Condemnen a més de 20 anys el líder de la mafia georgiana detingut a Barcelona

L'Audiència Nacional, que ha condemnat a 12 membres més de la banda, havia de jutjar un altre suposat integrant, que va aparèixer mort en un tiroteig a Terrassa al gener

L'Audiència Nacional ha condemnat a més de 20 anys de presó el líder d'una banda mafiosa georgiana que vivia a Barcelona, Kakhaber Shushanashvili. La Policia Nacional va desarticular l'organització, que operava a tot l'Estat i a diversos països europeus, l'any 2010 dins de l' operació Java. El tribunal també ha condemnat dotze persones més a entre 1 i 7 anys de presó. En el judici també s'havia de jutjar un altre acusat de formar part de la banda mafiosa, Gera Garishvili, que va aparèixer mort en un tiroteig a Terrassa, el 4 de gener de 2016.

Segons la sentència, l'any 2008 es va implantar a Catalunya i a la zona de Llevant de l'Estat, una branca d'una de les "organitzacions criminals gestada en l'antiga Unió Soviètica". El seu líder a Espanya era Kakhaber Shushanashvili, que es va instal·lar a Barcelona, i que era el germà del cap de l'organització a Grècia, amb qui tenia un fort lligam.

S'amagava sota una identitat falsa

La sentència explica que aquest tipus d'organitzacions criminals es dedica "al tràfic d'armes i de drogues" a nivell europeu i blanqueja els diners que obté de manera global. Els encarregats de fer-ho eren, segons el tribunal, els dos germans, que exercien de "lladres en llei", el distintiu que reben els caps d'aquestes organitzacions entre els seus membres.

Quan va arribar a Catalunya, Shushanashvili va utilitzar una documentació búlgara per passar desapercebut i, tot i que vivia amb la seva parella i els seus fills, es va casar amb una dona espanyola, per legalitzar la seva situació "a canvi de 6.000 euros".

El tribunal assegura que el condemnat era qui s'ocupava dels "fons de l'organització" que els seus membres obtenien "robant en pisos a l'estranger", tot i que qui portava la "comptabilitat" era un altre dels acusats, que vivia a Biscaia. Al seu domicili hi van trobar "una llibreta" manuscrita amb anotacions de moviments de diners que "sumaven 327.535 euros".

Per blanquejar els diners, Shushanashvili va contactar amb un altre espanyol condemnat, a qui va encarregar "crear diverses empreses de neteja, rentat de cotxes i paqueteria", de les quals eren titulars aquest soci espanyol i la dona del líder condemnat.

Un elevat tren de vida

L'home ho va negar tot al judici. Només va contestar al seu advocat i va dir "que estava a Espanya des del 2005" i que vivia "dels diners que li enviava la seva família". Però el tribunal considera que les proves contra ell són fermes.

La sentència destaca que quan la Policia va registrar casa seva a Barcelona, va trobar "24.000 euros en efectiu, joies, pells" i diversos cotxes de gamma alta.

Un dels acusats, mort en un tiroteig a Terrassa

Segons la sentència, a finals del 2009 Shushanashvili va contractar els serveis d'uns sicaris "per matar" el líder d'una organització rival a Niza, tot i que el crim es va frustrar. La fiscalia finalment va retirar l'acusació contra l'home per aquest fet, perquè el puguin jutjar les autoritats franceses.

En "les reunions" pel crim estava present un dels homes de confiança de Shushanashvili, Gera Garishvili, "que va aparèixer mort el 4 de gener de 2016 a Terrassa" i que va "viatjar a Niza" per preparar l'operació. L'home també s'havia d'asseure al banc dels acusats a l'Audiència Nacional, però va morir durant un tiroteig a la localitat vallesana, els motius del qual encara s'estan investigant.

La sentència també vincula Shushanashvili amb altres trames, com ara els contactes "amb una xarxa que alterava la informació de les bandes magnètiques de les targetes de crèdit". L'Audiència Nacional absol dos acusats més, perquè no hi ha prou proves que formessin part de l'organització liderada per Shushanashvili.

Més continguts de