Societat 16/08/2013

Detecten a Salt casos de malnutrició en infants nouvinguts provocats per les "barreres culturals"

El pediatre Miguel Sànchez-Muro ha fet un estudi que diu que ha trobat dèficits de vitamina D i ferro en nens subsaharians, magribins i indis, però no "desnutrició"

Acn
2 min

SaltLa poca adaptació de les famílies immigrades a la dieta mediterrània pot provocar casos de malnutrició entre la població infantil subsahariana, magribina i índia resident a Catalunya. Es deuen a causes més relacionades amb barreres "culturals" que "econòmiques", subratlla el pediatre Miguel Sànchez-Muro, responsable d'una investigació, realitzada a 300 infants de 0 a 3 anys residents a Salt –que es visiten al CAP d'aquest municipi gironí, referent en l'acollida de població immigrada–, que ha diagnosticat casos amb dèficit de vitamina D i de ferro –ambdós, components essencials per al creixement– en membres d'aquestes ètnies.

"No hi ha infants desnodrits, hi ha una manca d'hàbits saludables per part de les seves famílies". Per això, són necessàries "campanyes d'informació".

Concretament, un 20% dels infants subsaharians, un 34% dels magribins i un 64% dels indis presenten mancances de Vitamina D i un 40%, un 49% i un 79%, respectivament, pateixen anèmia ferropènica. La mancança d'aquests dos components resulta "preocupant, perquè són essencials per al correcte creixement de les persones".

L'estudi s'ha dut a terme pesant i mesurant els pacients, prenent mostres de sang i entrevistant els pares per conèixer-ne els hàbits. El pediatre Sànchez-Muro considera que aquests dèficits "estan més relacionats" amb factors "culturals" que amb les limitacions "econòmiques" de les famílies immigrades.

En el mateix sentit que la Societat Catalana de Pediatria, l'estudi apunta que les dificultats econòmiques –malgrat ser en alguns casos "molt importants"– no han provocat "desnutrició entre la població infantil".

Per contra, en el cas de Salt, entre aquestes famílies d'origen estranger s'ha observat un abús de la compra d'aliments industrials −com ara brioixeria o bosses de patates− i dels hidrats de carboni. Però "falten les proteïnes". I això sí que ha causat "casos de malnutrició". La dieta mediterrània ofereix una gama d'aliments "prou variada i rica" que podria evitar aquest dèficit, però les famílies no la segueixen "sobretot per desconeixement".

A banda, costums com els dels magrebins o indis, que vesteixen amb roba que limita massa l'exposició solar, o els subsaharians, que poden excedir-se en el període d'alletament, també expliquen, en part, la mancança de vitamina D.

Pel que fa als nivells de ferro, s'ha observat que la població infantil d'origen immigrant presenta un percentatge d'anèmies ferropèniques "més elevat" que la població autòctona derivat d'una ingesta menor "de carn, peix i ous".

Per això, Sànchez-Muro considera que per lluitar contra aquestes mancances detectades a l'estudi són necessàries "campanyes d'informació dirigides a les famílies nouvingudes", perquè entenguin que han de procurar una alimentació "variada" als seus fills aprofitant "la riquesa de la dieta mediterrània".

Aquestes conclusions formen part d'una tesi doctoral dirigida pel Servei d'Endocrinologia Infantil de l'hospital de la Vall d'Hebron que ha defensat recentment Sànchez-Muro a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

stats