CRÒNICA

"Al metro no hi haurà contagis, però als llocs de treball ja és una altra cosa"

A Madrid hi ha mascaretes de sobres al transport públic, on no ha augmentat gaire l'afluència

Repartiment de mascaretes a Madrid als que van a treballar / JAVIER BARBANCHO

Probablement la Verónica s'ha posat una de les primeres mascaretes que s'han repartit aquest dilluns a Madrid. Ha agafat el primer tren de Rodalies que surt de Leganés, a les 5.30 h del matí, i a quarts de vuit ja fa estona que puja i baixa del transport públic. Les primeres hores del dia neteja portals de diferents punts de la ciutat i a les 10 h entra a treballar a la cuina d'un edifici del ministeri de Defensa. Allà coincideix amb altra gent i és una font de contagi si no es prenen precaucions. Amb ella, som tres viatgers en un autobús de la línia circular 2, que ens portarà fins a Atocha. A mig trajecte, a la parada de la plaça d'Embajadores, un agent de policia municipal reparteix mascaretes a qui espera a la marquesina i a qui ja viatja. "Miri que li quedi ben agafada al nas", avisa. 

Qualsevol es podia imaginar que seria impossible abastir al complet la xarxa d'autobús de la capital espanyola, però tard o d'hora en alguna estació es troba material protector. L'experiència del primer dia demostrarà que no és problema de quantitat, sinó de logística. Només cal acostar-se a Atocha passats uns minuts de les vuit del matí i veure el que en circumstàncies normals seria un batibull de gent entrant i sortint del metro, el tren i l'AVE. L'alta velocitat mereix un capítol a part: la planta primera està tancada i ni tan sols s'hi reparteixen mascaretes. És el vestíbul principal de la planta baixa el que s'ha convertit en un plató de televisió on la suma de periodistes, agents de policia i voluntaris triplica la de viatgers. "Donarem una quarta part del que tenim i sobrem la meitat de gent", assegura un policia municipal, mentre es treu de sobre com pot dues noies estrangeres gens interessades en protegir-se, sinó en si pagaran més de tres euros i mig per viatjar no sé on. "Mira, I don't know", acaba resignat el funcionari.

Prova de foc al transport públic per garantir la protecció dels viatgers

La Comunitat de Madrid expressava aquest diumenge la seva preocupació per la "deficient" planificació de la Delegació del govern espanyol de cara al repartiment de mascaretes al transport públic amb motiu de la tornada a la feina. De seguida, però, a Atocha s'observa la distribució de tasques: la Policia Nacional, sense mascaretes, controla arma en mà; i la policia municipal i els voluntaris de Protecció Civil i Creu Roja malden per esgotar existències. Una dona passa el bitllet i al cap de dos segons ja té dos agents a sobre oferint-li protecció. "A mi me n'han ofert cinc de cop", comenta un col·lega fotògraf que també visualitza l'escena.

Sol, irreconeixible

Amb aquesta ràtio és difícil d'interpretar si haver repartit entre 200 i 250 mascaretes en poc més d'una hora i mitja en un punt concret de l'estació de Sol és molt o poc. "No, no, només en repartim una per persona", puntualitza una voluntària, que s'esperava molta més gent. És impactant el silenci que se sent en aquesta cèntrica estació de la capital espanyola, acostumada a acollir aglomeracions, corredisses i topades fortuïtes de gent massa pendent del mòbil.

La distància interpersonal i la solitud que obliga l'estat d'alarma encara fomenta més l'ús d'aparells i auriculars, però els treballadors no rebutgen la conversa, encara que sigui incòmoda amb dos metres i una mascareta de barrera. Un no sap si enretirar-la una mica per fer-se més entenedor. L'Aida no ho fa i parla fluix, però malgrat les dificultats se sent que ve cada dia en metro des de la zona sud-est de la ciutat cap al centre per entregar esmorzars a domicili, per bé que el ritme de feina ha disminuït molt, assegura. Ha començat el viatge a Nueva Numancia amb dues persones més al vagó, però a poc a poc han anat pujant algunes persones més. 

Al pas per l'estació d'Antón Martín són vuit: dues dones no duen mascareta, les sis persones restants sí i només la d'aquest periodista és de les que es reparteixen aquest dilluns. S'identifica fàcilment perquè són blaves. No és fins al tren de Rodalies que surt des de Sol direcció nord que topem amb el primer treballador que es reincorpora amb el punt final de la hibernació econòmica. El Carlos ha sortit de Parla i treballa a Madrid muntant mobles. Va treballar les dues primeres setmanes, va parar amb l'entrada en vigor del decret que facilitava un permís retribuït recuperable per als treballadors no essencials, i aquest diumenge els seus caps li van dir que tornava a la feina. Ell creu, però, que s'hauria d'haver mantingut la paràlisi "fins que passi tot". Comparteix criteri amb l'Éver, que viu una realitat diferent a la residència de gent gran on treballa. Naturalment, la seva activitat no s'ha aturat les últimes setmanes i ha pogut comprovar com al tren que agafa cada dia ha augmentat una mica l'afluència, però no gaire. Sí que ha canviat costums: és el primer dia que viatja amb mascareta.

Si l'estació de Sol és irreconeixible per desèrtica un dia feiner a primera hora, Chamartín tres quarts del mateix. És una altra de les grans estacions pont per fer transbord al metro, com ha fet la Carmen –nom inventat–, que es dirigeix a l'hospital privat La Zarzuela, on fa tasques al magatzem rebent material i pujant-lo a planta. No li sorprèn que el metro estigui força buit i ho atribueix a certa por de gent que prefereix utilitzar el vehicle privat per estalviar contagis. Al mateix metro, el Fernando discrepa i deixa clar que al transport públic no hi haurà transmissió. "Amb tant d'espai!", exclama, i adverteix que als llocs de treball "ja és una altra cosa". 

Mascaretes no reutilitzables

Arribats a Principe Pío, un controlador de l'intercanviador d'autobusos també reconeix que s'ha incrementat poc el trànsit de passatgers i, de fet, s'observa una o dues persones com a màxim esperant a cada línia. Una voluntària relata que en aquesta altra gran estació només ha repartit unes 150 mascaretes en més de dues hores i un membre de seguretat omple la falta de feina aconsellant als viatgers com posar-se la protecció. Sembla clar que l'impacte de l'epidèmia no només ha fet saltar pels aires els pronòstics, sinó que també ha trastocat els càlculs. Però bé, millor pecar per excés que per defecte. Ja fora al carrer, un policia municipal ofereix mascaretes també a qui no dona signes d'haver d'utilitzar el transport públic. "En tinc, gràcies", respon un home, que després fa marxa enrere i sí que l'accepta. Deu pensar que al no ser reutilitzables més val proveir-se, perquè difícilment sortirà cada dia tot aquest exèrcit.