Durant el 2022 el Parc Güell va rebre 4,65 milions de visitants i, d’aquests, 4,2 van pagar l’entrada. Abans de la pandèmia s’estimava que cada any passaven pel Parc Güell de Barcelona uns nou milions de persones, la immensa majoria turistes. La pressió turística a l’espai s’ha reduït pràcticament a la meitat, que era l'objectiu que s'havia marcat l'Ajuntament de Barcelona. "Sembla impossible haver abaixat la pressió turística a la meitat i ha sigut possible", ha celebrat el regidor de Gràcia, Eloi Badia, que ha defensat que això demostra que reduir la xifra de creueristes, com vol el seu partit, també seria "possible".

Barcelona és, cada cop més, una ciutat de gossos. Ja n'hi ha més de 180.000 (174.316 d'identificats amb xip, segons les dades del Col·legi de Veterinaris), i això suposa més cans que infants de fins a 12 anys i vol dir que quasi la meitat de les famílies conviuen amb una mascota. Ara l'Ajuntament ha anunciat que vol ser pioner en la posada en marxa d'un servei de cremació d’animals de companyia i de cementiri per a la inhumació de les cendres. Un servei que preveu poder oferir d'aquí 18 mesos, a finals del 2024, perquè abans de posar-lo en marxa cal construir un forn específic. La idea és ubicar-lo, d'entrada, al cementiri de Collserola, però no es descarta que en un futur també es puguin oferir aquests serveis al de Montjuïc, segons ha explicat aquest dilluns el president de Cementiris de Barcelona, Eloi Badia, que ha informat que es busca cobrir un buit perquè actualment aquest servei només l'ofereixen empreses privades.

Després que Ada Colau confirmés al maig que optaria al seu tercer mandat a Barcelona, quedava la incògnita de si alguns dels regidors que l'han acompanyat durant aquests vuit anys al consistori també consultarien les bases del partit per poder fer un mandat més dels dos que estableix el codi ètic del partit. En la mateixa situació que l'alcaldessa hi havia l'actual regidor de Transició Ecològica, Eloi Badia, la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, i la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz. I els dos primers ja han fet públic avui que no activaran el mecanisme per continuar un mandat més a l'Ajuntament. Badia ho ha anunciat en una entrevista a El Diario, on assegura que pren la decisió perquè serà pare i vol abaixar el ritme, mentre que Pérez ha explicat que tenia clar que no ocuparia el càrrec durant més de dos mandats. "Mai em vaig imaginar passar més de vuit anys dedicada a la política institucional", explica en una entrevista a Crític.

Canvis a la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona. Després que el TSJC en tombés al març l'ordenança que la regula, l'Ajuntament de Barcelona ha presentat avui una actualització del text que, a part de millorar la justificació de la restricció (que era un dels aspectes qüestionats per la justícia), també hi introdueix una "dimensió més social". D'entrada, tothom que pugui acreditar que té pocs ingressos quedarà alliberat de les sancions, encara que circuli amb un vehicle sense etiqueta ambiental en l'horari de funcionament de la ZBE.

Després de confirmar que en els 11 punts identificats com a més crítics se superen de forma reiterada i àmplia els límits de soroll permesos a la nit, Barcelona té pendent concretar les solucions que pensa aplicar en cadascuna d'aquestes zones. Sobretot en aquelles com els carrers Escudellers o Joaquim Costa o el conegut com a Triangle Golfo del Poblenou, on els sonòmetres han detectat més d'una nit que se superava el límit més de deu decibels. El govern municipal s'ha compromès aquest divendres a tenir els plans enllestits en un termini de 15 dies. Ho ha fet per respondre a una petició d'ERC, que ha acusat els de Colau de no haver fet els deures per evitar que els veïns d'aquestes zones visquin castigats pel soroll.

El primer pas era posar números a un problema que fa dècades que s'acarnissa amb els veïns d'algunes zones de Barcelona: el soroll vinculat a l'oci nocturn i l'incivisme. Per això, l'Ajuntament va anunciar, al maig, que col·locaria sonòmetres als 11 punts que havia identificat com a més conflictius. L'objectiu era verificar si s'hi detectava una superació continuada del límit permès en tres decibels. I no hi ha hagut sorpreses: el consistori ha informat aquest matí que això passa en totes les zones analitzades. Amb les dades a la mà, els que en surten més mal parats són els veïns del Raval i el Gòtic, perquè els sonòmetres que s'han col·locat als carrers Joaquín Costa i Escudellers (a la plaça George Orwell) són els que més sovint han obtingut resultats vermells, que són aquells que superen en més de deu decibels el límit marcat durant la franja de la nit. De fet, tal com radiografiava l'ARA en un interactiu, el districte de Ciutat Vella és el que més pateix els estralls del soroll derivat de l'oci, mentre que l'Eixample és el més maltractat pel trànsit.

L'Ajuntament de Barcelona ja va presentar la setmana passada el seu diagnòstic sobre el parc d'habitatge de la ciutat: és, en conjunt, vell i poc eficient energèticament. Fins al punt que el 81% dels edificis obtindrien una qualificació energètica d'E o pitjor i que s'estima que el 85% complirien els requisits per rebre subvencions dels fons europeus, segons la radiografia que n'ha fet l'Observatori Metropolità de l'Habitatge. I avui, que és quan s'obre el període per demanar aquestes ajudes, hi ha posat xifres: aquest any la ciutat espera rebre 41 milions d'euros dels fons Next Generation i arribar fins als 71 milions amb l'aportació municipal (29,5 milions). Un fita que el govern municipal qualifica de "rècord" i que confia que, sumada a les dues següents anualitats dels fons europeus, pugui servir per millorar l'eficiència energètica d'uns 15.000 habitatges.

La Generalitat ha constatat que els nivells de contaminació a les zones pròximes a la incineradora del Besòs no superen els límits permesos per la Unió Europea. Així ho confirma l'estudi que ha presentat aquest dimecres el departament d'Acció Climàtica elaborat després d'una campanya de mesurament de la qualitat de l'aire al territori. "Volem transmetre un missatge de tranquil·litat als veïns perquè els resultats són bons i estem disposats a fer millores”, ha destacat el director general de Qualitat de l’Aire, Marc Sanglas. Al seu torn, Eloi Badia, regidor de Barcelona i precisament president de Tersa, l'empresa que gestiona la incineradora, ha desvinculat l'estudi del procés judicial obert per un presumpte delicte ecològic de l'equipament. Badia està imputat en tant que president de Tersa per la presumpta comissió d'un delicte contra el medi ambient.

Barcelona es prepara per a una revetlla de Sant Joan que recordi la del 2019 i ho fa amb la vista posada en dos focus: el primer és la concentració de persones a les platges, d'on s'espera tornar a haver de desallotjar les prop de 60.000 persones que eren habituals abans de la pandèmia, i l'altre són les zones forestals, per l'elevat risc d'incendi que viu tot el país. "Estem en un moment crític i qualsevol descuit pot provocar un incendi", ha alertat el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, que ha recordat la prohibició de fer servir foc a menys de 500 metres de zones forestals, i ha remarcat que la Guàrdia Urbana mantindrà una atenció especial als districtes de muntanya per garantir que això es compleix. I la ciutat suma una recomanació més: evitar en la mesura del possible el llançament de coets i de fanalets de foc d'aquells que s'enlairen des de la platja i després no se sap on cauen. El cap del Servei de Protecció Civil, Prevenció d’Incendis i Salvament, Sebastià Massagué, ha fet una crida a "extremar la prudència" i a no fer servir aquest tipus de pirotècnia.

Aquest vespre uns 200 veïns de zones molt diferents de Barcelona s'han convocat a la plaça de Sant Jaume sota el lema "Silenci...el soroll mata!" per clamar pel seu dret a dormir. En el manifest difós per les entitats amb motiu de la protesta, els veïns demanen tolerància zero amb els botellons i les aglomeracions als carrers, places i platges. També es queixen del soroll generat per bars, terrasses i discoteques, així com els pisos turístics i la pràctica de l'skate en zones habitades. El 57% dels barcelonins viuen exposats a nivells de soroll més alts del que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera saludables. La causa principal d'aquest excés de decibels és el trànsit, però en un 18% dels casos ho és l'oci nocturn, que és el que genera més queixes perquè s'intensifica a l'hora de descansar. L'Ajuntament, en el marc del pla contra el soroll, va identificar 11 punts que considera acústicament tensionats en horari nocturn i on, durant aquesta setmana, està instal·lant sonòmetres per verificar si, com lamenten els veïns, s'hi supera en tres decibels el límit recomanat (45 decibels a la nit).

Quart front judicial per al govern d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona. Un jutge investiga el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, per la cessió de l'antiga comissaria de la Policia Nacional a la plaça Lesseps. El local, que és de propietat municipal, va estar ocupat un temps i després l'Ajuntament el va cedir a l'Associació Joves de Gràcia, que hi va obrir el Casal dels Tres Lliris. Els querellants, que formen part d'una comunitat de veïns, acusen Badia de prevaricació i malversació per haver cedit l'espai a dit. De fet, la Fiscalia va tramitar una denúncia d'un altre veí pel mateix espai, però va acabar arxivant-la. Malgrat tot, ara s'ha mostrat a favor que el jutjat d'instrucció número 27 investigui el cas i Badia haurà de declarar al setembre.

Més de 210.000 barcelonins pateixen de forma intensa les molèsties del soroll a la ciutat (amb una afectació psicològica, emocional i social severa) i més de 60.000 tenen trastorns greus del son per l'exposició al trànsit. El soroll és, de fet, el segon factor ambiental que més impacta en la salut de la població només per darrere de la contaminació l'aire, segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que recullen també alertes com que la remor del trànsit és la responsable d'uns 300 casos nous de cardiopatia isquèmica del cor i del 3% de les morts per aquesta: una trentena cada any a Barcelona.

L’equip de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es prepara per al pitjor dels escenaris: el no-acord entre els sindicats i les empreses de recollida de residus que presten el servei a la ciutat. Si la mediació no funciona, i la vaga d’escombriaires tira endavant, la ciutat farà front a una setmana sense servei de recollida de residus, una situació sense precedents des dels anys 80. Tot plegat, enmig d'un debat encès a la ciutat sobre la situació de la neteja als carrers.

Barcelona ja ha engegat el compte enrere per desplegar la nova contracta de la neteja, que fa temps que es presenta com la solució gairebé màgica per fer front als problemes de brutícia als carrers: els canvis han de servir, segons el govern municipal, no només per netejar més, sinó també per fer-ho millor amb, per exemple, nova maquinària adaptada per pentinar els carrils bici o amb un increment del 10% de la plantilla: 400 persones més dedicades a netejar i recollir residus, que situen en 4.400 el conjunt de l'equip. Els canvis no són petits i impliquen la renovació dels més de 25.000 contenidors de la ciutat –entre 800 i 1.000 cada setmana– o la posada en marxa d'una nova flota de vehicles, en què el 66% seran elèctrics per reduir les molèsties de soroll als veïns i per fer, també, més eficient la feina dels operaris, que tindran carrets autopropulsats per moure's d'un lloc a l'altre. I, per això, l'equip d'Ada Colau insisteix que el desplegament no es farà de la nit al dia però que la reivindicada millora de la neteja als carrers de Barcelona es veurà ja des del primer moment als cinc districtes que comencen a aplicar canvis el 7 de març. A l'altra meitat de la ciutat, s'hi desplegaran a partir del setembre.

La cara A del pla, la que es va anunciar en roda de premsa, parlava de protegir patrimoni, guanyar habitatge assequible, blindar el verd i esborrar del mapa actuacions urbanístiques que s'arrossegaven des de feia dècades però que es considerava que ja no tenen sentit en la Barcelona actual, com endarrerir la línia de façana al carrer Gran de Gràcia o Travessera. A mode de titular: "Dibuixar la Gràcia que volem per d'aquí vint anys i protegir-ne la identitat", en paraules del regidor del districte, Eloi Badia. Però la lletra petita de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) del barri de Gràcia amagava sorpreses en forma d'amenaça d'expropiació per a alguns veïns que, alertats com passa tantes vegades a Gràcia pel setmanari L'Independent, que va desglossar els detalls del pla, han començat a organitzar-se, fins i tot creant noves plataformes veïnals, per deixar clara la seva oposició al projecte. Sobretot els que ara veuen l'espasa de Dàmocles de l'expropiació sobre els seus caps. O els que, com els de la zona de la plaça Joanic, veuen que el nou pla no dona respostes a la seva situació, afectats des de fa més de 40 anys. Continuaran en el mateixos llimbs.

Les platges de Barcelona mantenen aquest any el sistema de regulació per evitar aglomeracions, que es fa amb informadors a peu de platja i ja no amb càmeres com l'any passat, i introdueixen una novetat: la prova pilot que prohibeix fumar en quatre de les platges de la ciutat. En concret, a Sant Miquel, Somorrostro, Nova Icària i Nova Mar Bella. La prohibició entrarà en vigor aquest dissabte, coincidint amb l'inici de la temporada alta de bany. El consistori admet que no té competències per sancionar a qui incompleixi la nova restricció, però apunta que els agents sí que podran multar a qui desobeeixi de forma manifesta la seva autoritat. El regidor d'Emergència Climàtica, Eoli Badia, insisteix, però, que la idea és sancionar el mínim possible i que el que es farà és molta pedagogia de per què s'ha decidit implantar platges sense fum.

El sistema de recollida de brossa porta a porta ha superat amb bona nota la prova pilot que l'Ajuntament de Barcelona fa des del 2018 a Sarrià Vell. Sobretot, perquè ha aconseguit l'objectiu de reduir de manera notable la fracció d'escombraries que acaba al contenidor gris –sense cap possibilitat de ser reciclada–, que al conjunt de la ciutat representa més del 60% del total i que s'ha aconseguit reduir al 45% en aquesta zona: s'ha passat del 19% de recollida selectiva al 55,2%. I ara s'entoma el repte d'estendre el sistema. La prova de foc es farà al barri de Sant Andreu de Palomar, on es faran servir bosses d'escombraries amb xip per saber qui les llença. El canvi afectarà uns 28.000 veïns, cosa que suposa un salt d'escala perquè la ciutat superarà la barrera de les 38.000 persones regides per les noves normes de recollida i es convertirà en el municipi de Catalunya on més veïns fan servir el porta a porta. Després està previst que el nou sistema desembarqui també a Horta i a Sant Antoni durant aquest 2021 i que, si tot va com està previst, el 2025 sigui majoritari a la ciutat.

Més de 160 hectàrees noves de verd. Era el repte que es marcava, el 2015, l'Ajuntament de Barcelona per començar a pal·liar el dèficit de natura a la ciutat, on s'estimava que només hi havia uns 6,6 metres quadrats d'espai amb vegetació per cada barceloní –deixant Collserola al marge–, quan la recomanació de l'OMS és d'un mínim d'entre 10 i 15. El pla del verd i la biodiversitat apuntava, llavors, a l'objectiu de guanyar fins a un metre quadrat de vegetació per cada ciutadà amb horitzó 2030. Ara el govern municipal assegura que va en la línia d'aconseguir-ho i que fins ara ja s'han afegit 60 hectàrees de verd -en total, ara hi ha 7,1 metres quadrats per ciutadà- i es confia acabar aquest mandat, el 2023, amb 18,6 hectàrees més en àmbits com la Sagrera, el futur parc de Can Batlló i la Marina. Per aconseguir-ho se sumaran, a banda dels nous grans parcs, tots els metres quadrats de vegetació i sense asfalt que es pugui esgarrapar en trames denses com la de l'Eixample en el nou projecte de superilla, que dibuixa carrers sense asfalt. Jardineres, parterres, cobertes verdes i mitgeres verdes serviran per afegir vegetació allà on no hi ha grans projectes de transformació previstos.

L'anunci ve del 2014: Barcelona multarà els gossos que vagin sense lligar fora dels espais habilitats. El problema era, llavors, que aquests espais eren escassos, petits i poc adaptats a les necessitats dels animals. Per això, la modificació de l’ordenança de protecció i tinença d’animals que incloïa aquestes noves sancions va entrar en vigor lligada a una moratòria: fins que no hi hagués prou espais habilitats no hi hauria multes per portar mascotes sense lligar. Ara la ciutat ja té 113 àrees d'esbarjo per a gossos, 41 de les quals de més de 400 metres quadrats, però encara no ha desplegat les conegudes com a zones d'ús compartit (ZUC), que són aquells espais on, en unes determinades franges horàries, els gossos hi podran passejar sense corretja i sense la limitació de cap tanca, siguin parcs, carrers o places. Se n'han de definir una a cada barri –un total de 73–, però l'assignatura s'arrossega des del mandat passat, quan ja hi va haver tensions entre el govern municipal i les entitats que representen els propietaris de gossos per alguna de les propostes, que els animalistes consideraven poc verdes o massa petites. Ara la tutela política del projecte ha canviat de mans i ha correspost a la socialista Laia Bonet, que va heretar la llista i que avui ha explicat en comissió que alguns d'aquests espais proposats, que no s'han fet públics, ara estan ocupats per usos escolars extraordinaris a causa de les noves necessitats de la pandèmia.

"Ens menysté". "Ja ni es reuneix amb nosaltres". "Les decisions que pren no es poden debatre". "La seva gestió és nefasta". Són algunes de les crítiques que han repetit aquest matí representants de fins a 19 associacions de diferents barris de Barcelona dirigides al regidor d'Emergència Climàtica i Transició Energètica, Eloi Badia. Asseguren que han trobat en la seva figura el "mínim comú denominador" d'algunes de les polèmiques que es viuen aquests dies a la ciutat, des de l'obertura de tanatoris a Sants o Sant Andreu fins al projecte de construir habitatge protegit en una zona verda del barri dels Penitents, o el pèssim manteniment dels espais verds a la zona del Fòrum. Més enllà de les decisions polítiques preses, que aquests moviments consideren desencertades, el que els uneix és la sensació que el regidor els falta al respecte perquè, asseguren, defuig el debat amb els moviments que no són de la seva corda. L'acusen d'actuar amb "formes sectàries i de dubtosa qualitat participativa". Trobat aquest nexe d'unió, les 19 entitats han registrat aquest dimarts una petició dirigida a l'alcaldessa Ada Colau perquè cessi Badia. Demanen que, com a mínim, la gestió del regidor es pugui sotmetre a debat en un plenari. "Barcelona no es pot permetre ni un dia més la gestió nefasta d'aquest regidor", sentencien.