Llum verda al desallotjament exprés de pisos ocupats
El Congrés aprova una llei del PDECat amb els vots de PP, Cs i el PNB que exclou els fons voltor
MadridEl Congrés va aprovar ahir una reforma de la llei d’enjudiciament civil per accelerar els desallotjaments dels habitatges ocupats. La comissió de Justícia va tirar endavant una proposició de llei presentada pel PDECat ja fa més d’un any perquè tant les persones físiques -els propietaris a títol individual o bé els llogaters- com les entitats sense ànim de lucre i les agències públiques d’habitatge puguin desnonar amb un màxim de dos mesos de marge, enlloc dels dos o tres anys que tardaven fins ara. La iniciativa va passar amb el suport del PP, Cs i el PNB, mentre que el PSOE va decidir votar-hi en contra a última hora. Juntament amb Podem i ERC, consideren que no es garanteix el reallotjament de les famílies més vulnerables. La iniciativa es va aprovar, doncs, pels pèls: només per un vot de marge i després que estigués a punt de naufragar per l’intent de populars i partit taronja d’incloure-hi els fons voltor i els bancs, que al final no podran acollir-se a aquests desallotjaments exprés.
L’objectiu de la reforma, que ara passarà al Senat -on té majoria absoluta el PP- i està previst que entri en vigor d’aquí un mes, és poder executar per la via d’urgència els desallotjaments sense haver de recórrer a la via penal, on els processos s’allargaven. “Convé articular els mecanismes legals àgils en la via civil que permeten la defensa dels drets dels titulars legítims que es veuen privats il·legalment i sense el seu consentiment de la possessió del seu habitatge”, recull la norma.
A efectes pràctics, això significa que en el moment que el propietari, llogater o persona que tingui dret a residir a l’habitatge -per exemple en el cas de divorcis- detecti una ocupació i presenti una demanada per la via civil, s’iniciarà automàticament el procediment de desallotjament. La policia judicial anirà de seguida a l’habitatge per notificar a qualsevol persona que s’hi trobi que n’ha de marxar, i la idea és que un jutge executi el llançament al cap de només dues setmanes, independentment de la persona que s’hi trobi en el moment del desallotjament, deixant només el termini d’una setmana a la persona o família desallotjada perquè els serveis socials els atenguin. Si no els troben una alternativa habitacional, igualment es tirarà endavant el desnonament.
Per al PDECat, que va presentar la iniciativa, es tracta d’una llei per protegir les famílies que quan tornen de vacances es troben la casa ocupada, o per evitar casos com l’últim d’aquesta setmana: un home que va anar a la consulta del metge al Clínic de Barcelona i quan va tornar li havien ocupat la casa. “Són autèntiques màfies que abusen del tema perquè la llei d’enjudiciament civil no ha donat cap resposta”, va assenyalar la portaveu del partit en la comissió, Lourdes Ciuró. A més, insisteixen que en cap cas aquesta llei afecta els pisos de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) perquè es focalitzen a ocupar pisos buits de bancs o fons voltor. De fet, puntualitzen que la Sareb no és una agència pública i que, per tant, no es pot acollir a aquesta reforma.
En canvi, la coportaveu d’En Comú Podem al Congrés, Lucía Martín, va denunciar que la llei “no va a l’arrel del problema”. “Sabem que la majoria d’ocupacions són en habitatges de grans propietaris que esperen una millor situació de negoci. Fins que no s’acabi amb l’especulació continuarà el problema”, va dir. El seu company de partit, el diputat de Podem Rafa Mayoral, va anar més enllà i es va comprometre a recórrer “immediatament” la llei al TC perquè creuen que viola el dret a un habitatge digne. “Estem davant d’un pla de desplaçament forçat de 300.000 persones en situació de vulnerabilitat”, va dir.
Sense alternativa habitacional?
Els partits van protagonitzar una picabaralla a la comissió de Justícia sobre si la reforma de la llei preveu realment una alternativa habitacional o no. El cert és que la norma no estableix una garantia prèvia d’habitatge al 100% per als desallotjats. És a dir, no hi ha un tracte preferent en les llistes d’espera per a ciutadans en situació de vulnerabilitat, com reconeix el mateix PDECat. L’únic que inclou és que els serveis socials municipals emetin un informe en set dies sobre si se’ls ha de reubicar. Podem i el PSOE consideren que aquesta mesura no garanteix el reallotjament davant la falta de pisos socials en mans de l’administració i que no fa més que carregar encara més de feina uns serveis ja prou desbordats.
