REINSERCIÓ

Confeccionar roba, una sortida per deixar la prostitució

La costura facilita el primer contracte legal a ex treballadores sexuals

“Darrere de Dona Kolors hi ha històries de vida i superació personal. Durant un temps van haver d’exercir la prostitució, però no són prostitutes”. Mar Galceran, coordinadora de projectes del centre d’atenció social Lloc de la Dona, una entitat que treballa des de fa 30 anys al barri barceloní del Raval, parla de les cinc ex treballadores sexuals que s’han format en costura industrial al centre i que ara treballen confeccionant roba per a la marca d’aquesta entitat: Dona Kolors.

El taller de costura és un dels cursos que ofereix el centre per ajudar les dones que es dediquen o s’han dedicat a la prostitució. L’objectiu és formar-les professionalment en la confecció de peces de roba, sigui per a la pròpia marca de l’entitat o per a altres marques de dissenyadors. Cada any es fan dos tallers de 450 hores cadascun en què participen una quinzena de dones. Ara mateix n’hi ha set que s’estan formant.

Les noies amb més traça per a la costura poden optar a treballar per a Dona Kolors, que des que es va engegar l’any 2012 ha contractat cinc dones. Com a entitat sense afany de lucre, els ingressos que obtenen de la venda dels productes es reinverteixen en la formació i el sou de les treballadores. “Per a algunes és el primer contracte laboral en regla de la seva vida i el primer sou que reben a final de mes”, explica Nieves de León, directora del Lloc de la Dona. Malgrat que el que ingressen per una feina normalitzada com aquesta -amb un sou d’uns 900 euros nets mensuals-és inferior al que podrien aconseguir exercint la prostitució, “amb aquesta opció se senten més lliures”.

Nouvingudes i situació irregular

Unes 350 dones són ateses cada any pel servei del Lloc de la Dona, sumant les prostitutes en actiu que s’hi adrecen per resoldre necessitats concretes -com aconseguir una targeta sanitària o rebre algun tipus d’atenció mèdica- i les exprostitutes que inicien una de les formacions especialitzades, com la del taller de costura industrial. Vuit de cada deu dones ateses són nigerianes i, majoritàriament, acaben d’arribar a Catalunya. Totes viuen en un context d’exclusió social i vulnerabilitat: algunes van arribar al país com a víctimes de tràfic sexual o viuen en situació irregular. “Som una xarxa de suport per a les nouvingudes i els oferim un espai de seguretat i confiança. Les reconeixem, les apreciem i no les jutgem”, diu Galceran.

La pedagoga detalla que quan la dona arriba al centre, sigui per iniciativa pròpia o per derivació de serveis socials, una treballadora social fa un diagnòstic de les seves necessitats i, tenint en compte els seus interessos, crea un pla d’atenció individual pactat. Algunes de les dones s’adrecen al centre perquè volen aprendre la llengua. Altres ho fan perquè volen cosir o trobar una feina d’atenció a les persones grans. I d’altres, perquè en un moment determinat necessiten ajuda per superar un problema que no saben resoldre soles. “El nostre objectiu és aconseguir que les ex treballadores sexuals tinguin noves oportunitats laborals i s’empoderin per saber cap on volen dirigir la seva vida”, apunta la directora del centre.

Trencant rols

Tant Galceran com León coincideixen que el context cultural dels països d’origen condiciona molt la percepció que tenen aquestes dones de la seva posició en societat, la qual cosa dificulta el trencament de rols heteropatriarcals. “Sovint ens trobem dones que no sabien que havien estat explotades o que havien estat víctimes de tràfic sexual fins que no els fem preguntes com “Per què no tens passaport?” o “Com vas arribar a Barcelona?”, expliquen. Per això, les educadores i treballadores socials del centre aborden temes com el sotmetiment i el tràfic sexual perquè es qüestionin quin tipus de relació mantenen amb els homes del seu entorn.

“Les noies diuen que el Lloc de la Dona els ha canviat la vida. L’última persona que vam contractar no tenia papers i la vam ajudar a aconseguir un permís de residència per a un any”, assegura Nieves de León. I Galceran afegeix: “A poc a poc reconstrueixen la seva identitat”.

Més continguts de