L’Ajuntament de Barcelona calcula que cada any es crearan 334 pisos a preu rebaixat

BarcelonaLa polèmica mesura que ahir va aprovar l’Ajuntament de Barcelona ja s’aplica en moltes altres ciutats, com París. L’experiència demostra que és útil en el seu objectiu més important, que és ampliar l’oferta de pisos a preu assequible a la ciutat, però també planteja reptes. A París, per exemple, han detectat que els promotors -que són els que decideixen quins pisos posen a preu assequible- destinen els millors acabats als habitatges que es vendran al mercat lliure i usen material de pitjor qualitat als que es destinaran a preu assequible. En alguns casos, fins i tot, han descobert que alguns promotors construeixen dues entrades diferents a la mateixa escala, per separar els pisos de més nivell dels que tenen preu social.

Malgrat tot, amb la situació actual de manca d’habitatge a preu assequible a Barcelona, aquests problemes per ara preocupen ben poc a la capital catalana. Fonts municipals recorden, a més, que ja existeix una llei catalana que obliga a garantir uns mínims en matèria d’habitatge. L’objectiu primordial és fer créixer el percentatge de pisos a preu assequible, que, actualment, és només de l’1,4%. En 15 anys s’hauria d’arribar al 15%, segons el pla d’habitatge de la Generalitat.

Des del 2008 fins al 2016 s’han construït a Barcelona una mitjana de 1.114 habitatges. Amb aquestes xifres, l’Ajuntament confia que la mesura aprovada ahir permetrà que els privats construeixin 334 habitatges protegits a l’any.

La mesura afecta tots els solars de més de 600 metres quadrats on es vulguin construir pisos, reformar-los de manera integral o bé que es modifiquin els usos, com, per exemple, passant d’oficines a habitatge. El text també dona marge abans de la seva aplicació. Els promotors que van adquirir edificis per ser rehabilitats o solars per fer pisos entre l’1 de gener i el 30 de juny del 2016 només hauran de destinar el 20% dels habitatges a preu assequible, sempre que demanin la llicència d’obres abans que passin dos anys des de l’aprovació definitiva del canvi de normativa. Si després d’aquest període, que s’esgotarà l’octubre del 2020, encara no ha demanat la llicència, quan ho faci ja haurà de destinar el 30% dels pisos a l’habitatge social. Els promotors que van comprar el solar després, és a dir, entre l’1 de juliol i fins a l’aprovació definitiva de la nova norma (la pròxima tardor), tindran encara dos anys de marge per demanar la llicència, sense haver de destinar el 30% a l’habitatge social. Finalment, els que comprin el solar a partir de l’aplicació de la nova norma ja no tindran cap exempció. Aquesta segmentació, per una banda, garanteix que les operacions privades continuïn sent privades, segons l’Ajuntament i, per altra banda, fomenten que es construeixi en els solars, lluitant d’aquesta manera contra l’especulació, segons va remarcar ahir la tinent d’alcaldia Janet Sanz.

Increment de peticions

L’anunci de la setmana passada que el govern municipal portaria aquest canvi a votació ha fet créixer les peticions de llicències per construir a la ciutat. L’Ajuntament encara no té xifres definitives, però fonts municipals van reconèixer ahir que “s’ha notat un increment”. La mateixa font va lamentar que aquest increment demostra que “no ha quedat clar” el canvi que prepara l’Ajuntament, perquè tots els propietaris que ja han adquirit el solar tenen encara un marge de dos anys per demanar la llicència.

També ahir, a la mateixa Comissió d’Urbanisme, es va aprovar una altra proposta de Modificació del Pla General Metropolità (MGPM), per donar preferència a l’Ajuntament a l’hora d’adquirir habitatges que es venguin a Barcelona. La major part d’edificis que els constructors aixequen o reformen a la ciutat són per vendre i no per posar a lloguer. L’Ajuntament, amb l’aprovació ahir de les dues modificacions, vol tenir dret preferent per comprar els pisos de preu assequible que vagin construint els privats i així, a més de fer créixer el nombre d’habitatges socials, també incrementarà el parc públic. Amb aquesta opció, a més, l’Ajuntament podrà escollir en quines zones adquirir l’habitatge social, prioritzant barris on actualment no hi ha habitatge públic.

Tenint en compte que a Barcelona no hi ha molts solars disponibles i no es registren moltes operacions de compra i venda de terreny, el gruix d’aquests nous pisos a preu assequible arribarà sobretot de les grans reformes. Segons els estudis de l’Ajuntament, “tindrà un efecte més important sobre els edificis verticals, utilitzats majoritàriament com habitatge”. Bona part d’aquests immobles s’ubiquen al centre de la ciutat.

La mesura, que no ha agradat al sector, ja que reduirà els beneficis dels promotors, pot ser recorreguda, tot i que té el vistiplau dels serveis jurídics municipals. Sanz, ahir, després d’una jornada de molta tensió, es va mostrar confiada que tirarà endavant i, fins i tot, va pronosticar que altres ciutats la copiaran: “Cap altra ciutat de tot l’Estat no ha desenvolupat fins ara una modificació com aquesta, i aquests dies hem rebut moltes trucades de molts ajuntaments interessant-se”.