Barcelona Energia arrenca amb polèmica pels vincles amb la incineradora

Entitats veïnals i ecologistes retreuen a Colau "l'enganyifa" de vendre com a renovable l'energia que surt de cremar residus

Els primers passos de l'empresa municipal d'energia de Barcelona, que il·lumina equipaments públics de la ciutat des d'aquesta setmana, han topat amb crítiques d'entitats veïnals i ecologistes, que  acusen Barcelona Energia d'abastar-se en part amb electricitat que prové de la incineradora de residus de Tersa, que gestiona la nova empresa. L'energia que comercialitzarà l'empresa municipal provindrà "en un 99%" de la planta de Tersa, ha assegurat aquest dijous el periodista i activista Jordi Bigues.

Les altres fonts d'energia de la companyia municipal seran les plaques solars instal·lades a la ciutat -12 pèrgoles i quatre més en construcció- i la planta de biogàs ubicada a l'antic abocador del Garraf, tot i que hi aportaran un percentatge molt petit, segons Bigues. Ha retret que l'equip d'Ada Colau hagi triat aquest camí lloc de comprar l'energia per comercialitzar de fonts "100% netes".

Fonts de l'Ajuntament han rebatut les acusacions i han assegurat que Tersa només vendrà energia certificada com a renovable a la nova comercialitzadora municipal. "L'energia té el segell de certificació del ministeri", han insistit. Per llei, Espanya considera que l'electricitat procedent de la crema de residus és energia neta que té dret a rebre la certificació de font verda.

Per a les entitats signants del manifest, Barcelona Energia era l'oportunitat de trencar amb "l'engany" i no "continuar-lo", ha dit Bigues. En el manifest que han presentat unitàriament el CEPA, Ecologistes de Catalunya o la plataforma veïnal metropolitana Airenet acusen l'alcaldessa de "donar gat per llebre" amb la nova comercialitzadora. 

El projecte de Barcelona Energia ha estat l'aposta de l'equip de Govern per "desconnectar de l'oligopoli" de les grans elèctriques i comptar amb una comercialitzadora pròpia que pot comprar energia al mercat per després vendre-la als clients. D'entrada, només il·lumina els equipaments municipals però a partir de l'any que ve els particulars també podran contractar-la i s'espera que en una primera fase es pugui arribar a 20.000 llars.

En dos anys, la ciutat espera doblar la generació elèctrica municipal d’1,8 a 3,5 MWp de potència fotovoltaica. En els edificis municipals, l’ús de la llum municipalitzada suposarà un estalvi de 710.000 euros l’any gràcies a l’encàrrec a Tersa, que ha costat uns 29 milions, sosté l'Ajuntament.

El rebuig a la incineració

El fet que Tersa sigui la gestora de la nova empresa municipal de comercialització d'electricitat desperta també les crítiques dels veïns que volen que l'activitat d'incineració s'aturi i que fa temps que es mobilitzen per fer arribar les seves queixes al consistori. Els signants del manifest recordaven aquest dijous que el programa electoral dels Comuns prometia que no s'estarien cremant residus en aquestes instal·lacions a finals de la legislatura.

La plataforma veïnal metropolitana Airenet és de les més beligerants en contra de les instal·lacions i ja té presentada una denúncia contra Tersa a la fiscalia per la contaminació de l'aire amb dioxines que poden ser cancerígenes. La portaveu de la plataforma Silvina Frucella ha criticat Barcelona Energia per presentar com a "verda" una energia que prové en bona part de la crema de residus, que el moviment veïnal denuncia per ser una amenaça contra la salut dels veïns.

L'Ajuntament té un estudi en marxa per mesurar les dioxines i s'ha compomès a acabar-lo abans d'un any, però Airenet ja posa en dubte el resultat. "No s'ha comptat amb els veïns per a res, és una autoauditoria que fa el mateix Ajuntament", ha lamentat la portaveu.

Les dades de Tersa sobre consum de combustible a la planta ja avancen que els seus responsables "saben que estan sent inspeccionats", ha assegurat Frucella. Ha defensat que el consum de gas natural ha crescut un 52% des de principis d'any i la despesa en carboni actiu –utilitzat per als processos de filtratge– és un 78% més alta que durant el 2017. "Per què aquest increment, ens preguntem?", ha dit Frucella, que ha recordat que una de les denúncies de la plataforma era que Tersa no cremava els residus a una temperatura prou elevada per estalviar combustible.

Cap al residu zero

Les entitats que subscriuen el manifest, entre les quals també hi ha la Federació d'Entitats de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), lamenten que Barcelona Energia no hagi sigut l'oportunitat promesa per impulsar un "veritable canvi de model" que també inclogui i sigui coherent amb les promeses d'avançar cap al "residu zero" a la ciutat, ha dit Jordi Bigues a la presentació del manifest.

L'Ajuntament ha ofert una reunió a les entitats, que li han exigit que primer es comprometi a no comprar més energia procedent de la planta incineradora. "La incineració de residus hauria de ser l'última alternativa de gestió dels residus", ha defensat Bigues, i ha recordat que els cànons que paguen els ajuntaments a Catalunya són molt més baixos quan es tracta de cremar escombraries (17 euros per tona) que quan es tracta d'abocadors (35 euros per tona).

La plataforma Airenet, que aglutina entitats veïnals de la zona Fòrum de Barcelona i també associacions de Sant Adrià i Badalona, ha insistit en l'enclavament crític en què viuen milers persones, en una zona d'especial concentració d'indústries contaminants. Aquesta tarda els veïns han convocat una concentració al davant del Museu Blau del Fòrum per protestar per la contaminació, el soroll i l'incivisme que pateixen.

Més continguts de