Dianova: grans subvencions per acollir refugiats sense cap experiència

Usuaris i personal alerten de dèficits al centre de Manresa

Fins al 2015 l’acollida de refugiats a Espanya es gestionava a través de tres grans entitats especialitzades (l’ACCEM, la Creu Roja i la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat), però coincidint amb la punta d’arribada de refugiats a Europa i la posada en marxa de plans de finançament europeu, es va obrir a concurs públic. Això ha permès l’entrada d’alguns nouvinguts, que no tenien experiència prèvia en l’acollida, com és el cas de Dianova, una ONG que sempre havia treballat amb toxicòmans i menors tutelats i que va guanyar el concurs per obrir un centre d’acollida a Manresa i un altre a la ciutat de Vic. Al juliol Dianova va rebre una subvenció per valor de 526.233 euros, una xifra que els col·loca com a tercera entitat receptora d’ajudes, per davant de la Creu Roja, malgrat que no tenia experiència prèvia amb refugiats.

Dianova va estar al centre de la polèmica al gener quan la Cadena SER va destapar que l’ONG mantenia refugiats i toxicòmans dins el mateix centre de la localitat madrilenya d’Ambite. Els responsables de l’organització van aclarir que no convivien sinó que feien servir edificis separats de les instal·lacions i que no hi havia hagut cap conflicte. També va sortir a la llum la denúncia que alguns refugiats cobraven en negre per fer petites feines dins el centre, cosa que l’ONG va desmentir. Pocs dies després el ministeri va ordenar que els refugiats fossin reallotjats en altres centres i va dir que no renovaria el programa d’ajuda humanitària de l’entitat, tot i que el d’acollida de refugiats es mantenia, de moment.

L’ARA ha tingut accés a quatre refugiats acollits a Manresa que alerten de dèficits en els serveis bàsics de l’acollida. Una família veneçolana de set membres que hi va ser destinada al desembre va decidir abandonar les instal·lacions. “Tenim dos nens petits i no se’l podien menjar, aquell menjar... portàvem tres dies donant-los llet, pa i iogurts. Els caps de setmana no hi havia servei de neteja i els lavabos es posaven impossibles”, explica Dolly Khassah, que ara ha tornat a Madrid i s’està amb el seu marit, fills i cunyats, opositors al govern de Nicolás Maduro, temporalment en un alberg de joventut que li ha proporcionat una altra entitat.

Després de l’escàndol d’Ambite, a Manresa, que compta amb 40 places, han millorat algunes coses. Han començat, per exemple, les obres de reforma a la cuina de l’edifici, propietat de l’Orde de Sant Joan de Déu, per poder-hi cuinar en lloc de recórrer al càtering. Aquest diari ha sol·licitat permís per visitar les instal·lacions i contrastar-les, però el ministeri l’ha denegat.

“No rebem l’assignació sencera”

Un jove que va arribar al centre al novembre -s’estima més que no esmentem ni tan sols la seva nacionalitat- explica que només al mes de gener ha rebut l’assignació de 50 euros per a despeses personals: “Al novembre i al desembre me’n van donar 32, i sempre pagaven tard”.

Un extreballador del centre corrobora que quan hi va arribar no funcionava la calefacció, confirma els problemes amb el menjar i assegura que el personal havia de treballar més hores del compte per cobrir l’atenció. També alerta de problemes sanitaris: “Entre els refugiats hi havia alguns casos de malalties infeccioses que no eren notificats, també problemes a les nits amb persones afectades d’estrès posttraumàtic. Calia tenir un metge i personal especialitzat, però allà no hi havia ningú”, assegura.

L’Ajuntament de Manresa no hi té competències però en les visites que hi ha fet no ha detectat irregularitats. Dianova atribueix les crítiques a la situació de tensió que pateixen els refugiats. El ministeri tampoc ha volgut revelar a l’ARA el resultat de les inspeccions que hi ha fet.