Eve Bravo: “Només es parla dels metges i les infermeres però els administratius sanitaris també estem al peu del canó”

BarcelonaL'Eve Bravo té 44 anys i en fa 14 que treballa al Centre d'Atenció Primària Besòs fent tasques administratives. Actualment és la secretària de direcció però, davant la crisi del coronavirus, ha hagut de recuperar la funció d'administrativa sanitària. "Ja no hi ha secretaria de direcció, ni director ni res. Tots som soldats rasos a primera línia", assegura.

L'equip sanitari del CAP Besòs està format per 18 metges, 18 infermeres i 16 administratius. La clau per portar un centre tan gran és l'organització. Per fer front a la crisi del Covid-19 i evitar un contagi generalitzat del personal, s'han dividit en tres equips que es van rotant. En un principi feien torns de matí i tarda però era impossible evitar el contacte entre els grups, així que van començar a establir torns de 12 hores (de 8 del matí a 8 de la nit) cada tres dies.

Dins de cada equip hi ha sis administratius sanitaris que són l'enllaç entre el metge i el pacient i que, per tant, estan en contacte directe amb pacients contagiats. Ara per ara el que més estan fent és atenció telefònica. La majoria de les trucades són només per donar informació sobre com actuar, a qui dirigir-se i quines pautes seguir per aïllar algú a casa, però l'Eve assegura que el telèfon és un no parar. "Tenim tres persones atenent trucades, les línies estan col·lapsades i no donem l'abast". Més enllà de l'atenció telefònica, els administratius també atenen els pacients a l'entrada del centre i s'encarreguen de gestionar les proves mèdiques.

L'Eve i els seus companys tenen molt assumit que el més probable és que es contagiïn, però creu que ara a tots ens toca fer sacrificis i ser solidaris. "Donem prioritat al que hem de fer. Hem de ser allà perquè si no hi fóssim nosaltres aquella gent estaria molt perduda i no sabria què fer", diu referint-se a totes les persones que van al CAP diàriament per buscar una mica de suport. Però el gran sacrifici de l'Eve ha estat decidir passar aquests dies separada de la seva filla de 10 anys, que està vivint el confinament amb el seu pare. És conscient que, en cas que la seva filla s'infectés, el més probable és que només tingués un refredat, però no vol córrer el risc.

"Els sanitaris tenim molta informació i per això tampoc tenim tanta por", reconeix. Això no treu la seva preocupació pel fet de no tenir prou material de protecció. "Porto dues setmanes i mitja amb la mateixa mascareta FFP2", admet. Normalment s'haurien de canviar diàriament, però això no és possible ja que només els en queden dues. D'altra banda, només tenen ulleres per als metges que atenen pacients amb patologies respiratòries. Davant d'aquesta situació, ja han trobat la solució. "Ahir la mare d'una companya li va fer una pantalla de soldador i nosaltres ens hem emportat a casa el material per fer-nos aquest tipus de pantalles".

Al peu del canó

L'Eve creu que no es valora prou els administratius. "A tots els equips hi ha administratius sanitaris que fan una feina brutal i són allà al davant, al peu del canó, tots els dies". Cada tarda, quan la gent surt a aplaudir al balcó pensa en els metges i les infermeres, però la realitat, diu, "és que tots estem igual d'exposats: des de la senyora de la neteja fins a l'informàtic que ve a arreglar alguna cosa".