Cs planteja que les llengües cooficials no siguin un requisit per treballar a l'administració pública
El partit taronja presenta una iniciativa al Congrés per tal que sigui només un "mèrit"
MadridCiutadans vol que el coneixement de les llengües cooficials no sigui un requisit per accedir a un lloc de treball a l'administració pública. Tot i que defensa que es mantingui com a mèrit, la finalitat de la iniciativa és que l'idioma no sigui una "barrera" per accedir a un lloc de treball a la funció pública. Una proposició de llei, ha explicat en una roda de premsa al Congrés el secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, que registraran la setmana que ve a la cambra baixa espanyola.
Aquesta iniciativa modifica la llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic per evitar que una legislació autonòmica, ha assenyalat Villegas, pugui imposar la llengua d'aquest territori de manera genèrica. Per tant, segons els canvis que Cs planteja, el coneixement de la llengua cooficial només podrà ser considerat com un mèrit que caldrà valorar, en el context de la realitat social del lloc de treball i de manera "proporcionada".
En posar alguns exemples, el número dos del partit taronja ha assenyalat que per a un professor de català seria un requisit, però no per a un cirurgià, encara que podria puntuar per accedir a aquesta plaça. Aquesta iniciativa arriba just després que el govern de les Balears hagi presentat un projecte de decret que exigeix el coneixement del català als metges o no podran optar a trasllats dins de les Illes ni beneficiar-se dels plusos de carrera professional.
