DRETS SOCIALS

Conjura per evitar el fiasco del ple de la pobresa del 2014

Els partits discrepen de la recepta per acabar amb aquesta plaga, que ha empitjorat els últims dos anys

El ple monogràfic sobre la pobresa al Parlament va començar amb el discurs de Teresa Crespo, portaveu de la plataforma Pobresa Zero. Això, que no tindria res d’extraordinari, ahir ho va ser perquè en l’anterior ple per abordar aquest problema social -el març del 2014- cap representant de les entitats socials ho va poder fer. El dia abans sí que es va organitzar un ple paral·lel amb les entitats, però fora de la cambra, en una altra sala del Parlament. Aquell ple del 2014 va estar molt present ahir en totes les intervencions dels portaveus dels sis partits amb representació, i una de les poques coses en què tots es van posar d’acord és a evitar que es repeteixi el mateix fiasco que llavors. “Nosaltres tampoc vam sortir satisfets del ple de la pobresa de fa dos anys, no ens vam agradar”, admetia la consellera de la Presidència, Neus Munté, que el 2014 era la consellera de Benestar. I el missatge de Teresa Crespo va ser molt clar: “Tot i que ens diuen que l’economia va millor, la nostra realitat és que no va tan bé. La renda mínima d’inserció (RMI) no és caritat, és un dret per a una vida digna”.

La conjura entre tots els partits per posar-se d’acord amb mesures reals que puguin revertir les xifres de pobresa a Catalunya, que no han parat de créixer des de l’esclat de la crisi, i que les mesures aprovades en aquell ple del 2014 tampoc han aconseguit mitigar, no va evitar el debat polític. Ahir cadascú va presentar les seves propostes de resolució, i avui es votaran i veurem realment en què es posaran d’acord i en què no. En aquest sentit, Pepa Muñoz, representant de la Taula del Tercer Sector Social, va ser molt prudent a l’hora de valorar el ple d’ahir: “No volem que aquest ple acabi amb un brindis al sol com fa dos anys, per això som escèptics; veurem quines decisions prenen”.

Beques menjador

Una altra de les polèmiques d’ahir va ser el grau de compliment dels minsos acords del 2014. La consellera Munté va defensar que se n’havien complert un 86%, cosa que l’oposició no s’acaba de creure perquè no ho han pogut comprovar. Per aquest motiu, la proposta de resolució que avui es votarà i que té el màxim consens previ -PSC, CSQP, C’s i PP-és precisament la creació d’una comissió de seguiment en què hi hagi el Govern, tots els partits i les entitats socials -a diferència de la comissió del 2014- per fiscalitzar el compliment dels acords que es prenguin avui. Un exemple de la malfiança entre el Govern i l’oposició sobre el grau de compliment són les beques menjador per a tothom, i del 100%. Neus Munté i la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, asseguraven que això ja s’havia complert, però els partits d’esquerres asseguraven que no i per això ho tornen a proposar.

70 milions pel pla de xoc

Entre les propostes que els partits van llançar ahir des del faristol, tant Junts pel Sí com els diferents consellers del Govern que van intervenir en el ple es van centrar a parlar de les mesures incloses dins del pla de xoc social que van acordar amb la CUP per permetre la investidura de Carles Puigdemont. Aquestes mesures suposen 270 milions del pressupost del 2016, que s’haurà d’aprovar en els pròxims mesos. En aquest aspecte, Marta Ribas, des de Catalunya Sí que es Pot, va preguntar al conseller d’Economia, Oriol Junqueras, si no podrien augmentar aquesta partida del pressupost -un 0,7% del total- per poder ser més ambiciosos amb les propostes contra la pobresa, cosa que el president d’ERC no va respondre. De fet, Eva Granados, del PSC, una de les coses que va criticar és que la partida per a polítiques socials del pressupost del 2015 -amb una xifra inferior- no s’ha executat sencera. El cas més flagrant és el del fons de 10 milions per ajudar a pagar els subministraments, dels quals només se’n van fer servir 2 milions. Aquí és on el Govern va ser més clar a l’hora de fer autocrítica: “El mecanisme d’ajuts per lluitar contra la pobresa energètica hem d’admetre que no ha funcionat, no era la millor eina perquè no s’han repartit tots els fons previstos. Ho millorarem”, va admetre la consellera de Governació, Meritxell Borràs. I la consellera Munté ho confirmava: “Estem reformulant el sistema per arribar a més gent. Busquem agilitzar la burocràcia que permeti facilitar-ne l’accés”.

La renda mínima d’inserció (RMI) va ser un altre dels focus d’atenció dels partits, ja que la majoria van demanar que es garanteixi que tothom que compleixi els criteris la cobri, amb una partida pressupostària oberta, és a dir, tornar al model anterior al 2010, quan CiU el va modificar a la baixa, i encara continua així.