Enfrontaments entre veïns del Raval i ocupants dels narcopisos durant una protesta

Els presumptes narcos han tirat barres metàl·liques i ampolles a manifestants que cridaven "fora!"

El carrer Príncep de Viana, al barri del Raval, ha sigut aquest vespre escenari d'enfrontaments entre els ocupants del narcopís del número 14 i els veïns que s'hi manifestaven en contra. Des del balcó, els ocupants i presumptes traficants han tirat barres metàl·liques i ampolles plenes d'aigua, per la qual cosa els agents de la Guàrdia Urbana han precintat el carrer i han cridat reforços. "Fora, fora!" i "Baixa!" responien els manifestants, que prèviament havien penjat una pancarta per un "San Valentí sense narcopisos". Els agents han parlat amb alguns ocupants a la porta i la situació s'ha calmat. 

Els veïns del barri han penjat una pancarta a les 19 h i han denunciat que "els bancs i les immobiliàries només denuncien els ocupants quan són veïns i no quan són narcotraficants, perquè volen la degradació del barri", en paraules de José Luis Regajo, veí del barri. Els seus familiars viuen al número 9 del carrer Príncep de Viana, just al davant del 14, totalment ocupat per presumptes traficants, i denuncia que diumenge passat va tenir lloc un incendi dins el bloc del número 14 i mostra un vídeo. Però els traficants haurien també passat a vendre al bloc del número 9, on sí que hi viuen veïns. "Fa uns dies un veí va haver d'anar a l'hospital, i poc després que sortís li van trencar la porta per intentar ocupar-lo com a narcopís. Els veïns ho vam evitar", narra. 

La Maria Lluïsa, una dona gran que viu al número 13, encara tremolosa pels nervis degut als objectes tirats des del narcopís, confirma la versió de l'incendi i, de fet, creu que van tirar "un còctel Molotov". "De vegades es barallen com bèsties", lamenta, i assegura que dins el bloc del número 14 també hi ha "un matrimoni amb tres fills que no hauria de viure en aquestes condicions", o sigui, entre defecacions, preservatius, xeringues i prostitució, segons explica el José Luis, l'altre veí. "De vegades quan estenc la roba em miren com si estigués denunciant o fent alguna cosa dolenta. Els meus fills em diuen que marxi, però per què he de marxar del barri on he nascut i viscut tota la vida?", es pregunta.