L'Audiència de Tarragona repetirà al novembre el judici per la mort d'una noia a Salou el 2016

El condemnat va fugir i no se'l va localitzar fins al juny d'aquest any

L'Audiència de Tarragona repetirà el novembre d'aquest 2019 el judici contra l'home condemnat a tres anys i mig de presó per haver matat una noia de 28 anys a Salou (Tarragonès) l'agost del 2016, suposadament durant la pràctica d'un joc sexual. La vista, que tornarà a fer-se amb un jurat popular, està fixada entre els dies 18 i 27 de novembre.

El primer judici es va fer a finals del 2017, però el juliol de l'any passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar la sentència, perquè considerava que hi podia haver errors en les preguntes que s'havia lliurat al jurat perquè emetés el veredicte. El tribunal va decidir anul·lar la sentència de l'Audiència i ordenar la repetició de la vista amb un nou jurat i un altre magistrat president.

Però un cop el condemnat va quedar en llibertat va deixar de comparèixer als jutjats. No era en cap dels domicilis que havia facilitat i tampoc agafava el telèfon. És per això que el febrer d'aquest any l'Audiència de Tarragona va dictar una ordre de crida i cerca. Finalment, la policia espanyola el va detenir el 26 de juny en un centre comercial d'El Ejido, a Almeria.

Els fets van tenir lloc la matinada del 23 d'agost del 2016. L'home hauria asfixiat la víctima, una noia de Lleida que exercia la prostitució, suposadament en el marc d'un joc sexual. Hores després es va presentar a la comissaria i va explicar que havia mantingut relacions sexuals consentides amb la víctima i que se l'havia trobat morta al matí. El jurat va considerar provat que l'acusat no pretenia ocasionar la mort de la noia, tot i que coneixia els riscos de les pràctiques sexuals que van realitzar. També van precisar que no havia quedat provat durant el judici que la víctima acceptés practicar el joc. 

Defectes i contradiccions en el veredicte

La fiscalia argumentava en el seu recurs que el qüestionari que es va lliurar al jurat tenia alguns errors en la redacció. Per aquest motiu, la sala civil i penal del TSJC va decidir anul·lar la sentència. La principal peça en discòrdia va ser l'onzena proposició del veredicte, que exposava quatre opcions –dues de favorables i dues de desfavorables a l'acusat–. Els nou ciutadans que formaven el jurat popular havien de determinar si quan l'home va estrènyer el coll de la víctima amb força sabia, o no, que podia matar-la, i si tenia, o no, intenció d'acabar amb la seva vida. Finalment, el jurat va acordar per sis vots que, amb aquella acció, l'acusat sabia que hi havia risc d'ocasionar-li la mort, però no que la volgués matar.

El TSJC, però, entén que aquesta possibilitat no es preveia ni en els arguments de defensa ni en els de l'acusació. La sentència del TSJC també exposava que no es va incloure cap pregunta en relació al risc que podia suposar la pràctica sexual ni les precaucions que hauria pogut tenir l'acusat per evitar la mort de la noia. Segons el tribunal, això hauria afavorit una "resposta més racional" del jurat, tenint en compte que ja havia conclòs que la noia no havia consentit aquesta pràctica, que estava amb les mans lligades i d'esquena, que hi havia una diferència de constitució, pes i alçada molt destacables entre ells, i que l'home tenia experiència en aquella pràctica i era conscient dels seus riscos.