fa uns mesos que han deixat clar que no comparteixen la visió dels comuns. I que ara, tot i que l'equip de Colau va presentar ahir la seva última proposta de reforma com a “definitiva” i "consensuada" amb el veïnat, continua enfrontant tant entitats veïnals com els socis de govern. La tinent d'alcaldia Laia Bonet (PSC) defensa en declaracions a l'ARA que hi votaran en contra a la comissió de govern (on podria aprovar-se, però, amb els vots dels comuns, que hi tenen la majoria) i que serien partidaris de deixar el debat ja en mans del govern que resulti de les eleccions del maig perquè, diu, cal abordar-lo amb més “consens”.

Que carrers com Consell de Cent, Borrell o qualsevol altre que es vagi sumant al projecte d'eixos verds de l'Eixample no acabin convertits en nous Enric Granados, el carrer de Barcelona on ja hi ha tantes terrasses de bars com blocs de veïns. I frenar, també, l'obertura de nous locals de restauració en aquest carrer ja completament saturat: en té 70 en poc més d'un quilòmetre. Aquests eren els objectius de les moratòries que va dictar l'Ajuntament, el 2021, per evitar que als carrers que formarien part de la nova superilla hi proliferessin massa bars, discoteques o petits supermercats dels que obren de nit. En paral·lel, s'havia de redactar un nou pla d'usos que regulés aquestes activitats a tot l'Eixample, però ara que el final de les moratòries ja s'albira (cauen l'11 de març), la negociació del pla d'usos ha obert l'última guerra entre socis dins l'Ajuntament. Després de presentar de bracet la proposta pactada, que rebaixava les aspiracions reguladores dels comuns (deixava fora de la limitació les activitats turístiques i fixava dos nivells de restricció i no el mateix per a tot el districte), els socis van tornar al divorci. Just abans que el pla passés pel tràmit de la comissió d'urbanisme, el PSC se'n va desmarcar i va acabar votant-hi en contra.

La decisió anunciada ahir per Jaume Collboni d'abandonar el govern de Barcelona i renunciar al seu càrrec com a primer tinent d'alcaldia encara ressona entre les quatre parets de l'Ajuntament. Qui encara no l'havia valorat era l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, que ahir va rebre via WhatsApp l'avís de la dimissió de qui era el seu número dos només uns minuts abans que la fes pública. Colau ha parlat avui als micròfons de la Cadena SER per dir que l'anunci la va agafar per sorpresa i que veu “contradictori” que el seu ja exsoci argumenti que vol governar i que per això deixa el govern.

El mateix dia que Xavier Trias presentava la seva candidatura a alcalde de Barcelona i la bastia sobre projectes que volen revertir part de l'obra de Colau (vol aturar les obres del tramvia i recuperar els xamfrans de l'Eixample), els comuns es van quedar sols defensat continuar amb les superilles. Va ser a la comissió d'Urbanisme d'aquest dimarts a la tarda, quan Junts va presentar una proposició que demanava no engegar nous projectes d'aquest tipus fins que s'hagi fet una avaluació acurada de l'impacte que tenen sobre l'economia i sobre la mobilitat. Un text que era una mena d'invitació al PSC a plasmar en una resolució el missatge que el seu cap de files, Jaume Collboni, ja va llançar fa uns dies: que els socialistes, socis de govern de Colau, no comparteixen el model de superilles i que, en canvi, serien més partidaris d'accelerar la recuperació d'interiors d'illa de l'Eixample per guanyar espai verd. Collboni, de fet, en va prometre 30 fins al 2030 (des del 1987, que és quan es recupera el primer interior d'illa, Barcelona n'ha sumat 45). És el primer hit electoral del PSC, que abans s'havia desmarcat dels seus socis en projectes com l'ampliació de l'aeroport o l'Hermitage.

Primer informar i, si no hi ha un canvi d'hàbits, començar a sancionar. Aquesta és la filosofia amb què l'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa aquest dilluns 17 nous radars a l'interior de la ciutat, dotze dels quals davant de centres escolars per garantir que els vehicles hi passen a menys de 30 km/h. Els cinc restants s'ubiquen en punts on s'havien detectat excessos reiterats de velocitat, com el carrer Aragó en el tram que va de Casanova a Urgell o la Diagonal a l'altura del Palau de Pedralbes i del carrer Numància, amb l'objectiu de garantir que es compleix el límit de 50 km/h.

El nombre de barcelonins que conviuen amb gossos no ha deixat de créixer els últims anys, fins al punt que, segons l'Ajuntament, a la ciutat ja hi viuen més de 180.000 cans (174.316 d'identificats amb xip, segons les dades del Col·legi de Veterinaris), que són força més que, per exemple, els 171.863 nens de fins a 12 anys que consten com a empadronats. Però, tot i el creixement, la ciutat encara no ha resolt un aspecte important per a la convivència amb les mascotes a places i carrers: definir on poden i on no poden passejar sense anar lligades. Un tema que s'arrossega des del 2014, quan el consistori va aprovar la modificació de l’ordenança de protecció i tinença d’animals que incloïa com una de les novetats les multes a totes les persones que passegessin pel carrer amb els gossos deslligats. En aquell moment ja es va acordar que la mesura, que havia d'implicar multes de com a mínim 100 euros, no podria ser de compliment immediat perquè la ciutat de llavors no estava preparada: calia garantir que hi havia espais suficients per a l'esbarjo dels gossos abans de prohibir-los anar deslligats.

Barcelona viu immersa en la renovació integral de les vies de la L5 del metro entre les estacions de La Sagrera i Horta. Uns treballs amb una afectació més que considerable per als usuaris perquè afecten la línia que concentra més d'una quarta part del total de passatgers del metro. Per minimitzar-la, es fan aprofitant els períodes de menys demanda: ja hi va haver un primer tall coincidint amb Setmana Santa i ara s'encara el més llarg, entre els mesos de juliol i agost. L'afectació començarà l'1 de juliol, quan ja no hi haurà servei entre les estacions de La Sagrera i Vilapicina. Aquest tall s'allargarà durant tot el mes i, a partir de l'agost, inclourà també l'estació d'Horta. L'enllaç entre La Sagrera i el Carmel no es reprendrà fins al 31 d'agost.

A les acaballes del seu primer mandat, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer dos passos relacionats amb la Guàrdia Urbana: el primer, firmar el decret que havia de suposar la reconversió de la unitat de suport policial (USP), la dels antiavalots, en la nova unitat de reforç d’emergències i proximitat (UREP), i el segon, posar en marxa un comitè d'ètica propi del cos. Un òrgan de caràcter consultiu que es va constituir el febrer del 2019 i que va fer una única reunió de presentació l'abril d'aquell any, quan l'àrea de Seguretat encara depenia del comissionat Amadeu Recasens. Des de llavors no s'ha convocat mai més. Tampoc davant d'actuacions que han generat polèmica, com el cas de l'agent que, el novembre del 2020, va disparar contra el Marjan, un home sense llar, al passeig de Sant Joan. Fonts de l'Ajuntament detallen que actuacions com aquesta sí que s'han portat a la Unitat de Deontologia i Afers Interns (UDAI), que és qui té les competències per analitzar casos concrets, però que en aquests tres anys ningú no ha requerit una trobada dels que havien de ser els assessors en matèria d'ètica policial, tampoc el mateix comitè.

El govern d'Ada Colau va ser pioner, en el seu primer mandat, en la implantació de mecanismes per garantir la transparència i l'ètica en el funcionament municipal: allò de les parets de vidre. Es van impulsar eines com la bústia ètica, que permet a qualsevol denunciar possibles males pràctiques municipals, o el codi de conducta de l'Ajuntament. I per donar seguiment a tota aquesta infraestructura es va impulsar el comitè d'ètica, format per cinc professionals independents i de recorregut prestigi, que es van triar el 2018 i que aquest dimecres han cantat les quaranta al govern de Colau per remarcar-li que, més enllà de la posada en marxa de tots aquests elements, cal dotar-los de recursos perquè puguin fer la feina. Asseguren que, per falta de pressupost i de mans, han arribat "pràcticament al col·lapse". L’àrea està aquest mandat sota el paraigua del PSC.

Barcelona es prepara per fer una renovació integral de les vies del metro de la L5 en el tram entre Sagrera i Horta, que ja tenen més de 60 anys i representen una gran despesa de manteniment. El canvi suposarà fer nou un tram de tres quilòmetres de via i també ha de servir per disminuir de manera notòria els problemes de vibracions, que són més pronunciats a la infraestructura envellida. Les obres representen una inversió de 15 milions d'euros i generaran un fort impacte en els usuaris d'aquesta línia, que concentra més d'una quarta part del total de passatges del metro. Per minimitzar-lo al màxim, els treballs es concentraran a la Setmana Santa i a l'estiu.

La denúncia d'una mare que dilluns va explicar a les xarxes socials que el conductor d'un autobús de Barcelona s'hauria negat a deixar baixar del vehicle les seves filles de 12 i 18 anys i les hauria retingut fins al final de la línia portarà cua. Després que Transports Metropolitans de Barcelona assegurés que obria una investigació i que la regidora de Mobilitat de la ciutat, Laia Bonet, afegís que no permetrien que "un fet similar tornés a passar al transport públic de la ciutat", el comitè d'empresa del bus ja ha esclatat contra les paraules de Bonet, que també és la presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona. En un comunicat, l'acusen de sumar-se a "l'escarni públic" contra el conductor en lloc d'investigar els fets "de forma imparcial".

Entrada la segona meitat del mandat, el PSC reajusta el seu equip al govern de Barcelona: la tinent d'alcaldia Laia Bonet, que fins ara es feia càrrec de l'àrea de Transició Digital i Coordinació Territorial i Metropolitana, passarà a capitanejar també una de les àrees fortes –i polèmiques– de la ciutat: Mobilitat. Bonet rellevarà així l'actual regidora, Rosa Alarcón, que mantindrà la seva responsabilitat al capdavant del districte d'Horta-Guinardó i serà la nova portaveu del grup. El canvi, segons ha explicat el cap de files socialista a la ciutat, Jaume Collboni, respon a la voluntat d'unir sota una mateixa responsabilitat els projectes de mobilitat i la gestió dels fons europeus que pugui rebre la ciutat, que és una competència que tenia adjudicada Bonet. "Millorarà la capacitat d'executar projectes de transformació", ha defensat Collboni, que ha posat èmfasi en les millores pendents al transport públic.

L'anunci ve del 2014: Barcelona multarà els gossos que vagin sense lligar fora dels espais habilitats. El problema era, llavors, que aquests espais eren escassos, petits i poc adaptats a les necessitats dels animals. Per això, la modificació de l’ordenança de protecció i tinença d’animals que incloïa aquestes noves sancions va entrar en vigor lligada a una moratòria: fins que no hi hagués prou espais habilitats no hi hauria multes per portar mascotes sense lligar. Ara la ciutat ja té 113 àrees d'esbarjo per a gossos, 41 de les quals de més de 400 metres quadrats, però encara no ha desplegat les conegudes com a zones d'ús compartit (ZUC), que són aquells espais on, en unes determinades franges horàries, els gossos hi podran passejar sense corretja i sense la limitació de cap tanca, siguin parcs, carrers o places. Se n'han de definir una a cada barri –un total de 73–, però l'assignatura s'arrossega des del mandat passat, quan ja hi va haver tensions entre el govern municipal i les entitats que representen els propietaris de gossos per alguna de les propostes, que els animalistes consideraven poc verdes o massa petites. Ara la tutela política del projecte ha canviat de mans i ha correspost a la socialista Laia Bonet, que va heretar la llista i que avui ha explicat en comissió que alguns d'aquests espais proposats, que no s'han fet públics, ara estan ocupats per usos escolars extraordinaris a causa de les noves necessitats de la pandèmia.

L'Ajuntament de Barcelona ha obert un expedient sancionador "per una infracció molt greu" a les plataformes Mil Anuncios i Vibbo, cosa que podria suposar una multa de 150.001 euros, atès que aquestes webs mantenen "anuncis il·lícits de venda d'animals", incomplint la normativa.