Crida a perseguir administrativament els casos de mòbing

Entitats en defensa del dret a l'habitatge demanen als ajuntaments que apliquin la llei

En alguns casos els propietaris han demorat reparacions o s'han oblidat del manteniment. En d'altres han fet grans pujades de lloguer o han escollit veïns especialment molestos per a la resta del bloc. Són algunes de les tècniques de l'anomenat assetjament immobiliari o 'mobbing' que alguns propietaris apliquen, sobretot, per aconseguir buidar edificis sencers i poder-los reomplir amb inquilins que paguin més del que pagaven els anteriors. Diferents entitats en defensa del dret a l'habitatge, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Observatori Desc i el Sindicat de Llogaters, han presentat avui una via que ha de permetre a l'administració perseguir i sancionar aquests comportaments.

La via no és nova, sinó que està inclosa en la llei de l'habitatge de l'any 2007. Concretament, a l'article 45. Però aquestes entitats denuncien que ningú l'ha aplicat fins ara. I, de fet, avui mateix, després de la denúncia pública de les entitats, l'Ajuntament de Barcelona ha convocat la premsa per explicar canvis en la manera com es persegueix el 'mobbing' a la ciutat. Segons la llei, aquests comportaments de la propietat es consideren una infracció molt greu i es poden sancionar amb multes d'entre 90.000 i 500.000 euros a Barcelona –i de fins a 900.000 euros en altres municipis.  

Durant els últims dies, les entitats ja havien assessorat la presentació de dues denúncies i avui n'han presentat tres més a l'oficina d'habitatge del Raval. Asseguren que aquesta via ha de representar un canvi de paradigma a l'hora de perseguir les males pràctiques dels propietaris. "Ja no hi haurà més impunitat", ha advertit Marta Ill, portaveu del Sindicat de Llogaters, que ha assegurat que el 'mobbing' és una pràctica "molt usual" a Barcelona i que no el practiquen només els fons voltors. "Si hi ha una infracció molt greu, l'administració està obligada a sancionar", ha avisat Guillem Delgado, de l'Observatori Desc.

"Havien muntat una mena de narcosala sobre de casa"

Uns dels veïns que avui han presentat la demanda són els del bloc del carrer Carme, 106 A. Ho han fet de forma col·lectiva després de veure com, des de fa uns mesos, la propietat no feia cas de les seves reclamacions ni feia el manteniment necessari de la finca. La porta del carrer, per exemple, va estar mesos trencada i al bloc hi podia accedir tothom que volia. Fins al punt que, com denuncien Pau Barjuan, Marc Farré i Sílvia Prat, que viuen al tercer, "algú havia muntat una mena de narcosala" sobre mateix del seu pis, es practicava la prostitució a l'escala i a l'entrada s'hi podia trobar de tot. En aquests mesos, a més, han entrat a robar a tres dels set pisos de la finca i algun veí ja ha optat per marxar-ne per por.

"És clar que volen que no renovem els contractes, però nosaltres ens volem quedar", denuncien. De fet, ara mateix estan en període de pròrroga de contracte, però asseguren que els quatre mesos extra que se'ls han concedit són amb una pujada de lloguer i que això "no és regular". De fet, creuen que la propietat ha aprofitat que molts dels veïns són estrangers i tenen poc domini del castellà per oferir-los pròrrogues de contracte "fraudulentes". Troben especialment greu, a més, que el seu pis es trobi en una finca catalogada del segle XVIII (l'antiga casa d'Erasme de Gònima) i que compta amb una sala noble amb pintures, que ara mateix està tancada, i que no s'estigui tenint cura del tracte que es dona a aquest patrimoni. L'edifici, asseguren, és propietat de la socimi Optimus. 

Altres afectats que també han denunciat la seva situació són els del bloc del carrer Entença, 151, a tocar de l'antiga presó Model, que denuncien que la propietat, el fons d'inversió francès L'Abeille, els vol fer fora per tots els mitjans possibles, ja sigui descuidant el manteniment o amenaçant-los. També els veïns del carrer Flordiablanca, 92, al barri de Sant Antoni, han presentat queixa a l'administració. Asseguren que la propietat ha descuidat el manteniment de l'edifici i no ha arreglat, per exemple, els baixants d'aigües residuals que esquitxen finestres de veïns o la porta del carrer, que no tanca bé. 

Més continguts de