Cop al dòping al gimnàs: el perillós consum que enganxa joves mileuristes

Els Mossos actuen contra una organització que traficava i distribuïa substàncies il·legals per guanyar múscul

Un repartidor porta un paquet a casa. La caixa no va a nom de cap dels habitants d'aquell domicili i tampoc és el nom de cap veí. En obrir-lo, el paquet conté 100 petites capses amb aparença de medicament. Són hormones de creixement que venen de Bulgària, que tenen un valor de 8.000 euros i que al mercat il·legal es compren gairebé pel doble d'aquesta quantitat. La persona que va rebre aquest paquet, el juliol de l'any passat, va avisar la policia. I a partir d'aquí, els Mossos d'Esquadra van obrir una investigació que va destapar una organització dedicada a traficar, distribuir i falsificar substàncies dopants que són il·legals a Espanya, però que cada cop són més buscades.

La policia no ha anat a perseguir els consumidors dels productes, tot i que tenen clar els perfils que hi ha al darrere: joves cada cop més focalitzats en el gimnàs i amoïnats pel físic són la majoria, tot i que també hi ha culturistes –persones que desenvolupen la seva musculatura fins a l'hipertrofia– dedicats a la competició de manera professional. "El perfil dels joves acostuma a ser de mileuristes, amb una feina precària, però que prefereixen viure a casa dels pares i gastar-se 400 euros al mes en el tractament per guanyar múscul. Això, el gimnàs i la dieta són sagrats per a ells", expliquen els investigadors dels Mossos. I apunten que de cara a l'estiu creixen els adeptes per l'efecte de l'anomenada operació biquini.

El cap de la unitat central de consum dels Mossos, el sergent Xavier Tarrés, assegura que el límit dels que es prenen els medicaments il·legals "és la seva capacitat econòmica i fins a on estan disposats a jugar amb la salut", perquè "als gimnasos no hi ha controls antidòping". Tarrés afegeix que a part del culturisme, el consum també arriba als esports associats amb la força i la lluita. El sergent situa el tràfic dels dopants en l'àmbit dels gimnasos, els establiments de nutrició esportiva i els locals d'oci nocturn. "No tothom en consumeix", admet, encara que remarca que sovint els entrenadors personals dissenyen la dieta i la rutina d'entrenament juntament amb la ingesta de substàncies.

Cada cicle de tractament dura entre vuit i 10 setmanes. D'entrada es prenen anabolitzants, com la testosterona, per via oral o injectable –intramuscular–, que complementen amb hormones de creixement. Però a mesura que passen els dies també se subministren protectors per evitar que els creixin els pits i combatre la disfunció erèctil provocada per aquestes substàncies. Alguns arriben a punxar-se insulina durant el tractament, amb el risc que implica. Per cada cicle paguen entre 500 i 800 euros, si no inclouen hormones de creixement, que són més cares.

Productes d'arreu del món

¿D'on surten les substàncies? És en aquest punt on el cop policial ha aprofundit. El gruix dels medicaments il·legals –amb substàncies dopants– de l'organització venien de Bulgària, Hongria i Grècia, encara que estaven fabricats a Turquia, Moldàvia, la Xina, Hong Kong, l'Índia, Suïssa o Bèlgica. Ara bé, l'adreça que surt a les capses de Bèlgica com a lloc de fabricació no porta a cap laboratori, sinó a un domicili. Tot i això, els fabricants fan creure als consumidors que les substàncies –algunes són falsificacions de marques conegudes– s'han elaborat amb garanties i porten codis a les etiquetes perquè, per internet, se'n comprovi l'autenticitat, quan és falsa. Alguns dels medicaments requisats –pocs– són legals a Espanya, però només sota recepta mèdica i amb altres finalitats que no són muscular-se.

Les substàncies arribaven a Catalunya amb empreses de paqueteria. Els membres de l'organització, conscients que són productes il·legals, prenien mesures de seguretat per a les entregues: feien servir identitats falses i utilitzaven múltiples telèfons mòbils com a contacte. Pel que fa a l'adreça de destinació, a vegades els receptors posaven el domicili real perquè si els interceptaven el paquet, com que no sortia el seu nom ni el seu telèfon, podien al·legar que no anava dirigit a ells. Però sovint utilitzaven una direcció falsa i quan el paquet estava de camí feien un canvi d'adreça i donaven la de debò.

Va ser, precisament, fent un canvi d'adreça quan un repartidor es va equivocar el juliol de l'any passat i va lliurar les capses d'hormones al domicili erroni. L'organització tenia tres receptors a Sabadell i Terrassa i un quart en un locutori de Barcelona. Un cop entregat el paquet, els membres del grup acostumaven a deixar-lo al maleter d'un cotxe. S'hi podia passar hores, sota la supervisió de l'organització, que controlava que ningú estigués fent cap seguiment com una mesura de seguretat més. D'allà anava a un local de Sant Adrià de Besòs.

Un milió d'euros

El local de Sant Adrià que havia passat desapercebut movia milers d'euros. Els Mossos van requisar 40.000 capses de 140 medicaments, que entre tots sumaven un milió i mig de dosis de substàncies dopants. La policia calcula que al mercat il·legal es pagaria un milió d'euros per la suma dels productes. Són les quantitats més altes que han interceptat mai els Mossos en aquest àmbit. El local de Sant Adrià, on hi havia el cap i el sotscap del grup, funcionava com un "magatzem majorista" que distribuïa arreu d'Espanya. Els clients feien compres de fins a 20.000 euros i pagaven en diners en metàl·lic enviats per paquet certificat.

El cap i el sostcap de l'organització i els quatre receptors van ser detinguts al gener i al febrer, juntament amb un setè integrant, que feia la falsificació d'alguns medicaments des de la Garriga. Tots van quedar en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial. Ara es poden enfrontar a una pena d'entre quatre i sis anys de presó pels delictes de tràfic i falsificació de medicaments dopants.