Societat 05/06/2019

Barcelona és la ciutat més castigada per la contaminació dels creuers

Palma és la segona amb més pol·lució, segons un estudi entre 50 ports europeus que alerta pel sofre, els NOx i les partícules

Elena Freixa
4 min
El Moll Adossat del Port de Barcelona, amb diversos creuers amarrats

BarcelonaBarcelona és la ciutat europea que suporta més contaminació derivada dels creuers. És la cara més fosca de l'èxit que l'ha portat a ser el port líder en aquesta activitat que duu cada any milions de turistes a la capital catalana. Les tones de gasos contaminants que emeten a l'atmosfera quan arriben i marxen les naus, però també mentre són a port amb el motor engegat per garantir l'energia a bord, fan que el port barceloní sigui el que concentra més sofre, òxids de nitrogen (els temuts NOx que tenen al punt de mira els vehicles dièsel) i també micropartícules contaminants. Ho recull un estudi de l'ONG Transport and Environment (T&E), amb seu a Brussel·les, que ha estudiat 50 ciutats de tot el continent.

Barcelona és la ciutat més castigada per la contaminació dels creuers

A Barcelona, els 105 creuers que van passar pel port el 2017 van suposar més de 32,8 tones de sofre a l'atmosfera, gairebé cinc cops més SOx del que surt de tot el parc de vehicles de la ciutat. Aquestes grans naus de passatgers també van emetre més de 700 tones de NOx, l'equivalent al 28% de tot el que surt dels cotxes de la ciutat, i 13 tones de partícules, que representen el 3,5% de les micropartícules PM2,5 dels vehicles.

Per darrere de Barcelona en aquest rànquing de pol·lució hi ha les Balears. El port de Palma ocupa el segon lloc amb 28 tones de SOx, seguit del de Venècia, amb 27 tones, i el de Civitavecchia, a Roma, amb 22 tones.

Espanya és, per països, el que concentra els problemes de contaminació més greus per creuers: les gairebé 14.500 tones de SOx són 50 cops més que la quantitat d'aquest contaminant que surt dels tubs d'escapament dels 23 milions de vehicles que hi ha en circulació a tot l'Estat. En segon lloc hi ha Itàlia, com a segona gran destinació dels creuers turístics, i a més distància figuren Grècia, França i Noruega.

Barcelona és la ciutat més castigada per la contaminació dels creuers

"Els cotxes, de benzina o dièsel, els tenim al davant cada dia, olorem els seus gasos i ens molesten, però els vaixells no els veus ni els sents tot i que també són una font contaminant", defensa a l'ARA el coordinador de política marítima de T&E, Faig Abbasov. Lamenta que si bé la tendència amb els vehicles contaminants –com ara els dièsel– és restringir i fins i prohibir-ne la circulació per la ciutat, les navilieres no topen amb la mateixa duresa legislativa tot i ser "grans fonts de contaminació".

Les flotes de grans vaixells tenen un impacte crucial en la qualitat de l'aire: les emissions de diòxid de sofre d'una sola de les companyies gegants del sector, Carnival Corporation, van ser 10 cops superiors a les dels més de 260 milions de vehicles de passatgers que recorren Europa. La segona, Royal Caribbean Cruises, va emetre el 2017 l'equivalent a 4 cops més que tot el parc automobilístic.

L'organització ecologista T&E, de la qual forma part Ecologistes en Acció, alerta en el treball que les emissions d'òxids de sofre formen aerosols de sulfats (SO4) que són un risc per a la salut humana, a part de ser una amenaça també per als sistemes terrestres i aquàtics.

No n'hi ha prou amb impostos

Les solucions a la pol·lució dels creuers "ja existeixen", només cal valentia a l'hora d'aplicar-les, sosté Abbasov. D'entrada, s'ha de fer realitat la premissa que "qui contamina, ha de pagar", tal com s'està intentant fer amb els cotxes a Espanya i com ja s'aplica en molts països europeus de l'entorn. Però la taxa de carboni no és suficient, subratlla el portaveu de T&E.

Els ports han de convertir-se en zones de zero emissions. Això passa per impulsar inversions que obliguin els creuers a connectar-se a l'energia elèctrica quan atraquen en una ciutat i apagar els seus motors contaminants, per exemple. Aquí, subratlla Abbasov, serà necessari que els ports prioritzin la inversió per oferir aquesta infraestructura.

La solució parcial que ja existeix són les àrees de control d'emissions (ECA) als mars, amb uns requisits molt més estrictes pel que fa a la contaminació dels vaixells. El Mediterrani encara no n'ha declarat cap, però sí que funcionen al Bàltic i al mar del Nord. Malgrat no ser encara la pol·lució zero, tal com recull el mateix informe de T&E, són un primer pas per a la millora ambiental. El govern municipal de Barcelona va donar suport a aquesta iniciativa que, per ser efectiva, cal que compti "amb l'embranzida dels estats com ara Espanya, Itàlia i Croàcia", insisteix Abbasov.

Els creuers impulsats per gas natural, com el que fa dues setmanes va atracar al port de Barcelona, no són en cap cas la solució. "No estem parlant de vaixells zero emissions com es va anunciar, perquè, malgrat que no emetin SOx o NOx, el gas natural emet gasos d'efecte hivernacle que contribueixen a l'escalfament global", recorda el portaveu ecologista.

stats