EDUCACIÓ

Quan fer 4t d’ESO a l’estranger és un fre per seguir estudiant

Dos alumnes denuncien que Educació no els convalida un curs

El G. no ha pogut fer dret a la Universitat de Barcelona, i el Xavi, que volia apuntar-se a un grau superior de comerç internacional, s’està a casa sense estudiar. El motiu en tots dos casos és el mateix: el departament d’Educació no els convalida el curs que van fer a l’estranger -en el primer cas als EUA, i en el segon, al Canadà- i les famílies denuncien que no és perquè falti cap document, sinó per errors burocràtics i administratius de la conselleria.

“És una sensació d’absoluta impotència i desesperació”, diu Raúl Igual, el pare del Xavi. El seu fill va marxar a Canadà per fer quart d’ESO i va aprovar totes les assignatures. Al tornar va estudiar batxillerat, però la seva carrera acadèmica s’ha aturat aquí, perquè el departament no li homologa el curs que va fer fora. “No té sentit. El departament diu que el batxillerat no serveix per a res i li fan repetir perquè no té regularitzat el quart d’ESO”, explica el Raúl. Com que no li donen el títol de batxillerat, tampoc ha pogut fer les proves d’accés a la universitat (PAU). “Ara està enfonsat perquè no ha pogut seguir estudiant. Estem tristos i decebuts: qui hauria de defensar els drets del meu fill a estudiar els boicoteja”, afirma.

Els afectats asseguren que la decisió de no convalidar-los els cursos és discrecional. En el cas del fill del Raúl, per exemple, una companya de classe, que va estar estudiant a la mateixa ciutat, a través de la mateixa empresa i ha presentat la mateixa documentació, sí que li han homologat el curs. El Raúl no s’explica què ha pogut passar, i assegura, a més, que ningú al departament li dona explicacions ni solucions: “Les persones que treballen a homologacions no són accessibles. No responen al telèfon, a la web no es pot sol·licitar una cita prèvia i tampoc atenen físicament a la conselleria”. L’únic que els queda, diu, és recórrer a les xarxes socials o als mitjans per denunciar-ho públicament.

“Estalviïn-me l’angoixa”

És el mateix que ha fet el pare del G., perquè al seu fill tampoc li convaliden el curs de quart d’ESO que va estudiar als EUA. En una carta al departament, el mateix alumne demanava que revisessin el seu cas. “Em diuen que he de fer un examen de l’ESO, però jo ja he fet l’ESO! I fer batxillerat en versió resumida? També ho he fet. Què se suposa que he de fer ara? Conformar-me i abaixar el cap? Plantar-me davant del departament d’Educació amb una tenda de campanya? Anar a la tele? [...] Tenen tota la documentació necessària per concedir-me la convalidació. Sisplau, facin un petit esforç i estalviïn-me l’angoixa i la frustració d’haver de donar per perduts tres anys acadèmics per un paper on, objectivament, reuneixo tots els requisits per obtenir el títol”, deia.

Gairebé un any després d’aquesta carta, la família del G. va rebre la resposta definitiva, en què li denegaven l’obtenció del títol d’ESO per una qüestió formal en un document oficial. La conselleria hi argumenta que per homologar-li l’estada a l’estranger és necessari un “títol, diploma o certificat oficial” i, en concret, un document que es diu Official transcript, amb “les assignatures cursades, els períodes d’escolarització i les qualificacions obtingudes”. Tal com ha comprovat l’ARA, la família va presentar un certificat amb tota aquesta informació però, en lloc de dir-se Official transcript es diu Permanent report. “No és més que un informe escolar de qualificacions”, diu el departament per no homologar.

El departament d’Educació no ha pogut donar cap explicació ni detall d’aquests expedients a l’ARA per una qüestió de protecció de dades. Les mateixes fonts consultades deixen clar que per homologar estudis a l’estranger cal presentar els originals dels documents establerts que serveixen per determinar que els estudis compleixen totes les condicions necessàries per equiparar-los amb el sistema educatiu català. Si es denega la convalidació, es comunica a Inspecció i al centre per orientar acadèmicament els alumnes.

El més alarmant, diuen els afectats, és que no són casos aïllats. “El missatge que es dona és que no serveix de res que els nois compleixin amb la seva obligació d’estudiar, d’aprendre un nou idioma i d’esforçar-se per integrar-se en un nou país”, lamenta el Raúl.