Brossa sota la catifa

La posada en marxa del Consell Català d’Alimentació és una bona notícia per al nostre país. L’alimentació és segurament l’activitat que amb més força configura una societat. Parlar d’alimentació vol dir parlar del sector primari, pagesia, ramaderia i pesca; de paisatge i natura; de salut; de cultura... i també d’economia. Però els interessos econòmics no haurien de ser la motivació principal que governi les polítiques alimentàries com ha estat passant fins ara.

Obrir el debat i l’orientació de les noves polítiques alimentàries a Catalunya a tots els actors d’aquest sector, com fa el Consell, és clau. Escoltar la voluntat de fer costat a la pagesia i al producte de proximitat (fins i tot al vídeo de publicitat es parla directament de sobirania alimentària) és molt positiu, però vull fer tres consideracions respecte a la presentació del Consell.

Els grans oblidats

Oblit 1. La pagesia no ha tingut veu pròpia en la presentació. Certament, cal buscar veus reconegudes per a aquesta mena d’actes de catifa vermella, però tan decebedor és veure que es dona prioritat a tres grans representants de la cuina catalana i a un acadèmic per davant d’un pagès o pagesa, com trist és prendre consciència que en l’imaginari de la nostra societat no tenim referents en l’ofici de produir el nostre menjar. Segurament l’ofici més important per a la humanitat.

Oblit 2. Efectivament, tant la presentació de la consellera com del president del Parlament han posat èmfasi en el fet que cal comprar productes de la pagesia catalana per fer viable la seva activitat. Que hem de prioritzar els productes locals als productes “que arriben de molt lluny”. I tant que sí, però és incoherent no reconèixer que Catalunya impulsa amb molts recursos una agroindústria precisament centrada en l’exportació de porcs, vins i fruita a tercers països. Treballar en favor de la pagesia catalana ha d’acompanyar-se també amb la voluntat de no interferir en la pagesia d’altres països. La dedicació de moltes terres de Sud-amèrica a la producció de soja per a la ramaderia catalana és responsable de molta pobresa.

Oblit 3. Un tema central que ha impregnat la presentació és la urgent necessitat de fer del sector agroalimentari un sector sostenible. I de nou no hem sentit cap referència autocrítica a una realitat difícil d’amagar. Fer del territori una gran granja per engreixar porcs amb sistemes intensius és del tot insostenible. Ho diuen la terra, l’aigua i l’aire.

Si volem “revolucionar-ho tot”, com ha dit la consellera Jordà, comencem no amagant la brossa sota la catifa.

Més continguts de