Catalunya és la comunitat menys religiosa

BarcelonaCatalunya és la comunitat de l'estat espanyol amb més ciutadans que es declaren no religiosos –el 39%–, on hi ha menys alumnes que estudien religió –menys del 35%– i on es fan més casaments civils –el 85%–. Múrcia és l'extrem contrari: només un 9% de la població s'hi declara no religiosa. Així ho indica l'informe 'Laïcitat en xifres. Anàlisi 2017', segons recull l'ACN. Es tracta d'un document fet per l'Institut d'Anàlisi Social i Polítiques Públiques per encàrrec de la Fundació Ferrer i Guàrdia i basat en dades del CIS, el CEO o l'INE.

Segons les xifres del CIS que cita l'informe, l'any 2106 el 58% dels catalans es declaraven catòlics, el 28%, ateus o agnòstics, i el 10%, seguidors d'altres religions. Després de Catalunya, les comunitats menys creients són el País Basc, les Illes Balears i Navarra. A la cua d'aquest rànquing, per davant de Múrcia i per aquest ordre, hi ha l'Aragó, Castella-la Manxa i Extremadura. "Els territoris amb més urbanització i industrialització prematura mostren una secularització més avançada", ha explicat la directora de la fundació, Sílvia Luque, en la presentació de l'informe.

En xifres generals, a tot Espanya l'adscripció religiosa ha baixat del 90% el 1980 al 75% el 2017, i s'incrementa amb l'edat. Mentre que el 92% dels més grans de 65 anys es consideren religiosos, en el cas dels menors de 25 anys més de la meitat, el 53%, es consideren no religiosos. És la primera vegada que la xifra estatal de joves que es declaren no religiosos supera la dels creients. En una escala de 0 a 10, la religió ha passat del 5,3 al 4 entre el 2002 i el 2017. En canvi, la política ha passat del 3,7 al 4,6, amb un descens fins el 2012 i un repunt posterior.

En el total de casaments que es van fer el 2016, Catalunya també va liderar el percentatge d'unions civils, amb un 85% del total, i només el 14% van ser catòlics o d'altres religions. La mitjana espanyola va ser del 60% de civils i el 38,6% de religioses. Aquests percentatges eren pràcticament a la inversa el 1992. Els fills nascuts fora del matrimoni també s'han multiplicat les últimes dècades: el 1990 eren menys del 10%, i el 2015 van ser el 44,4%. A la ciutat de Barcelona, la funerària privada Àltima, una de les dues més grans, assegura que el 22% de les cerimònies funeràries són laiques, per sobre del 19% del 2015.