SEXE I ADOLESCENTS

¿Existeix un porno feminista?

Prolifera un altre tipus de cinema per a adults que reivindica el plaer femení i una sexualitat més real

“Les dones que tenen entre vint i trenta anys ja miren pornografia amb molta més llibertat que les generacions anteriors”. Ho diu la psicòloga i sexòloga Elena Crespi, experta en pornografia, que explica que “la sexualitat femenina sempre havia estat molt silenciada i representa que les dones no podíem tenir desig, impulsos... perquè si en teníem érem unes marranes. Ha costat molt que una dona pugui dir lliurement que vol mirar pornografia per excitar-se, però ara el problema és que el que es troba no li agrada”. Pel·lícules en què les dones tenen un rol secundari, d’accessori del plaer masculí, i en què en moltes ocasions són sotmeses a humiliacions. Segons Crespi, la pornografia és “masclista i perpetua el patriarcat, perquè està pensada només per a ells”. Ella apunta que des que les dones també han començat a mirar-ne “ha quedat clar que això ha de canviar, perquè les dones no ens sentim gens còmodes mirant aquestes imatges”. Per això, diu, han de canviar dues coses: “L’objectiu del porno i el seu contingut”. És a dir, “hauria de quedar clar que el porno serveix per excitar-se, però hauria de ser molt més realista, incloure el desig i la satisfacció de la dona i no estar tot centrat en el penis perquè els homes també puguin gaudir d’altres contactes més enllà del coit”, diu.

Però per què el porno s’ha tornat tan masclista? Crespi creu que els motius són que el porno va començar sent un producte pensat per homes i fet per a homes. “Així es va anar construint un porno molt genital, amb molt poc tacte i poc gust però que alhora fa excitar”, diu. “El porno actual representa la dona com un objecte. L’home sempre porta la bandera, domina la dona, fins i tot li pega i li escup, sempre hi ha un component d’humiliació de la dona”, diu.

Una dona pionera

La directora de cinema per a adults Erika Lust, pionera del que s’anomena porno feminista, comparteix aquest discurs. Lust, sueca de naixement però establerta a Barcelona des de fa anys, treballa fent pel·lícules per a adults amb una mirada ben diferent del porno mainstream. La seva primera incursió en aquest món va ser l’any 2004. Des de llavors no ha parat i ha recollit alguns premis destacats per aquestes pel·lícules, on hi ha cossos reals i diversos, i on el plaer de les dones compta igual que el dels homes. Ella critica el que anomenem pornografia mainstream : “És un discurs misogin, racista, homòfob i xovinista pronunciat en la seva majoria per homes blancs heterosexuals de mitjana edat i amb molt poca intel·ligència sexual”.

“Estic farta de veure en aquestes pel·lícules dones molt joves simulant plaer per la satisfacció masculina, posicions impossibles que no generen plaer, rols de gènere supertòxics per a tots i el punish fucking al qual se sotmet les dones [subgènere del porno que representa relacions molt violentes en què es castiga una dona]”. I a tall d’exemple diu: “En el 90% del porno convencional ara mateix sempre hi ha una bufetada gratuïta a una dona, en escenes que no estan dins el context de sadomasoquisme”. “Es normalitza de manera brutal la violència durant el sexe”, lamenta Lust.

En la mateixa línia que Elena Crespi, Lust apunta que cada cop més dones han començat a mirar pornografia però davant d’aquest material tan masclista “la majoria de dones que consumeixen pornografia prefereixen veure films lèsbics, ja que així eviten exposar-se a la cosificació femenina i la degradació del seu gènere”.

Frustrada amb el porno

Una de les actrius que treballen amb Erika Lust és la canadenca Kali Sudhra, que està “encantada” de col·laborar amb la directora sueca. Explica que ella se sentia “molt frustrada” davant l’oferta del porno convencional. “Recordo una vegada que vaig entrar a un sex shop i a la secció de pel·lis porno només hi havia films que repetien la mateixa història, amb el mateix tipus de noies, les mateixes narratives... Em vaig sentir molt frustrada de veure-ho allà davant, tot junt”, explica.

Per a ella, aquest porno mainstream mostra “dones sempre submises, al servei dels homes. Dones que només volen donar plaer als homes i a les quals no importa gens el seu propi plaer. Totes les pel·lícules acaben sempre amb el noi escorrent-se, perquè això és el que importa”, diu.

Sudhra explica que un dia, parlant amb una amiga sobre la ràbia que li produïa aquella situació, l’amiga la va animar a fer alguna cosa per canviar-ho i així poder aconseguir veure les pel·lícules que a ella li agradaria veure. En aquell moment la cosa no va anar més allà, però al cap d’un temps, per accident, va conèixer una noia que treballava amb Erika Lust i li va sortir automàticament dir-li que volia col·laborar amb ella. I al cap de dos dies la contactaven per fer una prova. “L’Erika em va proposar començar un rodatge al cap de dues setmanes i llavors vaig veure clar al 100% que allò era el que jo volia fer”. La seva experiència amb la directora sueca és molt positiva i encara continua, amb nous projectes en marxa i la satisfacció d’estar fent els films porno que a ella li agrada veure.

Una de les coses que no suporta aquesta jove és que quan es parla de porno feminista la gent automàticament pensa en pel·lícules més suaus, ensucrades, amb finals romàntics. “El porno feminista no és aquell en què al final es casen. No és més suau. No necessitem històries més soft sinó més creïbles. El porno feminista és el que inclou altres narratives, més realistes, més enllà de la història del butaner que et ve a casa i acaba al llit amb tu”. El sexe pot ser igual de salvatge i les pel·lícules compleixen la seva funció d’excitar l’espectador però sense denigrar ningú.

Parlar-ne amb els fills

Aquestes tres dones que coneixen el porno tan bé alerten del perill que suposa que s’hagi convertit en un producte de consum habitual entre els adolescents. Elena Crespi avisa dels efectes negatius que tenen aquest tipus de pel·lícules, o simplement imatges, en els més joves, “que estan de porno fins a les orelles”. “Els nois aprenen que la seva funció és tapar forats i tenir un penis perfecte i les noies entenen que elles són un complement per aconseguir que ell tingui un orgasme, són les ajudants de l’ejaculació masculina i han de ser totalment antinaturals”. Erika Lust va una mica més enllà i adverteix: “La pornografia és l’educació sexual dels nostres fills. Com més aviat acceptem i entenguem això, més aviat podrem fer-hi alguna cosa”, diu.

Per a aquesta directora és bàsic el fet que el porno “està a un clic de distància”, i això suposa que és d’accés fàcil, immediat i ràpid i no s’ha de passar per la vergonya d’un quiosc o una botiga. “Nens i nenes de 8, 9 i 10 anys ja han vist pornografia -alerta-, perquè tot el que es necessita és un smartphone i connexió a internet, però el pitjor de tot és que accedeixen a un tipus d’imatges misògines, racistes i homòfobes” que, segons diu, són molt perilloses per als joves. Lust posa el focus en els pares i mares. “El nostre deure és educar els nostres fills en totes les facetes de la vida. És obvi que no els guiarem en la seva vida sexual però tenim el deure d’informar-los, de saber el que hi ha a internet i conèixer el tipus de pornografia amb què es trobaran. Fer la nostra feina com a pares, és a dir, ajudar-los a entendre i educar-los”, reclama. Per això ella, juntament amb la seva parella, ha creat el projecte The Porn Conversation per abordar aquesta qüestió amb els adolescents i animar tots els pares i mares a parlar-ne obertament amb els seus fills. La idea és crear una comunitat onlineper compartir idees, dubtes i consells. Lust ha creat tres guies, en funció de les edats dels nens, perquè els pares puguin començar a pensar i tenir una conversa sobre porno amb els seus fills, a més d’un arxiu cada cop més gran de vídeos i articles sobre el tema. Es tracta, diu ella, d’un projecte sense ànim de lucre, construït exclusivament amb la intenció d’iniciar una conversa global sobre pornografia i el seu paper en les nostres vides, però sobretot en la vida dels nostres fills.

Alternatives al porno convencional

Porno ètic

El porno ètic és el que busca unes condicions de treball dignes per a les persones que hi participen. Moltes actrius han denunciat abusos mentre treballaven per a la indústria pornogràfica: algunes han hagut de cedir els drets de les seves imatges i la seva revenda, altres parlen d’hores de rodatge sense poder anar al lavabo o beure aigua, hores extres no cobrades i escenes no previstes. Davant d’aquestes situacions el porno ètic es proposa en primer lloc que tots els professionals que treballen en el film han d’estar ben pagats i de manera igualitària, independentment del seu gènere. A més, les escenes de sexe que s’hi representen han de ser sempre consentides. Un dels seus objectius és garantir el benestar i la salut dels actors. Finalment, les pel·lícules de porno ètic s’han de pagar, perquè des d’aquest sector creuen que aquesta és l’única manera de posar en valor la feina dels treballadors que hi participen.

Porno feminista

El porno feminista està dirigit per persones feministes i busca representar el plaer i el desig femenins al mateix nivell que el masculí. En aquestes pel·lícules hi ha dones darrere les càmeres prenent decisions, de manera que les històries que hi apareixen s’expliquen també des de la perspectiva femenina. Segons la directora de porno feminista Erika Lust, els seus films tenen quatre pilars fonamentals que poden ser compartits per altres films porno feministes. El primer és que el plaer de les dones importa. El segon és que el cinema per a adults també pot tenir valors cinematogràfics. El tercer aposta per mostrar la diversitat de cossos, d’edats, de colors de pell, perquè el públic s’hi vegi representat. I el quart pilar, que coincideix amb el porno ètic, és que el procés de producció de la pel·lícula ha de ser ètic: els treballadors han d’estar ben pagats, tot ha d’estar acordat i hi ha d’haver un ambient segur i còmode.

Més continguts de