L'Àrea Metropolitana proposa ampliar el veto de circulació als vehicles amb etiqueta groga el 2022

L'enduriment de la zona de baixes emissions a Barcelona exclouria en aquest cas els cotxes dels residents

La zona de baixes emissions (ZBE) a l'àrea de Barcelona s'ha d'ampliar els pròxims anys per arribar a més vehicles contaminants i reduir l' excés de contaminació derivat del trànsit, que es manté malgrat la seva implantació el mes de gener passat. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) planteja en aquest sentit augmentar-hi les restriccions el 2022 i que els vehicles amb etiqueta groga –que corresponen als dièsel amb motors Euro 4 i Euro 5– també tinguin vetada la circulació dins el perímetre de baixes emissions, si bé en preveu excloure els residents en un primer moment.

Els cotxes dièsel Euro 4 i Euro 5 són avui "els més contaminants" dels que entren i surten de la zona de baixes emissions i els que "més preocupen", segons ha explicat el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, Antoni Poveda. Ara mateix, aquests vehicles amb etiqueta groga representen al voltant d'un terç del parc que circula per l'AMB.

La proposta de calendari per endurir les restriccions s'inclou al pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU) que ha aprovat aquest dimarts l'AMB amb les principals actuacions i objectius fins al 2024. Segons el document, els residents amb distintiu groc tindrien dos anys més per circular, fins al 2024, en què quedarien finalment també vetats. "Es tracta només d'una proposta, la voluntat és obrir el debat", ha puntualitzat Poveda.

La zona de baixes emissions de Barcelona, en marxa des del gener però alterada per l'impacte de la pandèmia, funciona amb excepcions importants pel que fa als vehicles prohibits. Les moratòries vigents s'han allargat i permeten circular-hi sense exposar-se a sancions a les furgonetes sense etiqueta fins a l'abril de l'any que ve, els camions fins al juliol i els autocars fins al 2022. Amb el desconfinament, els nivells de contaminació a Barcelona s'han recuperat ràpidament.

El pla metropolità també inclou un desplegament de zones de baixes emissions, amb més o menys grau, per tots els municipis que formen part de l'AMB els cinc anys vinents. A banda dels cinc municipis on arriba la zona actual (Barcelona i una part de Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià de Besòs), pròximament Sant Joan Despí i Sant Cugat del Vallès implantaran zones semblants.

Dubtes sobre el peatge urbà

El full de ruta de la mobilitat metropolitana situa un futur peatge de congestió (és a dir, pagar per accedir a Barcelona) com un mecanisme "rellevant" per guanyar sostenibilitat, tot i que a la pràctica l'AMB no el veu com una solució immediata. "No només pagant es reduirà la contaminació; un peatge ens donaria ingressos però reduir els cotxes no es farà només amb això", ha defensat Poveda, que ha deixat clar que era partidari de prioritzar altres actuacions.

"Per reduir la contaminació a Barcelona cal un transport públic més eficient i eficaç, millorar Rodalies i augmentar la velocitat comercial dels autobusos, per exemple". I ha afegit que l'opció del peatge no és majoritària en altres ciutats europees: "No existeix a Berlín ni a París, que han optat per altres vies, i en llocs com Londres no ha ajudat a disminuir la contaminació".

Una opció com el peatge, en tot cas, ha de comptar amb el "màxim consens" de les administracions, ha avisat: "Barcelona el podria posar demà, si vol, però cal ser conscients que cal debat si s'arriba a instal·lar". En canvi, ha insistit que hi ha propostes paral·leles a estudiar com ara el pròxim aixecament de barreres de peatges ja existents que donen accés a l'àrea de Barcelona, com els de l'AP-7 entre la Jonquera i Tarragona de l'any que ve.

Un 27% de quota de vehicle privat

El pla de mobilitat metropolità calcula que el vehicle privat tindrà una quota del 27% en la circulació en dies feiners el 2024, un pes tres punts per sota de l'actual 29,8%. Pel que fa a la penetració dels vehicles de baixes emissions (elèctrics, híbrids i de gas), que ara suposen el 0,3% de la flota total que es mou per l'àrea de Barcelona, s'espera que arribin a representar el 5% del parc. La reducció estimada d'emissions de CO2 derivada de la mobilitat seria d'un 5% en l'escenari que dibuixa el pla a quatre anys vista.

Pel que fa als gasos contaminants que emeten els vehicles, i que actualment superen els límits que estableix la UE, el pla confia en una reducció del 35% del diòxid de nitrogen (NOc), un 30% en el cas de les partícules (PM10 i PM2,5) i també reduir a la meitat els 1,65 milions de ciutadans que avui viuen exposats a quantitats de contaminació per damunt de la legalitat europea (uns màxims que són superiors als recomanats per l'OMS).

Arribar als 2.000 km de vies pedalables

El canvi d'hàbits de mobilitat es vol potenciar amb mesures com el desplegament de la xarxa pedalable (la Bicivia), per passar dels actuals 500 km de vies pedalables dins la metròpoli fins als 2.000 km a què s'espera arribar el 2024. Pel que fa al servei de bicicleta elèctrica compartida metropolitana, l'e-Bicibox, avui és impossible fer-lo 100% compatible amb el Bicing de Barcelona, segons Poveda, perquè estan operats per empreses diferents. En tot cas, ha defensat, s'optarà per connectar els dos serveis situant estacions d'e-Bicibox a prop físicament de les del Bicing en accessos com la Diagonal, per facilitar l'intercanvi als ciutadans.

El pla metropolità es compromet amb una sèrie de mesures per reforçar i millorar la xarxa de transport públic, la renovació de flotes per fer-les no contaminants i culminar projectes pendents de xarxa prioritària com el carril BUS-VAO a la B-23 d'accés a Barcelona.

Pel que fa a mercaderies, l'AMB preveu l'ampliació de les microplataformes de distribució urbana que redueixin els desplaçaments, impulsar la ciclologística (repartiment amb vehicles de zero emissions) així com la distribució en horari nocturn o bé en hores vall i ampliar els llocs de recollida en espais públics.