Europa avala la lluita de la PAH
El govern espanyol haurà de modificar la legislació hipotecària perquè viola drets fonamentals
BarcelonaSón tretze folis de sentència plens de tecnicismes en què la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) estamparia un segell amb el lema “Sí que es pot”. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictaminar el 17 de juliol que la legislació espanyola en matèria hipotecària atempta contra els drets fonamentals i que, per tant, s’ha de modificar. Actualment un banc pot recórrer la decisió d’un jutge de suspendre una execució hipotecària i, per extensió, un desnonament, però el deutor no té dret a recórrer en segona instància una interlocutòria en sentit contrari. Segons Luxemburg, això també va en contra d’una directiva del 1993 que obliga els governs a vetllar pel “cessament en l’ús de clàusules abusives”. Les sentències del TJUE són vinculants per als estats membres de la UE, així que Espanya no té més remei que posar-se a treballar per modificar la llei d’enjudiciament civil.
Podem va ser el primer partit que va reaccionar a la rellevància de la decisió i va convocar la resta de formacions de l’Estat amb representació a l’Eurocambra. En un esdeveniment inèdit en aquesta legislatura, tots els partits, excepte PP i UPyD, van subscriure una carta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en què li van exigir que reformi immediatament la legislació. En una altra missiva, al president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, demanen que s’informi tots els jutges del contingut de la decisió del Tribunal de Luxemburg i del fet que és de compliment obligat.
A més, la PAH considera que la sentència obliga a paralitzar immediatament tots els desnonaments i a fer que els jutges, d’ofici, comencin els tràmits per compensar les persones que s’han vist perjudicades per una llei contrària a l’article 47 contra la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que consagra el dret a la tutela judicial efectiva. Un dels advocat de la plataforma, Rafa Mayoral, va viatjar a Brussel·les per explicar als eurodiputats de l’Estat el contingut de la interlocutòria. “La sentència planteja que la llei espanyola ha violat sistemàticament els drets humans i deixa en evidència un govern espanyol que ha legislat al dictat dels bancs, passant per sobre dels ciutadans i posant en perill les institucions del país, perquè la llei 1/2013 viola el dret comunitari”, afirma a l’ARA.
Mayoral es refereix a la llei antidesnonaments que va aprovar el PP en solitari l’any passat, després de rebutjar la dació en pagament i altres aspectes de la iniciativa legislativa popular (ILP) que va presentar la PAH al Congrés amb el suport d’un milió i mig de firmes. Aquesta llei es va aprovar quan feia un mes que el Tribunal de Luxemburg havia dictaminat que la legislació espanyola era “abusiva” en matèria hipotecària. I és aquesta llei, que tot just té un any de vida, la que ara també censura Luxemburg. Com que es tracta d’un text que modifica una llei procedimental, la d’enjudiciament civil, ha de ser aquesta última la que el legislador modifiqui.
“Ja vam dir al govern que la sentència Aziz -batejada així pel nom del treballador marroquí que va portar a Luxemburg l’expulsió de casa seva, a Martorell- advertia el 2013 de la violació de drets fonamentals. I no ens van fer cas”, lamenta Mayoral. Tant el cas d’Aziz com la recent decisió del tribunal europeu tenen com a punt de partida les qüestions prejudicials presentades per les audiències de Barcelona i de Castelló. Tots dos tribunals es van dirigir a Luxemburg abans d’emetre una interlocutòria pels dubtes que els plantejava la llei. En el cas de Castelló, pel judici d’una parella amb el BBVA.
El cas d’Aziz enllaça amb la principal preocupació ara de la PAH: aquest ciutadà marroquí no ha recuperat el seu habitatge. I tots els que hi tindrien dret després de l’última interlocutòria de Luxemburg corren el mateix risc. Els bancs, conscients de la situació, s’estan desfent dels habitatges a gran velocitat per evitar reallotjar-hi els inquilins anteriors. D’aquí el desembarcament a Espanya dels fons voltors els últims mesos, segons els activistes antidesnonaments. En el moment de tancar aquesta edició, el govern espanyol continuava estudiant la interlocutòria de Luxemburg i el CGPJ assegurava que no havia rebut la missiva dels europarlamentaris. El Tribunal de Luxemburg encara ha de resoldre setze qüestions més plantejades per tribunals espanyols sobre la legislació en matèria hipotecària.
