ENERGIA

Barcelona apaga la llum privada als edificis municipals

Neix l’empresa d’electricitat pública i renovable que al gener podrà ser contractada pels ciutadans

Els semàfors, l’enllumenat dels carrers, les piscines municipals, les biblioteques, els edificis de l’Ajuntament i, en definitiva, tots els centres municipals deixaran de dependre de les grans elèctriques a partir d’avui. Neix Barcelona Energia, empresa municipal comercialitzadora de llum que aposta per la “sobirania energètica”, per “desconnectar de l’oligopoli” i per les “energies renovables”, en paraules de l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau.

Si durant el mes de juliol es durà a terme l’apagada de la llum privada en 3.908 punts i 19 organismes i entitats del grup d’empreses municipals, a partir del gener de l’any vinent s’enceta una nova fase del procés en la qual els ciutadans, fins a un màxim de 20.000 llars, podran contractar energia municipal a través de Barcelona Energia, que en un principi serà gestionada per Tersa, empresa pública de tractament i selecció de residus que, per generar la major part de l’energia, farà servir les seves deixalles, entre les que tracta la incineradora del Besòs i les de la planta del Garraf.

L’energia solar de les 12 pèrgoles que hi ha repartides per la ciutat i de les quatre més que estan en construcció generaran en principi una part minoritària de l’energia, que es podrà ampliar amb l’oportunitat que es donarà de posar plaques solars en empreses i llars per comercialitzar l’energia a través de la companyia municipal.

“Garantir el dret a l’energia a preus justos” és, segons Colau, un dels objectius d’aquest projecte de govern, però no només l’Ajuntament ha de posar de la seva part. “Vull instar la Generalitat i instàncies superiors a optar per vies similars”, va afegir Colau en declaracions a la premsa. La lluita contra la pobresa energètica, que afectava un 9,1% de les famílies catalanes segons les últimes dades publicades per l’Enquesta de Condicions de Vida el 2016, és el principal enemic a batre a llarg termini amb iniciatives com aquesta, un dels objectius de la qual és estar més pendents dels clients vulnerables.

En dos anys, la ciutat espera doblar la generació elèctrica municipal d’1,8 a 3,5 MWp de potència fotovoltaica. En els edificis municipals, l’ús de la llum municipalitzada suposarà un estalvi de 710.000 euros l’any gràcies a l’encàrrec a Tersa, que ha costat uns 29 milions.

Barcelona Energia serà, segons Colau, “l’empresa pública de llum més gran de l’Estat”, però no l’única. Eléctrica de Cádiz funciona des del 1929 i des del gener del 2017 proveeix “només electricitat certificada com a 100% renovable”, segons explica a l’ARA David Navarro, president d’aquesta empresa municipal andalusa. Més del 80% de les famílies de la ciutat, unes 50.000, funcionen amb energia municipal. “Es prioritza que l’electricitat tingui un cost accessible i no treure’n el màxim benefici”, afegeix Navarro, que celebra haver aconseguit una reducció de les factures de llum de l’Ajuntament d’un 9% l’any 2017.

Tendència a Europa

Per a Navarro, iniciatives com la de Barcelona ajuden a “impulsar una transició energètica justa i democràtica a les renovables”, i creu que “l’energia municipal no és un cas aïllat, sinó que es tracta d’una tendència a Europa, on s’han creat desenes d’empreses en els últims anys”. “En les elèctriques locals, la ciutadania pot demanar explicacions als seus dirigents i exigir que es defensi el bé comú en un sector tan poderós”.

Tot i que seran competidors de la municipal, des de la cooperativa Som Energia troben “positiva” la seva posada en marxa, segons explica a l’ARA Eduard Quintana, de l’equip de gerència de la comercialitzadora, que també treballa amb energies renovables. “El fet que hi hagi un actor mínimament potent que ajudi a repartir el mercat i que pressioni com a lobi polític pot comportar una bona aliança per influir en la legislació -explica-. Crec que només amb els subministraments de l’Ajuntament ja seran rendibles i que tindran més problemes quan comencin a comercialitzar amb l’usuari domèstic, perquè cada un d’ells té una casuística concreta i el volum econòmic que genera és inferior, amb la qual cosa l’equilibri entre l’esforç i el que genera es fa difícil -admet-. El sol fet que existeixi Barcelona Energia no redueix la pobresa energètica. Però si els serveis socials i la comercialitzadora treballen amb fluïdesa, es poden agilitzar els processos per conèixer les realitats socials, sempre que les altres empreses mantinguin bones vies de comunicació amb l’Ajuntament”, conclou Quintana.

Més continguts de