Bambú per adaptar els patis escolars al coronavirus

BarcelonaEntre les moltes coses que ha trasbalsat la crisi del covid-19 hi ha la concepció dels espais d’escoles i instituts, que ara necessiten com mai créixer per donar més metres als alumnes i fer-ho, sobretot, a l’exterior, on el risc de contagi cau. I molts patis no passarien un examen pandèmic. Sigui perquè són petits, perquè no tenen prou vegetació o perquè queden sotmesos al sol sense cap element que garanteixi una mínima ombra als alumnes per passar-hi hores. Aquest últim era el principal escull que es trobava l’equip directiu de l’Institut Josep Lluís Sert de Castelldefels a l’hora de plantejar-se treure al pati part de la seva activitat lectiva: la falta d’ombres i d’elements que facin agradable l’estada en un espai que, això sí, és gran.

Però com que la mida no ho és tot aquests dies s’han immergit en un projecte pilot per canviar la cara i la funcionalitat del seu pati. Es tracta d’una iniciativa impulsada des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la consultora Bamboo Hub, amb l’arquitecta Greta Tresserra al capdavant, perquè els mateixos estudiants s’impliquin en el procés de construcció d’estructures per fer zones d’ombra i espais on s’hi pugui posar vegetació.

Estructures que tenen en comú un element clau: estan fetes de bambú. “Un recurs material meravellós” per a Tresserra, que se’n va enamorar en la seva etapa a Colòmbia, i que n’elogia des d’aspectes tècnics com la lleugeresa i la facilitat de treball, com aspectes mediambientals vinculats a la seva alta capacitat de “capturar” diòxid de carboni o de créixer de manera, òbviament, molt més ràpida que un arbre que pugui produir fusta -algunes espècies poden créixer fins a un metre al dia.

Per això la idea ara que la situació sanitària obliga a prendre mesures urgents és aprofitar el moment per construir les estructures gairebé d’un dia per l’altre i d’incloure, també, el bambú com a temàtica a tractar a diferents assignatures. “Explico als estudiants que les canyes que tenen a les mans tenen quilos de diòxid de carboni segrestat”, detalla Tresserra. És cert, apunta fins i tot abans que li preguntin, que el bambú no creix de forma natural a Europa, però fins i tot havent-lo de transportar des de Colòmbia -com el de l’institut- remarca que el guany ecològic és immens perquè el percentatge de diòxid de carboni emès en el viatge suposa només un 20% del que la planta pot absorbir mentre creix.

Classes a la pèrgola

Els impulsors del projecte veuen en el que s’està fent a l’institut una prova pilot que podria estendre’s al conjunt de centres educatius, però també a altres espais com coworkings o oficines. De la mà de la proposta, els alumnes d’ESO i batxillerat del Josep Lluís Sert han agafat les eines i s’han organitzat en equips per mesurar, tallar i connectar les canyes que s’han de convertir en una gran pèrgola, coberta d’enfiladissa de flor que canvia de colors amb el pas de les estacions, i també una estructura més lleugera, que servirà per posar-hi un arbre i omplir-la de vegetació perquè afegeixi verd al pati mentre l’arbre no sigui prou gran.

“Ens trobàvem que un grup sortia a fer una sessió de plàstica al pati però no s’hi estava a gust, feia el que havia de fer en deu minuts i tornava. Ara ens podrem plantejar treure activitat al pati, fer alguna matèria a la pèrgola”, explica el director del centre, Juan Manuel Cazorla, satisfet amb els resulats.