TRIBUNALS

Demanda els pares adoptius per mentir

El ‘nen robat’ de Banyoles ja consta a tota la documentació amb el nom de naixement

En Joan Beamonte Isern va viure durant els sis primers anys de la seva vida amb aquests cognoms però no va ser fins fa sis mesos que va aconseguir recuperar-los. La major part de la seva vida ha tingut els cognoms de la seva família adoptiva. Tot i denunciar reiterades vegades un procés d’adopció ple d’incongruències, no va ser fins fa mig any que va aconseguir que un jutjat de Girona l’avalés per recuperar els cognoms dels seus pares biològics. És el primer cas de la causa dels anomenats nens robats del franquisme que ho aconsegueix. Ara, però, ha començat un nou camí als jutjats i ha demandat la família adoptiva per fer-lo constar a tots els efectes com a fill biològic quan sabien que no ho era.

“Només busco que es disculpin i que acceptin el que van fer”, assegura en Joan. El seu advocat, Samuel Guerrero, explica que el fet que els demandats no solucionessin aquest error va provocar que “durant anys se li atribuís una identitat que no es correspon”. Segons el lletrat, es va construir “una realitat expressament amb aquest objectiu”. De fet, en la pràctica, el que va passar és que es van acabar creant dues identitats per a la mateixa persona. Hi havia una partida de naixement de Joan Beamonte Isern i una altra de Joan Coll Corominola, on constava com a fill biològic dels pares adoptius. De moment, un jutge ha començat a tramitar el cas i ha convocat els demandats a una vista de conciliació.

Un llarg periple

Després d’anys lluitant als tribunals, en Joan va aconseguir el juny passat que un jutjat de Girona anul·lés la seva filiació al Registre Civil amb els cognoms dels pares adoptius i li permetés tornar-se a inscriure oficialment amb els cognoms que tenia quan va nèixer. “En Coll Corminola ja és història”, deia llavors satisfet. El que no s’imaginava és que li faltava encara un camí de mig any més per diferents institucions per aconseguir constar a tots els efectes com a Beamonte Isern.

El periple no només no ha estat fàcil sinó que una funcionària va cometre un nou error en el procés: quan va anar a canviar-se el DNI, la primera policia que el va atendre va deixar-li el mateix número i va canviar els cognoms. “Em va fer un canvi de nom però no d’identitat”, recorda en Joan, a qui finalment el ministeri de l’Interior va donar la raó. L’error va fer que hagués de repetir el procés tant pel que fa al DNI com als documents associats, i que acabés pagant per partida doble pels tràmits.

La sentència era clara. “S’havia d’‘esborrar’ el nom de Joan Coll Corminola i crear nous documents que restituïssin la identitat de naixement, perquè aquella persona ja no existia ni hauria d’haver existit mai”, recorda Beamonte. El problema és que el cas d’en Joan és tan inaudit que molts tribunals i institucions és la primera vegada que afronten un tràmit així. La peculiaritat del seu cas és que en Joan recordava el seu nom real perquè va viure amb la família biològica fins als sis anys, cosa que no ha passat en la majoria de casos de la causa dels nens robats.

Més enllà de la seva documentació, també ha hagut de refer la del seu fill. Ara tots dos ja consten a tots els efectes amb la nova identitat. Fa poc en Joan va rebre l’última notificació que li faltava. Un tinent coronel de l’exèrcit el va trucar per telèfon per dir-li que ja no constava com a “pròfug”. I és que en Joan va fer el servei militar amb els cognoms Coll Corominola però com que hi havia una partida de naixement -que és l’autèntica i que mai es va arribar a destruir- on constava amb els cognoms dels pares biològics, sense que ell ho sapigués, també l’havien cridat a fer el servei com a Joan Beamonte Isern i ningú s’hi havia presentat.

Més continguts de