Aquelarre XL, rècord absolut

CerveraUn dissabte d’Aquelarre més el Mascle Cabró desfermava la follia i impregnava de rauxa els milers de persones que es reuneixen cada anys l’últim cap de setmana d’agost a Cervera per celebrar les festes de l’Aquelarre. La mateixa localitat que acull una històrica representació de la Passió catòlica i populars concerts de música clàssica ha deixat pas aquest cap de setmana al festival del foc, la disbauxa, l’espiritisme i el culte incondicional al sexe, a la festa, a la vida.

Més de 30.000 persones, rècord històric, van assistir a l’edició XL. Com explica el regidor de l’Aquelarre a la Paeria, Marc Llorens: “En ser la quarantena edició, hem treballat en moltes direccions. A banda d’ajudar en l’organització del festival, s’ha muntat una exposició, s’ha realitzat un documental titulat AQ 40 i s’ha introduït un espectacle que explica l’origen i el desenvolupament de l’Aquelarre”. Així, l’expansió de la festivitat cerverina esdevé exponencial i, preguntat per si existeix el risc que s’acabi desvirtuant, contesta: “El meu objectiu és intentar fer gran l’Aquelarre sense perdre l’essència cerverina de la festa, que és el que li atorga la qualitat”.

La història de l’Aquelarre és la crònica d’un èxit. Gràcies a la inquietud d’una part de la joventut cerverina per recuperar l’esperit de la cultura i la festa popular celebrada a l’aire lliure que durant tants anys el franquisme havia amagat sota l’estora, l’any 1978 es va decidir celebrar una festa, l’Aquelarre. L’etimologia es deu a la localització que es va triar, el carreró de les Bruixes. Un passatge sinuós i estret del nucli antic que, com apunta Pep Oriol, es va convertir en un multiespai gràcies a la cessió dels baixos de les cases per part dels veïns. “Un pub, un espectacle de titelles i l’actuació del grup de versions locals, Narcòtic, van servir de crida per atapeir el carreró fins a altes hores de la matinada”.

Pep Oriol és una figura cabdal en la història de la festa. Va ser-ne un dels pioners, dinamitzador amb el grup La Matraca, i el primer director artístic. Oriol, que ara exerceix de comentarista televisiu de l’acte, ha anat seguint el desenvolupament del festival; com sortia de la cova amb l’objectiu d’anar ocupant gradualment tot el barri antic i, en paral·lel, com la festa que havia sorgit del rovell de la iniciativa popular rebia un primer impuls l’any 1984. És llavors quan s’introdueix el Mascle Cabró, avui estrella indiscutible del festival. També s’ha d’agrair la implicació aquell mateix any del grup d’animació La Matraca, que, inspirat per la companyia Comediants, va introduir una certa litúrgia artística en el programa. D’aquesta manera, l’any 1997 es feia un pas cabdal, professionalitzant la direcció del festival i establint un protocol que ja es considera tradicional.

Tot apunta que la salut de l’Aquelarre es mantindrà ben forta, “sempre que es conservi al llarg de l’espectacle la música en directe”, adverteix Oriol, ja que, tal com conclou el cerverí, “al final, l’Aquelarre té un esperit de Carnaval; la raó del seu èxit resulta simple: és la festa per la festa”. I ja en van quaranta, de festes i d’èxits.