Societat 11/02/2021

Colau permetrà fer habitatge protegit en remuntes i baixos a Gràcia

L'Ajuntament revisa el planejament urbanístic de la zona per blindar el patrimoni i evitar que s'hi perdi més verd

3 min
Algunes de les cases tradicionals que es volen protegir al barri de Gràcia

Barcelona¿Com hauria de ser el barri de Gràcia de Barcelona a vint anys vista? És la pregunta que ha intentat resoldre el govern d'Ada Colau, a través d'un procés participatiu i amb la feina de l'equip d'arquitectes Jornet Llop Pastor. La pregunta té, d'entrada, tres respostes clau: hauria de tenir més habitatge assequible per evitar que els veïns en marxin expulsats pels preus del mercat, cal més verd perquè en aquest àmbit s'està cinc vegades per sota del que fixen els estàndards de qualitat i cal garantir que tots aquells elements que donen identitat pròpia al barri –siguin arquitectònics o de caràcter– no siguin engolits per qualsevol reforma . Són tres dels reptes que es marca la modificació del Pla General Metropolità en aquesta zona, que ja ha aprovat la comissió de govern i que ara s'obre a un període de tres mesos d'exposició pública abans de començar la tramitació política amb l'objectiu de quedar aprovada abans de l'estiu.

"El pla dibuixa la Gràcia que volem d'aquí a vint anys, en protegeix la identitat", ha emfatitzat en roda de premsa el regidor del districte, Eloi Badia, que ha detallat que aquesta mena de revisions es volen anar fent ara a altres zones de Barcelona. La pròxima: Ciutat Vella. De moment, la Gràcia que han dibuixat per al futur blinda totes les casetes identitàries de la zona per evitar ensurts com el dels projecte que preveia enderrocar els casalots del carrer Encarnació , i no preveu mantenir les afectacions en habitatge ja existent en vies com la Travessera de Gràcia i el mateix carrer Gran per endarrerir la línia de façana. Ni enderrocs per guanyar noves places: el que ja hi ha, es queda.

¿I com s'aconsegueix més habitatge de protecció oficial en una zona on ja no queden solars per construir? El projecte preveu fer-ho a través de tres vies. D'una banda, de la mateixa mesura que obliga a reservar un 30% d'habitatge assequible en cas de reforma o gran rehabilitació que ara s'adapta al teixit gracienc. Si la norma general diu que l'obligació afecta aquelles parcel·les de més de 600 metres quadrats, en el cas de la trama gracienca es vol aplicar també a les de més de 400 metres quadrats, per fer que tingui alguna repercussió.

També es preveu que es pugui construir nou habitatge, sempre que sigui en règim de protecció, en remuntes (augmentant l'altura dels edificis) en aquells immobles que encara tindrien marge per créixer i en baixos si es fa en eixos de poca activitat comercial. El pla també preveu autoritzar la subdivisió de pisos de més de 160 metres quadrats sempre que el resultat sigui un nou pis de protecció oficial. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, no tanca la porta a implementar una de les promeses electorals dels comuns: ampliar la reserva del 30% al 50% en determinats barris amb molta necessitat d'habitatge , però això de moment no forma part del full de ruta a Gràcia. L'horitzó amb què es treballa és poder guanyar fins a 2.000 pisos a preu assequible a la zona per mitjà d'aquestes estratègies, però no hi ha un termini fixat per aconseguir-lo, perquè dependrà de la col·laboració amb el sector privat. Tot i així, el càlcul de necessitat al barri és de 6.500 pisos protegits, perquè arribin a representar el 15% del total.

Eixos residencials i d'activitat

El planejament també busca afavorir el comerç i l'espai verd. En el primer cas, es vol fomentar l'activitat comercial en carrers on ja n'hi ha i on no es permetrà transformar plantes baixes en habitatge. Hi haurà així eixos d'activitat, com el carrer Astúries, i d'altres de residencials, com el carrer Cardaner. Pel que fa al verd, tenint en compte que com passava amb l'habitatge tampoc no hi ha espais lliures per guanyar-ne, es preveu treure el màxim potencial de carrers i edificis amb elements com façanes i cobertes verdes o terra drenant. I, per primera vegada, el planejament també tindrà en compte el verd privat, el de jardins i interiors d'illa, per protegir-lo i evitar que projectes com el de les casetes del carrer Encarnació impliquin la destrucció d'arbres. La declaració arriba precisament en el moment en què s'ha articulat un moviment veïnal per defensar un parc a tocar de la ronda de Dalt, on es preveu aixecar habitatge protegit: dues de les necessitats del barri.

Un banc, sota una buguenvíl·lia, a tocar de la ronda de Dalt

El nou dibuix també consolida la idea de superilla que fa anys que s'aplica a la Vila i que estableix carrers de xarxa bàsica –els que envolten el barri– i de connexió local, com Torrent de l'Olla i Travessera de Gràcia, que és on preveu que s'hi puguin fer aparcaments subterranis i on no hi podrà haver habitatge als baixos. I blinda els eixos d'activitat i residencials perquè no siguin vies amb trànsit de pas.

stats