THE NEW YORK TIMES / PARC NACIONAL DE GARAMBA (CONGO).En els 30 anys que fa que lluita contra els caçadors furtius, Paul Onyango no havia vist mai res semblant: vint-i-dos elefants morts, alguns molt joves, apinyats enmig de la sabana; a molts els havien mort d'un sol tret al cap. Els caçadors furtius no havien deixat cap rastre de la seva fugida, cap indici. Havien extret els ullals dels elefants, però la carn estava intacta i els que es dediquen a la caça furtiva com a mitjà de subsistència acostumen a tallar una porció de carn per al llarg camí de tornada a casa.
Uns dies més tard, a principis d'abril, els guardes del Parc Nacional de Garamba van veure un helicòpter militar ugandès que sobrevolava el parc a baixa altura sense autorització; un cop detectat, l'helicòpter va girar cua ràpidament. Els encarregats del parc, els científics i les autoritats congoleses creuen ara que l'exèrcit ugandès (un dels socis africans més pròxims al Pentàgon) va matar els 22 elefants des de l'helicòpter i es va endur una quantitat d'ivori valorada en més d'un milió de dòlars. "Eren bons trets, molt bons", diu Onyango, cap dels guardes de Garamba. "També van disparar als petits. Per què? És com si haguessin vingut a destruir-ho tot".
Més elefants morts que mai
A l'Àfrica hi té lloc una veritable hecatombe d'elefants. Alguns grups d'ecologistes afirmen que actualment els caçadors furtius exterminen desenes de milers d'elefants en un any, més que mai en les dues dècades anteriors, i el mercat negre de l'ivori està cada vegada més militaritzat. Com els diamants de sang de Sierra Leone o els minerals saquejats al Congo, l'ivori obtingut a la força en zones remotes en conflicte -convertit fàcilment en diners i que ara serveix per finançar conflictes a tot el continent- és l'últim conflicte pels recursos a l'Àfrica.
Alguns dels principals grups armats de l'Àfrica, com ara l'Exèrcit de Resistència del Senyor, Al-Shabaab i Janjawid (de Darfur), es dediquen a caçar elefants i n'utilitzen els ullals per comprar armes i sostenir la seva insurgència. Les màfies de crim organitzat col·laboren amb aquests grups en el transport de l'ivori arreu del món, aprofitant l'existència d'estats agitats per la violència, de fronteres poroses i funcionaris corruptes des de l'Àfrica subsahariana fins a la Xina. Però els proscrits no són els únics que fan negoci. Membres de diversos exèrcits africans, com ara l'exèrcit ugandès, l'exèrcit congolès i el de l'acabat d'independitzar Sudan del Sud, que reben entrenament i suport del govern dels Estats Units, amb milions de dòlars dels contribuents, estan implicats últimament en la caça furtiva d'elefants i el tràfic d'ivori.
Hi ha soldats congolesos que sovint són detinguts per aquestes activitats i efectius de les forces sud-sudaneses que sovint entren en combat amb guardes forestals. La Interpol, la xarxa internacional de policia, ajuda a investigar les morts massives d'elefants al parc de Garamba comparant mostres d'ADN dels elefants morts al parc amb les d'una gran partida d'ivori, amb l'etiqueta "parament de la llar", que va ser intervinguda en un aeroport ugandès.
La Xina, la principal receptora
La major part de l'ivori il·legal del món (els experts diuen que fins al 70%) va a parar a la Xina, i tot i que la passió dels xinesos per l'ivori ve de segles enrere, mai fins ara no hi havia hagut tants xinesos amb diners per adquirir-ne. El boom econòmic de la Xina ha generat una extensa classe mitjana, cosa que ha fet que als carrers de Pequín l'ivori pugi fins al preu estratosfèric de 1.000 dòlars la lliura (2.800 euros el quilo).
La demanda d'ivori ha assolit un punt tan desproporcionat que els ullals d'un sol elefant mascle adult poden valer més de 10 vegades la renda anual mitjana en molts països africans. Els empobrits habitants de Tanzània enverinen carbasses i les deixen a les pistes perquè se les mengin els elefants. Al Gabon, caçadors de subsistència que viuen a la selva humida són reclutats per matar elefants i lliurar-ne els ullals, de vegades, només a canvi d'un sac de sal.
L'any passat els nivells de caça furtiva a l'Àfrica van arribar al màxim d'ençà que els observadors internacionals van començar a mantenir registres detallats, el 2002. L'any 2011 es va batre el rècord de quantitat d'ivori comissat a tot el món: 38,8 tones, que corresponen a més de 4.000 elefants morts.
Fonts policials diuen que l'abrupte increment de captures de grans partides és un indici clar que el crim organitzat s'ha introduït en els circuits de l'ivori il·legal, perquè només una màquina delictiva ben greixada (amb l'ajuda de funcionaris corruptes) podria transportar centenars de quilos d'ullals a milers de quilòmetres de distància, utilitzant sovint contenidors especials amb compartiments secrets.
"El tràfic el duen a terme organitzacions mafioses amb base a l'Àfrica i dirigides des de l'Àsia, amb una gran capacitat d'adaptació a les intervencions policials i capaces de modificar constantment les rutes i el modus operandi ", diu Tom Milliken, director de l'Elephant Trade Information System, un projecte internacional de vigilància del tràfic d'ivori.
"Primer disparem"
El Parc Nacional de Garamba és una extensa superfície verda, uns 5.000 km, al nord-est del Congo. Fundat el 1938, és generalment considerat com un dels parcs més espectaculars de l'Àfrica, el somni de tot naturalista. Ara, però, és un camp de batalla: a la sabana hi té lloc una cursa d'armament. Cada matí, les patrulles dels 140 guardes de Garamba surten armades amb rifles d'assalt, metralladores i llançacoets. Luis Arranz, gerent del parc, vol adquirir avions de vigilància no tripulats i l'organització no governamental que dirigeix el parc està estudiant la compra d'ulleres de visió nocturna, armilles antibales i camions armats amb metralladores.
"No negociem, no fem advertències, primer disparem", diu Onyango, el cap dels guardes, que va treballar en una reserva de Kènia més de vint anys. "Allà fora no és cap michezo ", diu utilitzant una paraula suahili que vol dir joc .
Al juny va sentir la detonació d'una arma. Els seus guardes van passar hores a l'aguait, arrossegant-se sobre els colzes per l'herba aspra, fins que van veure un grup de furtius que tallaven la carn d'uns elefants. De sobte, la brigada va obrir foc contra els furtius; els matolls van cobrar vida arreu amb el brogit de les armes. "Van obrir foc amb metralladores PK, fusells d'assalt AK, G3 i FN", diu. "Normalment els caçadors furtius estalvien munició; però aquells homes disparaven com si fossin a l'Iraq. De sobte ens vam adonar que érem inferiors en nombre d'homes i armament".
Dues de les velles metralladores dels guardes es van encasquetar i va anar de ben poc que aquell dia no hi deixessin la pell. Des del 2008 han mort 11 guardes i alguns fills de guardes han estat segrestats. Una investigació posterior va demostrar que els furtius eren membres de l'Exèrcit de Resistència del Senyor (ERS), un grup rebel de gran violència que es mou per l'Àfrica central, matant els habitants dels poblats i esclavitzant nens. Tropes d'operacions especials nord-americanes col·laboren amb diversos exèrcits africans per caçar el líder fantasma del grup, Joseph Kony, que, segons es creu, s'amaga en un racó remot de la República Centreafricana.
Moltes rutes
La ciutat de Mombasa (Kènia), situada a la costa oriental africana, és un important port de transbord. Com que a Mombasa s'hi inspecciona un percentatge relativament petit de contenidors, amaguen l'ivori en enviaments de tota mena de productes, des d'alvocats fins a anxoves. De vegades es cobreixen amb bitxo per despistar els gossos rastrejadors. Segons un alt funcionari nord-americà, a la costa occidental, al golf de Guinea, "s'observa un fenomen relativament recent: caçadors furtius molt ben armats carreguen ivori en vaixells de pesca xinesos". Les autoritats xineses es van negar a comentar cap aspecte del comerç d'ivori amb un representant del ministeri de Recursos Forestals, que s'ocupa dels temes relacionats amb l'ivori, amb el pretext: "En aquests moments és un tema molt delicat".
El 1989 la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades va aprovar una moratòria en el comerç internacional d'ivori d'elefant africà, amb molt comptades excepcions.
Mutilacions sexuals
No se sap ben bé quin és el nombre total d'elefants que hi ha a l'Àfrica. La Unió Internacional per la Conservació de la Natura, una xarxa conservacionista mundial, calcula que entre 472.269 i 689.671. Però es basen en dades del 2006. Des d'aleshores la caça furtiva ha augmentat espectacularment en tot el continent.
Alguns dels elefants caçats furtivament han estat objecte últimament de mutilacions sexuals: els han tallat els genitals o els mugrons, potser per vendre'ls, una cosa que els investigadors no havien vist mai. "És molt preocupant", diu Iain Douglas-Hamilton, fundador de Save the Elephants, que recentment va declarar en una sessió del Senat sobre l'ivori i la inseguretat.
